El Govern té molts fronts oberts, i en aquest tram final de curs se n'han de començar a encarrilar alguns de rellevants. El proper trimestre servirà per definir l'estat de salut de les aliances de Salvador Illa amb ERC i els Comuns, i posarà les bases de cara a una futura negociació dels pressupostos de 2026 després de no haver-ne aconseguit -ni tan sols s'han presentat al Parlament- aquest any. Aquest escenari encara és llunyà, però abans de l'estiu s'han de consolidar confiances entre els socis i la via és el compliment dels acords d'investidura. El finançament singular, en aquest sentit, és fonamental.
Illa i els seus consellers insisteixen en públic i en privat que els pactes es compliran, tot i que admeten que no serà senzill. Després de la Setmana Santa comença un últim trimestre del curs polític d'alta intensitat, que culminarà amb la primera gran fita del nou model de finançament. L'acord entre ERC i el PSC és clar en aquest sentit: durant el primer semestre de l'any 2025 s'ha de formalitzar l'acord, que haurà de deixar de ser un pacte de partits per passar a ser un acord entre governs, el català i l'espanyol, en una comissió bilateral. Es treballa amb hermetisme, perquè la carpeta no només és complexa, sinó que tensiona els territoris de l'Estat i els socis d'investidura de Pedro Sánchez. Data límit: 30 de juny.
Des d'ERC fa temps que adverteixen que el desplegament del nou model no avança al ritme que toca. El Govern pot dir que es troba dins dels terminis, però també és cert que a l'horitzó hi ha un repte majúscul, més enllà de la fita de formalitzar l'acord: recaptar l'IRPF l'any 2026. Això implicarà dimensionar l'Agència Tributària de Catalunya i el mateix Departament d'Economia. La consellera, Alícia Romero, ha anat fent anuncis en aquest sentit, insuficients per als republicans. S'han activat 90 noves places estructurals a la hisenda catalana i 186 a Economia per assumir noves funcions, i Catalunya aprofitarà l'impost de matriculació com a prova pilot per a la gestió fiscal Estat-Generalitat.
El desplegament del pacte condicionarà la resta de qüestions que hi ha sobre la taula. A Calàbria volen avenços "coherents" en totes les carpetes, que si bé transiten en paral·lel ajuden a generar un clima de confiança i garanties que els acords es van complint. Els arquitectes del finançament continuen aterrant una proposta que s'haurà de fer seva el Govern, es mantenen obertes converses amb el Ministeri d'Hisenda, i Romero era taxativa fa uns dies sobre la primera data marcada en vermell al calendari: "El 30 de juny tindrem tancat amb el govern d'Espanya l'esquema del nou model de finançament". Falten tres mesos.
La regulació dels lloguers temporada, abans de l'estiu
Però la legislatura no va només de finançament. Habitatge, Rodalies o ampliació del Prat són també rellevants per als socis d'investidura d'Illa, i abans d'acabar el curs polític cal haver concretat algunes d'aquestes carpetes. El PSC, ERC i els Comuns han viscut recentment una lluna de mel, amb la CUP com a convidada, en forma de decret per regular els lloguers de temporada. L'aposta, ambiciosa, pretén tapar la fuita de la llei d'habitatge estatal i posar un pedaç mentre continua bloquejada la reforma legal al Congrés. Aquesta regulació ha d'estar aprovada abans de l'estiu.
També hi ha d'haver avenços en el traspàs de Rodalies. La nova empresa que ha de gestionar la xarxa -i que suposa un repte jurídic important- ha d'estar operativa abans d'acabar l'any i seguint la fórmula pactada amb els sindicats de Renfe i Adif, i avalada per ERC. La carpeta és delicada -ha provocat la primera reprovació del Govern d'Illa- i, abans de posar en marxa la nova operadora, calen concrecions en el traspàs de l'R1, banc de proves de la resta de línies a traspassar. Abans de l'estiu Territori hauria de tenir enllestit l'inventari de tot el que cal derivar a la Generalitat, tal com es va acordar a la bilateral del febrer.
I sense abandonar la carpeta de les infraestructures, n'hi ha una altra que espera el seu torn: l'ampliació de l'aeroport del Prat. Difícilment hi haurà novetats en aquest àmbit abans que no es tanquin els acords pel suplement de crèdit. El Prat és un tema que divideix els socis d'investidura i a Palau són conscients que convé contemporitzar. Illa és partidari d'ampliar respectant els estàndards mediambientals i Aena s'hi posa bé; ERC insisteix que la governança ha de ser catalana i no compra l'ampliació, i els Comuns s'hi oposen completament i ho combatran en tots els àmbits.
Els recursos, amb el fantasma dels aranzels
El Govern ja manté converses amb els grups per convalidar el primer suplement de crèdit i pactar-ne de nous per poder tenir recursos per acabar l'any. Els Comuns vinculen l'aprovació de la primera ampliació amb les negociacions per a la segona ampliació, i reclamen prioritzar les polítiques d'habitatge amb la mobilització de 850 milions de recursos propis, l'ampliació del cos d'inspectors que ha de sancionar els especuladors i l'activació d'una unitat antidesnonaments similar a la de Barcelona. També reclamen nous CAP i impulsar un dentista públic. ERC vol fragmentar els 1.800 milions d'euros de la segona ampliació: 1.000 milions per apujar els sous als funcionaris -aquests tindrien un aval senzill-, 300 milions destinats al pla d'aranzels d'Illa, i la resta -500 milions- negociar a què s'han de destinar, amb l'habitatge també com una de les prioritats.
A tot plegat s'hi suma un altre element: la guerra comercial de Donald Trump. El pla d'Illa per donar-hi resposta preveu mobilitzar 1.500 milions d'euros, dels quals 300 s'han d'aconseguir via suplement de crèdit, i que es manté malgrat que l'administració nord-americana ha deixat en suspens les taxes. Tant els republicans com els Comuns avisen, però, que les mesures del Govern han d'anar lligades al manteniment de l'ocupació. També abans de l'estiu acabarà la pròrroga de 90 dies que s'han donat els Estats Units i la Unió Europea per decidir sobre els aranzels. Aquest és també un dels fronts oberts d'Illa per a l'últim trimestre del curs.
