El passat cap de setmana es va complir un any del "pas al costat" d’Artur Mas. Després de mesos de tenses negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, Mas acabaria cedint a les exigències dels anticapitalistes i retiraria la seva candidatura a la presidència, deixant pas al president Puigdemont i desencallant la legislatura. Mas va definir el seu gest com un "pas al costat". Ni un pas enrere ni una retirada. Des de llavors, ha estat molt present als mitjans de comunicació i no ha dubtat en expressar les seves impressions sobre el dia a dia de la política catalana. No ha fet mutis. No és un expresident a l’ús.
Els tres mesos de 2015 posteriors al 27-S són una ferida encara no tancada dins de l’independentisme. I si no acaba de cicatritzar és en gran mesura perquè encara plana sobre la política catalana la incògnita sobre el futur d’Artur Mas. Per molt que els cupaires s’expressessin de forma contundent per boca de Benet Salellas –“hem enviat Mas a la paperera de la història”– no està gens clar, ara per ara, que això sigui així. El paper que es reserva Mas en el futur és un gran interrogant. Més encara després que Puigdemont hagi anunciat que no serà candidat del PDECat a les pròximes eleccions catalanes. Cal tenir en compte que Mas no ha dit mai de manera explícita que no es tornaria a presentar a unes eleccions.
La manca de definició del futur polític de Mas és una de les incògnites més rellevants de la política catalana i, en especial, del futur del PDECat. És molt difícil que l’antiga Convergència pugui renovar-se si no renova també els seus lideratges. La figura de Mas, encara que pugui suposar un actiu polític important, remet més al passat que al futur. El cert, però, és que l’expresident estarà en els pròxims mesos a l’ull de l’huracà. Els atzars del procés han volgut que el seu judici per desobediència durant el 9-N s’esdevingui dos dies abans del ple de pressupostos que, depenent de com es desenvolupi, pot suposar el cisma definitiu entre Junts pel Sí i la CUP. En cas que l’acord entre "cupaires" i "juntaires" faci aigües i es convoquin eleccions anticipades, podria plantejar-se Mas fer un nou pas endavant?
Els tres mesos de 2015 posteriors al 27-S són una ferida encara no tancada dins de l’independentisme. I si no acaba de cicatritzar és en gran mesura perquè encara plana sobre la política catalana la incògnita sobre el futur d’Artur Mas. Per molt que els cupaires s’expressessin de forma contundent per boca de Benet Salellas –“hem enviat Mas a la paperera de la història”– no està gens clar, ara per ara, que això sigui així. El paper que es reserva Mas en el futur és un gran interrogant. Més encara després que Puigdemont hagi anunciat que no serà candidat del PDECat a les pròximes eleccions catalanes. Cal tenir en compte que Mas no ha dit mai de manera explícita que no es tornaria a presentar a unes eleccions.
La manca de definició del futur polític de Mas és una de les incògnites més rellevants de la política catalana i, en especial, del futur del PDECat. És molt difícil que l’antiga Convergència pugui renovar-se si no renova també els seus lideratges. La figura de Mas, encara que pugui suposar un actiu polític important, remet més al passat que al futur. El cert, però, és que l’expresident estarà en els pròxims mesos a l’ull de l’huracà. Els atzars del procés han volgut que el seu judici per desobediència durant el 9-N s’esdevingui dos dies abans del ple de pressupostos que, depenent de com es desenvolupi, pot suposar el cisma definitiu entre Junts pel Sí i la CUP. En cas que l’acord entre "cupaires" i "juntaires" faci aigües i es convoquin eleccions anticipades, podria plantejar-se Mas fer un nou pas endavant?