El Govern en ple i una àmplia representació de la societat civil, amb patronal, empresaris, sindicats, i també representants dels partits polítics han assistit a la conferència que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet a paranimf de l'Escola Industrial per detallar el model econòmic que planteja per Catalunya. Ha estat una conferència breu, d'uns 30 minuts, en què Illa ha contraposat la seva proposta al model d'Isabel Díaz Ayuso. Si el president català parla de "prosperitat compartida", emmarca el model madrileny en l'"acumulació excloent". Sense pressupostos, però amb capacitat per exhibir solidesa i acords gràcies a la bona entrada a la Moncloa, Illa ha anunciat la mobilització de recursos més important des de 2010, amb 18.500 milions d'euros, perquè Catalunya lideri econòmicament Espanya i sigui una regió puntera d'Europa.
El Govern aprovarà aquest dimarts a la reunió del consell executiu el pla "Catalunya lidera" per aconseguir que el país sigui líder a l'Estat en un màxim de 10 anys. La prioritat, però, és fer-ho en la meitat de temps. La recepta d'Illa és posar en marxa "tot el dinamisme" de la societat catalana per ser punters a Espanya i a Europa, però sense perdre l'arrelament al país. "En el món que ve, el factor país i territori serà cada cop més rellevant per a les empreses", ha explicat el president. Alhora, aquesta generació de prosperitat ha d'arribar a totes les capes de la societat, no només a una minoria. I de nou, confrontació amb el model d'Ayuso.
El pla del Govern, de 77 pàgines, contempla 200 mesures i aquesta mobilització de 18.500 milions d'euros, dels quals 13.700 milions seran de la Generalitat i 4.800 a través de crèdits de l'Institut Català de Finances. "Volem posar l'economia al servei de les persones, de l'ocupació, de l'habitatge, i no al revés", ha dit Illa. Aquests recursos es destinaran a cinc sectors estratègics com són les infraestructures, la modernització productiva, el coneixement i la innovació, el bon govern i la igualtat d'oportunitats. En aquesta línia, ha situat com a prioritat que els ciutadans siguin "els primers" a percebre la millora de l'economia, per evitar que les bones dades macroeconòmiques no arribin a la butxaca de la gent.
200 mesures i cinc àmbits estratègics
En l'àmbit de les infraestructures, el pla contempla 50 actuacions en àmbits com l'autonomia hídrica, l'energia neta, millorar les connexions i la mobilitat, digitalitzar el territori i desenvolupar els polígons d'activitat econòmica. Entre les mesures destacades, es preveu inversions de 2.000 milions en cinc anys per incrementar la disponibilitat d'aigua i desvincular-ho de la pluja. També hi ha la implementació de 12.000 MW de nova potència, 5.000 MW i 7.000 MW fotovoltaics per assolir el 50% de generació elèctrica amb renovables el 2030.
Pel que fa a la modernització productiva, es detallen 45 actuacions per modernitzar la política industrial, accelerar la descarbonització, dimensionar les empreses, atreure inversions i potenciar el desenvolupament econòmic territorial. El pla prioritza el sector agroalimentari, l'automoció, el digital, les energies renovables, les indústries intensives en energia, i salut i el turisme, planteja un full de ruta per avançar cap a l'autonomia estratègica. Una mesura destacada, per exemple, és l'impuls del vehicle elèctric.
Hi ha també 38 actuacions previstes en coneixement i innovació, amb línies d'actuació basades en l'enfortiment de la formació professional i contínua, la universitat com a motor de coneixement, la consolidació del sistema R+D, innovació en actius cientificotècnics o la millora en la transferència de coneixement. Una mesura destacada en aquest àmbit és la creació d'un fons de capital risc públic perquè la Generalitat pugui participar en "projectes innovadors", juntament amb el sector privat.
Per al Govern és important la igualtat d'oportunitats, i el pla preveu 32 actuacions per crear llocs de treball de més qualitat i més productius, fer polítiques actives d'ocupació, polítiques familiars reforçades, millorar el poder adquisitiu a través de béns bàsics assequibles, o la reforma del sistema d'habitatge a Catalunya. És aquí on s'emmarquen les polítiques d'habitatge o l'increment de les places públiques d'escola bressol.
El cinquè àmbit és el de bon govern, que preveu 34 actuacions per aconseguir unes finances sostenibles, simplificació administrativa, la compra pública innovadora, la transformació del sector públic o el foment d'una cultura d'avaluació de les polítiques públiques. Entre les mesures destacades hi ha la reforma de l'administració pública que promou el conseller Albert Dalmau o l'actualització de l'estratègia d'intel·ligència artificial de Catalunya.
Fiscalitat justa i serveis públics forts
Davant bona part de l'empresariat i la patronal, Illa ha fet una defensa de la socialdemocràcia, en la línia del que va fer Pedro Sánchez a Davos ara fa uns dies. Per això ha reclamat una fiscalitat justa per tenir uns serveis públics forts. Entre el model socialdemòcrata dels socialistes i el model neoliberal d'Ayuso, Illa ha estat clar: més institucions, més despesa pública, col·laboració público-privada i creixement sostenible. I una advertència: "És una temptació perillosa agafar el que convé de cada model: la fiscalitat baixa d'allà i els serveis públics d'aquí. Si volem cohesió, calen polítiques públiques i fiscalitat justa".
Mentre a pocs carrers la ciutadania aconseguia aturar el desnonament de la Casa Orsola, Illa també ha fet una defensa de l'habitatge "com a dret i no com a negoci", i ha garantit que el règim sancionador aprovat aquesta setmana "s'aplicarà". El president ha reivindicat el pla del Govern per pal·liar l'emergència residencial, "el pla més ambiciós de l'Estat", que contempla la construcció de 50.000 pisos fins al 2030 i una inversió de 4.400 milions d'euros en quatre anys. És en l'habitatge, però també en altres qüestions de país, que Illa espera poder teixir acords amplis al Parlament. De moment, els pressupostos hauran d'esperar, però Illa exhibeix que el Govern es mou i anuncia una inversió pública de rècord.