El PSC, entre el somni del «catch-all» i la necessitat de majories

Illa consolida en els primers vuit mesos a Palau un perímetre polític ampli, que li permet pactes amb les esquerres en habitatge, sintonia amb la dreta en seguretat i ocupacions, i rebre el favor d'un establishment que celebra el retorn d'empreses

  • El president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació del pla contra els aranzels -
Publicat el 19 d’abril de 2025 a les 20:18

Salvador Illa compleix vuit mesos com a president i ha construït un perímetre ampli, que li permet assolir pactes amb les esquerres -també la CUP- en matèria d'habitatge, sintonitzar amb la dreta en matèria de seguretat o ocupacions, i rebre el favor de l'establishment amb el retorn d'empreses com CaixaBank o Banc Sabadell, que celebren l'aura d'estabilitat de la mà dels socialistes. El PSC intenta, així, situar-se en la centralitat política amb gestos cap a totes bandes per poder fer avançar la legislatura amb tranquil·litat i sense trepitjar ulls de poll, ni a Catalunya ni a l'Estat. D'aquesta estratègia se'n desprèn l'aspiració -compartida per molts altres abans- d'esdevenir un partit catch-all, però també la necessitat d'aconseguir majories en un context de minoria parlamentària. 

Segons les últimes dades del CEO, la centralitat a Catalunya se situa al centreesquerra i en un catalanisme moderat. El PSC, d'acord amb l'autoubicació dels seus votants, és el partit que més s'hi apropa. S'ubica, segons l'electorat, lleugerament més a l'esquerra de la mitjana i una mica menys catalanista. Alhora, genera simpaties en els votants de bona part de la resta de partits. Un 25% dels votants dels Comuns i del PP, i un 23% dels d'ERC, té els socialistes com a segona opció preferida. En aquest sentit, té frontera electoral amb moltes formacions, cosa que en un context com l'actual pot ser positiva, però a la llarga, amb el desgast propi de la governabilitat, pot provocar problemes, com apunta Pau Vall, investigador del programa Juan de la Cierva a la Universitat Carlos III. 

En aquestes coordenades, durant l'arrencada de legislatura el Govern mirat cap a l'esquerra, amb acords rellevants amb ERC i els Comuns en àmbits com la regulació dels lloguers de temporada. El CEO indica que l'accés a l'habitatge és la principal preocupació dels ciutadans. El Govern l'ha convertit en una de les prioritats, amb una resposta que combina la construcció de pisos, l'agilització de tràmits i els topalls de preus, i el missatge clar que cal "intervenir" un mercat que no funciona. En altres àmbits, però, Illa també mira cap a la dreta. En l'últim ple, els socialistes van votar amb Junts, el PP i l'extrema dreta impulsar un "pla contundent" contra les ocupacions

"El PSC fa un híbrid amb polítiques conservadores i espanyolistes, però alhora rep vots de centreesquerra i catalanisme moderat", assenyala Toni Rodon, doctor europeu en Ciències Polítiques i professor agregat a la Universitat Pompeu Fabra. Així, amb mesures de més o menys profunditat pot anar satisfent tots els sectors. També, precisament, determinats sectors del catalanisme, que poden veure amb bons ulls que s'impulsi una conselleria de Política Lingüística, que Illa normalitzi la relació institucional amb Jordi Pujol, que entoni el discurs que cal ampliar l'oferta de cursos de català o que el Govern augmenti la subvenció que rep la Bressola per protegir la llengua a la Catalunya Nord. 

Un "catch-all" en un Parlament sense majories

El PSC proposa una manera de fer tradicional dels partits catch-all, però ho fa en un context en què les majories absolutes han passat a la història. De fet, els experts consultats apunten que aquesta estratègia és fruit més de la necessitat -un Govern en minoria que necessita aliances i no generar gaires anticossos- que no pas d'una aspiració realista d'esdevenir un partit que atrapi votants de tot arreu per ser majoritari. "Està obligat a jugar a això perquè està en minoria", apunta Vall. "A Catalunya no hi ha cap partit que pugui aspirar a ser catch-all, perquè no hi ha majories", afegeix Rodon. Els 62 diputats que va aconseguir Artur Mas l'any 2010 o les majories de Pujol formen part d'un altre temps. 

Illa en té 42, lluny de la majoria absoluta, però l'ajuda el fet de tenir una oposició desmobilitzada i sense lideratges alternatius. Carles Puigdemont ha deixat vacant el lloc de cap de l'oposició i està més pendent de Madrid mentre espera l'amnistia, i ERC transita la contradicció de donar suport als socialistes des de l'oposició i alhora marcar distàncies amb ells, amb Oriol Junqueras inhabilitat i fora del Parlament. "L'absència de lideratges debilita l'alternativa", sosté Vall. El Govern és conscient que està en minoria i que ha de cedir a les demandes dels socis i, de fet, exhibeix els pactes com la capacitat de teixir consensos, però "la incompareixença de l'oposició" fa que el PSC pugui fer gestos cap a tot arreu sense que això li suposi un desgast evident a hores d'ara.

Quina cara s'imposarà?

Arribarà un moment, però, que tocarà decidir i decantar-se. L'equilibri de mostrar-se en la posició moderada en tots els àmbits per no incomodar els socis ni cremar possibles aliances de futur és difícil de mantenir durant tota la legislatura, perquè hi ha carpetes estructurals que obligaran a prendre part. En habitatge, el Govern ha mirat a l'esquerra, però en la modernització de l'aeroport del Prat flirteja amb les tesis de l'empresariat per ampliar -amb els matisos que convingui- la tercera pista. O amb el Hard Rock, que també evita tancar del tot la carpeta. Això xoca de ple amb les demandes d'ERC i Comuns, socis prioritaris i "estratègics" per al PSC, però sintonitza bé amb les dretes.

Vall destaca, en aquest sentit, la ideologia "difusa" de l'actual PSC, que combina polítiques socialdemòcrates, una línia més aviat dura en matèria de seguretat, dirigents democristians com Ramon Espadaler, sintonia amb empresaris i patronals en matèria d'infraestructures, i bones connexions amb els sindicats majoritaris. A això s'hi suma un avantatge que ERC no tenia la passada legislatura: els socialistes ho controlen pràcticament tot -Estat, Generalitat, Barcelona- i tenen quadres forts, cosa que permet dotar de més credibilitat els anuncis i les mesures que es prenen, i fer accions coordinades entre totes les institucions per exhibir una força pròpia d'un partit amb majoria absoluta, malgrat la situació de minoria parlamentària.

Sigui com sigui, a mesura que avanci la legislatura el dilema es pot incrementar. "Haurà de decidir quina cara mostra i això és el que acaba marcant; el pujolisme també ho feia, però governar al final és decidir", sosté Rodon. I en tot plegat hi jugarà un paper determinant, també, el futur de Pedro Sánchez, que té bona entrada a Catalunya i arrossega votants per al PSC, que de fet voten els socialistes catalans amb la mirada posada a Madrid. Una derrota del PSOE i l'arribada de PP i Vox a la Moncloa tindria impacte a Catalunya i al Govern. Mentrestant, Illa pot seguir fent equilibris amb el somni de ser catch-all, però a la llarga caldrà decidir-se i ja fa temps que el país ha abandonat les grans majories.