Hem sabut que la consellera Borràs ha declarat nul el concurs de les urnes per a l'1-O, i per tant ha demanat que es retiri la denúncia del TSJC, sobre aquesta qüestió, que pesava sobre ella. Declaren nul el concurs i s’acaba el problema. No ho acabo de veure clar. Si declaren nul el concurs, on votarem si no tindrem urnes? Tinc la sensació que estem posant massa l’accent en les petites coses, i massa poc en les grans necessitats. O és una cortina de fum? Ja tenim els mitjans i no ho volen explicar?
Ja fa dies que vaig comentar aquí mateix que no acabo d’entendre perquè hem de votar encara en format presencial i de paper, quan a la nostra vida quotidiana ja ho fem tot virtualment. I em podreu dir: "alguns no són tan 'digitals' com d’altres". Cert. Però aquests, ara, són una proporció mínima, comparada amb el total de persones que tenen un mòbil, per exemple.
Una simple aplicació de mòbil podria utilitzar-se per a votar. Posem alguns exemples: per pagar, fem servir el mòbil; per viatjar, fem servir el mòbil; per obrir portes, fem servir el mòbil. Aquestes són, totes, accions que necessiten validació personal, de processos d’encriptació de dades, d’autenticació de les persones, de protecció de les dades personals. El mateix que ens cal per emetre un vot fiable.
Sento a cada moment comentaris d’opinadors, de gurus polítics o de periodistes que enumeren les grans dificultats que té el Govern de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant la seva promesa d’un referèndum: que si no hi ha cens, que si no hi ha pressupost, que si no hi ha funcionaris... I la darrera, que si no hi ha urnes. El que sembla que no hi ha, és voluntat de fer el referèndum. I aquest referèndum cal, i molt. No podem tenir milions de persones mobilitzades anys i anys sense un resultat concret. Les manifestacions de l’11-S no poden convertir-se en la revetlla política de cada any.
Cal prendre decisions que siguin coherents amb allò que es predica, i fer que les persones votin pel mitjà que sigui, validat, i a disposició de tots, inclosos els catalans que viuen fora de Catalunya i veuen amb preocupació com els dies passen ràpidament sense una solució a la seva votació.
Ja sabem que no ens ho posen fàcil, però ningú ha pensat mai que un canvi tan substancial de la vida política fos fàcil, el que cal és ser valents per a prendre decisions i executar-les amb pulcritud.
Estem veient com els vells partits i les velles organitzacions estan derivant cap a noves formes, i també com nous líders estan arribant al poder, quasi de sorpresa, sense prèvies. Ens calen líders innovadors que no els tremoli la mà a l’hora d’obrir la participació política a nous formats. No és una aventura, és una necessitat.
Ja fa dies que vaig comentar aquí mateix que no acabo d’entendre perquè hem de votar encara en format presencial i de paper, quan a la nostra vida quotidiana ja ho fem tot virtualment. I em podreu dir: "alguns no són tan 'digitals' com d’altres". Cert. Però aquests, ara, són una proporció mínima, comparada amb el total de persones que tenen un mòbil, per exemple.
Una simple aplicació de mòbil podria utilitzar-se per a votar. Posem alguns exemples: per pagar, fem servir el mòbil; per viatjar, fem servir el mòbil; per obrir portes, fem servir el mòbil. Aquestes són, totes, accions que necessiten validació personal, de processos d’encriptació de dades, d’autenticació de les persones, de protecció de les dades personals. El mateix que ens cal per emetre un vot fiable.
Sento a cada moment comentaris d’opinadors, de gurus polítics o de periodistes que enumeren les grans dificultats que té el Govern de la Generalitat de Catalunya per tirar endavant la seva promesa d’un referèndum: que si no hi ha cens, que si no hi ha pressupost, que si no hi ha funcionaris... I la darrera, que si no hi ha urnes. El que sembla que no hi ha, és voluntat de fer el referèndum. I aquest referèndum cal, i molt. No podem tenir milions de persones mobilitzades anys i anys sense un resultat concret. Les manifestacions de l’11-S no poden convertir-se en la revetlla política de cada any.
Cal prendre decisions que siguin coherents amb allò que es predica, i fer que les persones votin pel mitjà que sigui, validat, i a disposició de tots, inclosos els catalans que viuen fora de Catalunya i veuen amb preocupació com els dies passen ràpidament sense una solució a la seva votació.
Ja sabem que no ens ho posen fàcil, però ningú ha pensat mai que un canvi tan substancial de la vida política fos fàcil, el que cal és ser valents per a prendre decisions i executar-les amb pulcritud.
Estem veient com els vells partits i les velles organitzacions estan derivant cap a noves formes, i també com nous líders estan arribant al poder, quasi de sorpresa, sense prèvies. Ens calen líders innovadors que no els tremoli la mà a l’hora d’obrir la participació política a nous formats. No és una aventura, és una necessitat.