A rebuf del gran èxit electoral d'ERC el 28-A, Ernest Maragall ha aconseguit imposar-se en el duel electoral a Ada Colau per uns pocs milers de vots. Esquerra recupera l'alcaldia de Barcelona després de 80 anys i ho fa amb un candidat de cognom Maragall, certificant l'èxit de l'estratègia d'ampliar la base sobiranista –i la base del partit– amb la incorporació d'antics noms referencials del PSC. La victòria republicana, però, és precària: a 4.000 vots dels Comuns, empatats a regidors i molt lluny de la majoria absoluta.
ERC expulsa de l'alcaldia a Barcelona en Comú, la primera força de l'esquerra transformadora que ha aconseguit el repte de governar la ciutat. Ho ha fet durant quatre anys en un mandat duríssim, marcat per un pim-pam-pum en què tot ha valgut per desgastar els Comuns, sotmesos a un bombardeig constant a dreta i esquerra, per la banda 'indepe' i per la banda espanyolista. Colau ha estat l'enemiga a batre per part de tothom –fins i tot d'aquelles forces teòricament més afins com la CUP, que perd la representació a Barcelona i no capitalitza la seva duríssima oposició als Comuns: caldrà analitzar amb calma la forta davallada cupaire en el global de Catalunya. Barcelona en Comú ha lliurat la batalla fins al final però han caigut derrotada en un context de polarització en clau nacional i davant la gran crisi que travessa l'espai de Podemos a l'Estat espanyol.
Què passarà ara? Maragall podria governar en solitari amb una enorme precarietat i molta dificultat per articular aliances. L'aliança entre republicans i Comuns seria lògica en el pla ideològic per governar la ciutat, però no s'entreveu fàcil. En el seu discurs de la nit electoral, Colau ha allargat la mà a Maragall per pactar un govern ampli d'esquerres. Caldrà veure què farà ERC, però cal tenir en compte que els republicans comparteixen el govern català amb Junts per Catalunya. S'atrevirà Maragall a trencar la política d'aliances nacionals del seu partit? O, per contra, s'inclinarà per intentar un pacte amb els neoconvergents que també quedaria lluny de la majoria absoluta de la ciutat?
ERC expulsa de l'alcaldia a Barcelona en Comú, la primera força de l'esquerra transformadora que ha aconseguit el repte de governar la ciutat. Ho ha fet durant quatre anys en un mandat duríssim, marcat per un pim-pam-pum en què tot ha valgut per desgastar els Comuns, sotmesos a un bombardeig constant a dreta i esquerra, per la banda 'indepe' i per la banda espanyolista. Colau ha estat l'enemiga a batre per part de tothom –fins i tot d'aquelles forces teòricament més afins com la CUP, que perd la representació a Barcelona i no capitalitza la seva duríssima oposició als Comuns: caldrà analitzar amb calma la forta davallada cupaire en el global de Catalunya. Barcelona en Comú ha lliurat la batalla fins al final però han caigut derrotada en un context de polarització en clau nacional i davant la gran crisi que travessa l'espai de Podemos a l'Estat espanyol.
Què passarà ara? Maragall podria governar en solitari amb una enorme precarietat i molta dificultat per articular aliances. L'aliança entre republicans i Comuns seria lògica en el pla ideològic per governar la ciutat, però no s'entreveu fàcil. En el seu discurs de la nit electoral, Colau ha allargat la mà a Maragall per pactar un govern ampli d'esquerres. Caldrà veure què farà ERC, però cal tenir en compte que els republicans comparteixen el govern català amb Junts per Catalunya. S'atrevirà Maragall a trencar la política d'aliances nacionals del seu partit? O, per contra, s'inclinarà per intentar un pacte amb els neoconvergents que també quedaria lluny de la majoria absoluta de la ciutat?