Un any després de les eleccions, el PSC es troba en plena forma. Ha desembarcat a la Generalitat, governa Espanya de la mà del PSOE, mana a les principals ciutats del país -amb el mascaró de proa de Barcelona- i a la majoria de les diputacions. Ha aconseguit instaurar el missatge de la normalització política -malgrat la inaplicació de l'amnistia- i girar full del procés, un canvi d'etapa que cristal·litza amb la pèrdua de la majoria absoluta independentista, les noves prioritats de Junts i ERC, i la desmobilització del moviment als carrers. En aquest escenari, els socialistes tenen camp per córrer amb tres fites al calendari. La primera, la negociació dels pressupostos de 2026, moment clau que determinarà la salut de la relació entre el Govern i els socis d'investidura i el rumb de la legislatura; la segona, les eleccions municipals, on el PSC aspira a mantenir i reforçar el seu paper al territori; i la tercera, les eleccions espanyoles que, a tot estirar, han de ser el 2027. A hores d'ara, quin és el pols del PSC un any després del 12-M?

Mimetisme amb el Govern i puntal de Sánchez

En aquests primers dotze mesos, el PSC s'ha mantingut en un perfil baix, delegant tot el protagonisme en Illa. No hi ha dissonàncies entre els missatges que arriben des de Palau i Pallars, i el PSC viu mimetitzat amb el Govern. El paper al Parlament, sota el lideratge de Ferran Pedret, consisteix a apuntalar l'executiu i evitar estridències que posin en risc l'estabilitat que promouen els socialistes. En paral·lel, Illa, el Govern i el partit són el principal suport de Pedro Sánchez a l'Estat, tant políticament com en l'àmbit orgànic, com es va veure al congrés federal del novembre a Sevilla. Això es tradueix, a Catalunya, en la sincronització d'agendes, les reunions habituals amb ministres i els retrets al PP i a l'extrema dreta, amb qui els socialistes sí que apugen el to quan convé. La principal ombra a l'horitzó és el risc d'un avançament electoral a l'Estat si la legislatura es torna insostenible per al PSOE, que té problemes per articular una majoria parlamentària i no disposa de pressupostos. L'arribada del PP a la Moncloa faria més difícil els acords amb Madrid i el relat de la lleialtat institucional. 

Cordialitat amb els socis i carpetes a l'horitzó

La cordialitat amb ERC i els Comuns és la tònica dominant, almenys fins ara, amb l'absència de pressupostos com a principal patacada dels primers mesos de Govern. Més enllà d'això, la percepció és que tota discrepància amb els socis és reconduïble i el PSC és conscient que ha de cedir a les seves demandes per garantir-se una certa estabilitat a Palau. El partit veu ara com a estratègica l'aliança amb les formacions d'esquerra, però mira de no allunyar-se de la centralitat política.  Les principals negociacions han estat pels suplements de crèdit, necessaris perquè Illa no disposa de comptes per al 2025. En aquest àmbit, els grans acords han sigut al voltant de les polítiques d'habitatge -també amb la CUP-, prioritat de l'executiu i que casa amb l'acció política d'ERC i Comuns, i també per desplegar els acords d'investidura, amb el traspàs de Rodalies i la reforma del finançament com a metes principals. En els pròxims mesos, la complexitat serà major, perquè caldrà començar a concretar el compliment dels pactes i el Govern afrontarà la negociació dels pressupostos de 2026, que serà un punt d'inflexió. 

Un partit cohesionat que busca la centralitat

Quan un partit arriba a la Generalitat, i en el cas del PSC que governa en minoria, ha d'omplir centenars de càrrecs, cosa que no és senzilla i que té riscos, com ara deixar desatesa l'organització. Els socialistes ho han volgut evitar. Illa continua al cas de tot el que passa en l'àmbit orgànic, però la cara visible n'és Lluïsa Moret, que fa les funcions de viceprimera secretària i portaveu. El partit està plenament cohesionat, fet habitual quan les coses van bé i els resultats electorals acompanyen, i treballa per ampliar la militància i la implantació territorial. El lideratge d'Illa és inqüestionable, mentre a l'horitzó hi ha les eleccions municipals, cita clau per al PSC, que aspira a mantenir l'arrelament al territori -especialment a l'àrea metropolitana, però també més enllà- sense perdre les grans ciutats. Quan les coses no han anat bé, i a Pallars en són plenament conscients, el partit va sobreviure gràcies als municipis.