Després de les hores més crítiques per l'apagada massiva de dilluns, Catalunya ha recuperat pràcticament la normalitat excepte en el servei de Rodalies. El Govern, sense desatendre el seguiment de la crisi elèctrica, ha aprovat aquest dimarts el segon suplement de crèdit, amb l'aval d'ERC i els Comuns. Es tracta d'una injecció de 1.301 milions d'euros, que incorpora polítiques d'habitatge, el reforç del cos d'inspectors per fer complir la llei davant dels especuladors i una partida per l'energètica pública, i que permet a Salvador Illa garantir-se l'estabilitat malgrat no disposar de pressupostos. Aquests recursos se sumen als 2.167,7 milions d'euros que l'executiu va autoritzar a finals de març i que encara ha de convalidar el Parlament. Continuen en marxa les negociacions amb els socis d'investidura per desbloquejar uns 500 milions d'euros més. 

Amb aquest decret es cobriran els increments de sou dels funcionaris i també incorpora mesures de suport al teixit productiu davant la crisi dels aranzels. De fet, l'aval d'ERC s'explica en bona part per això. Els republicans s'han garantit capacitat d'incidència en la resposta a la guerra comercial de Donald Trump, ara en situació de pròrroga a l'espera de què passa a l'estiu. Mentrestant, volen continuar negociant a què es destinen els 500 milions d'euros extra, aproximadament, igual que els Comuns, que aspiren a aconseguir 850 milions d'euros de recursos propis destinats a polítiques d'habitatge. El decret aprovat aquest dimarts s'haurà de convalidar al Parlament abans de 30 dies. Amb els dos suplements, el Govern podrà incrementar la despesa respecte al 2023, l'últim any que hi va haver pressupostos.

Minuts més tard de la compareixença de Paneque, la presidenta dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha dit que hi ha un "preacord" amb el Govern pel segon suplement de crèdit. En una roda de premsa a la cambra catalana, Albiach ha assegurat que l'acord està "molt avançat", després que aquest dilluns s'hagués de suspendre per l'apagada elèctrica la compareixença prevista amb la consellera d'Economia, Alícia Romero, per a informar d'aquest pacte. "No era el moment d'explicar-ho perquè l'actualitat mana", ha reblat Albiach, que no ha donat detalls de l'acord que explicaran "en pocs dies", quan s'hagi establert una certa normalitat després de l'apagada. Els comuns volen mñés diners per habitatge, el dentista municipal, l'oficina antidesnonaments i el cos d'inspectors, entre d'altres. 

ERC ha detallat que en aquest decret hi ha una partida de 388 milions per donar resposta a la crisi comercial, i els republicans volen incidir en aquesta resposta per "acompanyar la força industrial i el sector agroalimentari del país". Hi ha també 960 milions d'euros per mantenir el sostre de despesa que ja tenia el Govern per donar resposta a l'augment de l'IPC dels salaris dels treballadors públics. El Govern i ERC han acordat crear un grup de treball per "treballar conjuntament la destinació" d'aquests recursos. "El que volem com a ERC és ser-hi, acompanyar el Govern i estar atents a veure on es poden destinar tots aquests recursos arribat el moment que aquesta crisi anunciada sigui una realitat", va explicar el portaveu, Isaac Albert.

En l'aire hi ha aquests 469 milions d'euros, que encara s'estan negociant, i que haurà de servir per satisfer les demandes dels socis d'investidura. Totes les demandes que s'han fet fins ara sumen més diners, per tant, el Govern haurà de buscar d'on treu els recursos extra.