El primer intent de desnonament a un inquilí a un inquilí de l'edifici modernista de la Casa Orsola de Barcelona ha quedat finalment ajornat davant la mobilització ciutadana. La comitiva judicial ha valorat que no es complien les "condicions de seguretat" per a l'expulsió del Josep, un professor de matemàtiques que hi viu des de fa 22 anys a la finca entre els carrers de Calàbria amb Consell de Cent a l'Eixample Esquerre, a qui li va finalitzar el contracte amb la propietat, Lioness Inversiones SL. I és que s'hi han concentrat més d'un miler de persones, mentre que els dies previs ja s'han dut a terme diverses mesures de protesta. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha celebrat que "el desnonament ha estat impossible" gràcies a l'acció ciutadana.
L'Ajuntament de Barcelona havia donat el vis-i-plau amb l'aval judicial al desnonament, que ara ha quedat ajornat fins al dimarts 4 de febrer a les 5:00 hores. Enmig de la campanya de resistència dels veïns, entitats en defensa del dret a l'habitatge i la societat civil, el Josep havia reiterat en tot moment que volia quedar-se "pacíficament a casa" i lluitar contra l'expulsió sense violència, tal com ja va avançar amb unacarta oberta a les institucions i als representants polítics, i així ha estat. "En sou responsables", apuntava en l'escrit dirigit a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i als presidents de la Generalitat, Salvador Illa, i del govern espanyol, Pedro Sánchez.
En aquesta lluita, al voltant d’un centenar de persones han decidit passar la nit a la Casa Orsola, després de la celebració d'una marató d’activitats culturals i reivindicatives -en què va participar la Ludwig Band-amb un miler d’assistents organitzada pel Sindicat de Llogateres el dia abans. Després de sopar, algunes persones es van quedar a dormir a la zona, en una carpa habilitada i a l’interior de l’edifici, i a primera hora del matí se'ls han sumat desenes de ciutadans més, alhora que dirigents dels comuns com Janet Sanz i David Cid.
La Casa Orsola ha passat de ser un terme local a ocupar un espai central de l'opinió pública catalana, erigint-se en una referència per al moviment llogater del país, en una advertència per als responsables polítics i en un maldecap per a l'empresa propietària de l'edifici. Tots els focus apunten cap a la mateixa cruïlla de l'Eixample i el que hi acabi passant pot acabar de sacsejar una carpeta convulsa a Catalunya, la de l'habitatge. Especialment, pel que fa a la incapacitat ciutadana de quedar-se en una mateixa llar de manera estable o permanent.