"Correspon al PSC liderar aquesta nova etapa i jo anuncio que assumeixo la responsabilitat i tinc la voluntat de concórrer a la presidència de la Generalitat". Salvador Illa s'expressava així ara fa un any. Compareixia passades les onze de la nit a la seu del carrer Pallars, plena a vessar i amb un públic eufòric després de la victòria clara a les eleccions i la pèrdua de la majoria absoluta independentista, vigent des de feia una dècada. Els socialistes eren conscients que començava aleshores el segon round de pactes, però també que l'única alternativa viable era un govern liderat per Illa, i amb el suport d'ERC i els Comuns. Es va concretar a l'agost amb dos acords d'investidura que van permetre als socialistes desembarcar, de nou, a la Generalitat. 

El lema de la campanya va ser "unir i servir", que des del Govern consideren que s'està complint. Admeten que queda feina per fer -la legislatura acaba de començar- i refermen que els acords d'investidura es compliran. En aquest primer any després de les eleccions, l'executiu ha fixat el missatge de la normalització política després dels anys del procés, i la lleialtat institucional amb l'Estat. Una traducció pràctica d'aquesta "nova etapa", celebrada especialment a Palau, és el retorn d'empreses rellevants com Banc Sabadell o La Caixa. A l'horitzó, però, hi ha carpetes de pes que s'han anat treballant de manera discreta i que a partir d'ara caldrà concretar, sobretot en matèria de Rodalies i finançament.

Habitatge i lideratge econòmic

En aquests 12 mesos des de la victòria electoral, fer front a l'emergència habitacional s'ha situat com una carpeta prioritària. Per convenciment, però també per la pressió dels Comuns, Illa ha posat l'habitatge al centre de l'agenda, amb un pla per construir 50.000 pisos fins a l'any 2030 amb una inversió de 4.400 milions d'euros. D'aquests pisos, se n'han anunciat aquests dies més de 21.000 que es faran en solars municipals cedits pels ajuntaments. Precisament en habitatge és on el Govern ha aconseguit el pacte més ampli, amb totes les forces d'esquerres, també la CUP. En aquest cas, per regular els lloguers de temporada i "intervenir" el mercat, cosa que ha provocat una esquerda amb l'establishment català, crític amb aquestes mesures i que ja pressiona per explorar pactes amb Junts. Una altra de les prioritats del primer any ha estat recuperar el lideratge econòmic de l'Estat. En conferències a Barcelona, Madrid i Brussel·les, el president ha desgranat el pla Catalunya Lidera, dotat amb 18.500 milions d'euros, per situar Catalunya per davant de Madrid com a motor econòmic d'Espanya.

Finançament i Rodalies, prioritats

El Govern viu en minoria, però s'ha garantit certa estabilitat gràcies als suplements de crèdit. Hi ha dues carpetes que seran centrals en els pròxims mesos i que són prioritàries per ERC, principal soci d'investidura. El traspàs de Rodalies n'és una: hi ha d'haver concrecions en el traspàs de l'R1 i abans d'acabar l'any ha d'estar en funcionament l'empresa mixta que gestionarà la xarxa i el servei. Pel que fa al finançament, carpeta especialment delicada per les tensions que genera a l'Estat, abans de l'estiu s'ha de formalitzar l'acord a través d'una comissió bilateral, i de cara a l'any que ve Catalunya ha de recaptar l'IRPF. El missatge més habitual del Govern en els últims mesos és que els acords es compliran, però després d'un any de les eleccions, els socis volen més concrecions per obrir noves negociacions.

Incidir a Brussel·les

Més enllà de l'àmbit domèstic, Illa ha volgut situar com a prioritat també la incidència catalana a Brussel·les. Hi ha fet dos viatges per participar al Comitè de les Regions i reunir-se amb dirigents comunitaris, com ara Teresa Ribera o António Costa. El Govern transmet un missatge profundament europeista, com els seus predecessors, en un context global complex per la guerra comercial de Trump i els conflictes a Ucraïna i Gaza. Aquesta mateixa setmana, alts càrrecs europeus han desfilat per Palau, una escena que satisfà especialment l'executiu socialista. "És l'agenda europea més ambiciosa de l'última dècada", assenyalen fonts del Govern. A diferència dels darrers anys, Catalunya no intenta competir amb l'Estat a l'exterior, sinó que Illa vol guanyar capacitat d'incidència des del paper de regió forta d'Europa.

Puntal de Sánchez

El primer any després de les eleccions ha constatat el canvi de cicle polític després dels anys del procés. Catalunya, ara, s'ha convertit en el principal puntal de Sánchez gràcies al bon moment que viu el PSC, que es combina amb la fragilitat territorial i parlamentària del PSOE. Des del Govern, la sintonia entre Illa i Sánchez és total. El missatge que transmet el president és que a través de la col·laboració institucional, i no pas amb la confrontació, els resultats per al país seran millors. Una bona prova d'això serà el resultat de l'opa del Sabadell, ara en mans del Ministeri d'Economia i d'una consulta inèdita. La bona relació amb el govern espanyol li ha comportat retrets dels independentistes, que l'acusen de "manca d'ambició". També l'única recusació d'un membre del seu Govern -la consellera Sílvia Paneque- pel caos a Rodalies i la poca contundència amb Renfe i Adif. En tot cas, Illa és el principal suport que té Sánchez ara mateix a l'Estat, i ho ha convertit també en un tret d'identitat des que ha arribat a Palau. 

Els pressupostos del 2026, punt d'inflexió

La principal llacuna del Govern en el darrer any ha estat no tenir pressupostos. Illa ho ha capejat gràcies als suplements de crèdit aprovats amb els vots dels socis d'investidura, però a Palau són conscients que la gran negociació s'obrirà després de l'estiu, amb els comptes de 2026. Bona part de les possibilitats d'èxit dependran dels avenços que hi hagi hagut en els acords amb ERC i els Comuns, especialment en matèria de finançament i el traspàs de Rodalies. El resultat de la negociació serà determinant per al futur de la legislatura i també marcarà l'estat de salut de l'aliança amb els socis. Els pressupostos, n'hi hagi o no, marcaran un punt d'inflexió.