Els resultats electorals del 28-A dibuixen dues vies: la primera és el govern de l’ibex 35, el pacte entre el PSOE i Ciutadans. Una majoria que, si cristal·litza, seria molt ben vista pels grans poders econòmics de l’Estat. Podria ser que, després de tot el cicle mobilitzador del 15-M, després del procés independentista i de l’1 d’Octubre, després dels grans escàndols de corrupció del PP, després de la moció de censura impulsada per l’esquerra i pels sobiranistes… tot plegat acabi culminant en un govern de PSOE i Ciutadans per tancar el règim del 78 des de dalt?
Les relacions entre Pedro Sánchez i Albert Rivera passen per hores molt baixes. Però el govern de l’Ibex no seria un pacte contra natura. Perquè el PSOE, igual que el PP, ha representat i representa els interessos de les grans empreses espanyoles. El PSOE de Pedro Sánchez és el mateix PSOE de les "portes giratòries", de la reforma de la Constitució per pagar el deute, de la privatització d’empreses públiques i del rescat de la banca. Sánchez intentarà el pacte, encara que sigui perquè li diguin que no. I per Rivera, el govern de l’Íbex pot ser l’última oportunitat de tocar poder a Espanya.
Però hi ha una altra opció que també dibuixen aquests resultats, i que no explicaran els grans poders mediàtics i econòmics d’aquest país: un pacte del PSOE amb l’esquerra de Podem i l’esquerra sobiranista d’ERC, que surt reforçada d’aquestes eleccions. El pacte de l’esquerra plural i els sobiranistes. La nova ERC pragmàtica d’Oriol Junqueras podria arribar a acords amb el PSOE i amb Podem. Seria una forma de reeditar la via de la moció de censura.
Aquest pacte, en realitat, no seria nou, perquè ja va donar-se, amb altres majories, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Els tres primers partits de Catalunya, a més, són ERC, el PSC i els Comuns. La majoria que també va representar el tripartit d’esquerres. Una majoria que podria començar a desencallar la situació política a Catalunya i a l’Estat. Una majoria que contra tot pronòstic pot tornar a tenir futur.
Les relacions entre Pedro Sánchez i Albert Rivera passen per hores molt baixes. Però el govern de l’Ibex no seria un pacte contra natura. Perquè el PSOE, igual que el PP, ha representat i representa els interessos de les grans empreses espanyoles. El PSOE de Pedro Sánchez és el mateix PSOE de les "portes giratòries", de la reforma de la Constitució per pagar el deute, de la privatització d’empreses públiques i del rescat de la banca. Sánchez intentarà el pacte, encara que sigui perquè li diguin que no. I per Rivera, el govern de l’Íbex pot ser l’última oportunitat de tocar poder a Espanya.
Però hi ha una altra opció que també dibuixen aquests resultats, i que no explicaran els grans poders mediàtics i econòmics d’aquest país: un pacte del PSOE amb l’esquerra de Podem i l’esquerra sobiranista d’ERC, que surt reforçada d’aquestes eleccions. El pacte de l’esquerra plural i els sobiranistes. La nova ERC pragmàtica d’Oriol Junqueras podria arribar a acords amb el PSOE i amb Podem. Seria una forma de reeditar la via de la moció de censura.
Aquest pacte, en realitat, no seria nou, perquè ja va donar-se, amb altres majories, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Els tres primers partits de Catalunya, a més, són ERC, el PSC i els Comuns. La majoria que també va representar el tripartit d’esquerres. Una majoria que podria començar a desencallar la situació política a Catalunya i a l’Estat. Una majoria que contra tot pronòstic pot tornar a tenir futur.