“El 90% de la gent no és conscient de la quantitat de dades que deixa a l'abast de tercers a Internet. Però a la majoria, tampoc els importa.” La frase és de Joseph Cannataci, relator especial del dret a la privacitat de les Nacions Unides. La va mencionar Karma Peiró, directora d’aquest diari, en el seu darrer article sobre privacitat a Internet. L’important d’aquesta frase és, al meu entendre, el fet de que a la majoria “no els importa”. És per això que les empreses, els governs, fan i desfan sense que els individus puguin o vulguin fer gaire res per tenir el control del que fan amb ells.
La darrera notícia en aquesta línia és que la popular aplicació WhatsApp permetrà a cada usuari compartir la seva ubicació en temps real. És a dir la resta de persones que tinguin el seu contacte incorporat a l'aplicació ens podran seguir en temps real i saber el lloc on ens trobem. Una declaració d’intencions de Whatsapp en tota regla. L’empresa més popular de missatgeria instantània sap que les nostres dades són el seu or, el bé més preuat amb el que pot guanyar diners a dojo. Moltes vegades m’han preguntat com és que Whatsapp és gratuït i a més va acabar amb el negoci dels SMS de les companyies telefòniques en el seu moment; la resposta és molt clara, van visualitzar abans que ningú que als mòbils importa el que l’usuari fa no el que l’operadora deixa fer. Quantes més aplicacions té una persona al seu mòbil més dades deixa anar, i aquestes dades són clau per a empreses, administracions, és el famós big data que és la darrera frontera d’Internet.
Estem avançant a passes de gegant en el món d’Internet, però només les empreses se n’estan aprofitant. Què hi ha de les persones? Com és que ens importa molt poc que es facin d’or amb les nostres dades i nosaltres no en traiem profit de cap mena? Esta clar que una nova forma de fer negoci s’ha obert pas,està modulant els processos d’informació i de models econòmics però què hi ha de la política? Al meu entendre les persones només poden treure benefici real de l’evolució del big data i d’internet fent que els processos de participació política esdevinguin tan fàcils com parlar per Whats App. I això està semblant molt més complexe. Fa temps que s’han intentat arreu aconseguir la participació en la gestió política dels ciutadans mitjançant la xarxa; de fet a Catalunya som pioners amb l’obertura de dades al Govern (@gencat) i amb el Parlament (@parlament_cat), dels primers parlaments mundials a tenir presència a internet, amb una completa identitat digital creada durant el mandat del president Benach (@ebenach).
Què manca perquè ens decidim a fer una aplicació per votar en unes eleccions? Voluntat política. Tècnicament és possible fa molt de temps. Interessa tenir les nostres dades i facilitar guanyar diners però no interessa facilitar la participació política. La política catalana té la possibilitat de fer que decidim de forma més fàcil i resolutiva. Posem els mòbils.
La darrera notícia en aquesta línia és que la popular aplicació WhatsApp permetrà a cada usuari compartir la seva ubicació en temps real. És a dir la resta de persones que tinguin el seu contacte incorporat a l'aplicació ens podran seguir en temps real i saber el lloc on ens trobem. Una declaració d’intencions de Whatsapp en tota regla. L’empresa més popular de missatgeria instantània sap que les nostres dades són el seu or, el bé més preuat amb el que pot guanyar diners a dojo. Moltes vegades m’han preguntat com és que Whatsapp és gratuït i a més va acabar amb el negoci dels SMS de les companyies telefòniques en el seu moment; la resposta és molt clara, van visualitzar abans que ningú que als mòbils importa el que l’usuari fa no el que l’operadora deixa fer. Quantes més aplicacions té una persona al seu mòbil més dades deixa anar, i aquestes dades són clau per a empreses, administracions, és el famós big data que és la darrera frontera d’Internet.
Estem avançant a passes de gegant en el món d’Internet, però només les empreses se n’estan aprofitant. Què hi ha de les persones? Com és que ens importa molt poc que es facin d’or amb les nostres dades i nosaltres no en traiem profit de cap mena? Esta clar que una nova forma de fer negoci s’ha obert pas,està modulant els processos d’informació i de models econòmics però què hi ha de la política? Al meu entendre les persones només poden treure benefici real de l’evolució del big data i d’internet fent que els processos de participació política esdevinguin tan fàcils com parlar per Whats App. I això està semblant molt més complexe. Fa temps que s’han intentat arreu aconseguir la participació en la gestió política dels ciutadans mitjançant la xarxa; de fet a Catalunya som pioners amb l’obertura de dades al Govern (@gencat) i amb el Parlament (@parlament_cat), dels primers parlaments mundials a tenir presència a internet, amb una completa identitat digital creada durant el mandat del president Benach (@ebenach).
Què manca perquè ens decidim a fer una aplicació per votar en unes eleccions? Voluntat política. Tècnicament és possible fa molt de temps. Interessa tenir les nostres dades i facilitar guanyar diners però no interessa facilitar la participació política. La política catalana té la possibilitat de fer que decidim de forma més fàcil i resolutiva. Posem els mòbils.