La tensió en el si de l'Assemblea Nacional Catalana no fa més que agreujar-se. Fa anys que l'ANC arrossega guerres internes: la darrera, per la reforma dels estatuts de l'entitat que vol impulsar la direcció de Lluís Llach i que ha accentuat el conflicte entre el sector oficialista i el crític, que inclou secretaris com Josep Costa o Uriel Bertran. Des del sector crític lamenten el "sectarisme" de la direcció i la seva voluntat de canviar el nucli bàsic de com es va concebre l'entitat, "descentralitzada, unitària i que no pogués estar dominada ni controlada per cap facció de l'independentisme". Mentre la direcció demana lleialtat als crítics, aquests veuen una excessiva proximitat amb els partits polítics, especialment amb Junts, i poca voluntat d'incomodar. Tot plegat, en un moment que el país mira cap a una altra banda i l'independentisme ha perdut la majoria absoluta.

Quin problema hi ha, ara, a l'ANC? En un article publicat per Costa a El Món, va criticar amb duresa la reforma que vol impulsar Llach, cosa que va evidenciar públicament que no hi ha consens al voltant de la proposta, una expressió més d'un malestar que fa mesos que dura. "Es decidirà si l’ANC manté les garanties que li varen donar els fundadors per evitar que fos potinejada per cap grup, partit o facció de l’independentisme, o si s’eliminen", va assegurar Costa, que va demanar votar en contra de la reforma. I contra aquest article ha esclatat el sector oficialista en un manifest signat per una quarantena de secretaris nacionals -entre els quals Llach i Jordi Pesarrodona- en què carreguen contra Costa i el sector crític: "Lamentem profundament l'article apocalíptic publicat pel secretari nacional Josep Costa", ha reblat el sector afí a la direcció, que ha criticat l'exvicepresident del Parlament per les seves "habituals falses acusacions". "Els conflictes, cal abordar-los", han asseverat en el manifest.

Durant el ple del Secretariat Nacional del passat 26 d'abril, Llach va fer una crida a tots els secretaris nacionals a "mantenir la lleialtat" a l'Assemblea i a comprometre's amb el desplegament del full de ruta aprovat pels socis. El president de l'ANC va subratllar que les opinions personals "no poden estar per sobre del bon nom i el prestigi de l'entitat", missatge dirigit de manera implícita al sector crític que ja li va posar difícil arribar a la presidència de l'entitat. En l'elaboració del full de ruta, per cert, també hi va haver retrets creuats. Diverses territorials de l'ANC van denunciar irregularitats de la direcció, que ho va negar. Al final, la nova estratègia -que implica una discreta rectificació després dels postulats dels últims anys- de l'entitat es va aprovar per una àmplia majoria.

La "llista cívica" encara cueja

La reforma dels estatuts ha estat l'origen de l'últim conflicte. Però, què implica? Segons han explicat fonts de la direcció a Nació, la reorganització dels estatuts és un "tema pendent" de l'ANC per "modificar àmbits que havien estat motiu de debat" els últims anys. El teló de fons de la reforma és la "llista cívica", que va "tensionar l'entitat en el mandat anterior". Així, l'objectiu principal és evitar que consultes sobre qüestions de gran transcendència, com la de la llista cívica -en què es va imposar el "no" amb un 49,45% dels vots- puguin prosperar si no tenen l'aval de dos terços del secretariat nacional.

"Si hagués tingut el suport del 51% dels socis hauria tirat endavant. Es vol evitar això, que una decisió d'entitat es faci amb un suport que no arriba als dos terços dels socis. Però no es tanca la porta", asseguren fonts oficialistes de l'entitat. Es tracta, doncs, d'endurir les condicions perquè prosperin determinades propostes. Des del sector crític, per la seva banda, critiquen que la direcció utilitza la llista cívica com a "pretext per fer una facció que domini l'ANC en benefici dels partits polítics afins". "La llista cívica com a proposta es va votar, es va decidir i internament ningú més en parla", asseguren fonts dels crítics. 

"Resoldre llacunes" del reglament

La reforma també proposa que si passades dues eleccions dins del secretariat cap candidat ha assolit dos terços dels vots es podria elegir amb majoria simple. "Aquesta situació es proposa perquè porten tres mesos amb bloqueig de l'elecció del secretari", argumenten des de la direcció. La voluntat és fer una reforma i una millora del redactat que es considera pendent per "resoldre llacunes" d'un reglament que fa 13 anys que es va redactar.

Des del sector crític, per la seva banda, demanen protegir els mecanismes propis de l'ANC perquè puguin treballar conjuntament les "diferents sensibilitats". "Els estatuts es van fer d'aquesta manera per evitar una història de lluites pel poder", asseguren els crítics, que alerten que el canvi dels estatuts és una proposta "sense consens, molt perillosa i que posa en risc les virtuts" dels mecanismes de presa de decisió de l'entitat.

Acusacions de "sectarisme" contra la direcció

La desmobilització independentista en el postprocés i un context polític que ja no té al centre de l'agenda la independència s'ha fet evident, també, en el paper de l'ANC. "La direcció sectària actual està fracassant, la gent no percep que s'estigui revitalitzant la mobilització, no hi ha cap canvi, l'ANC segueix perdent socis", lamenten des del sector crític a Llach. El múscul mobilitzador de l'entitat és cert que s'ha debilitat. La Diada encara aglutina desenes de milers de persones, però altres accions de l'ANC no tenen el suport d'anys anteriors.

En aquest sentit, dins del secretariat hi ha la percepció que la direcció "està perdent el temps en lluites de poder que s'havien superat". "És molt lamentable i molt preocupant, no estan fent res, estan situant l'independentisme civil en dinàmiques de faccions i sectarismes que històricament havien perjudicat molt l'independentisme", afirmen fonts del sector crític.

La proposta de reforma serà debatuda pels socis de l’entitat a través de les assemblees de base i, finalment, les esmenes i el document final es votaran pels socis de ple dret durant l’Assemblea General Ordinària que tindrà lloc del 25 al 30 de juny de forma telemàtica. Vista la situació, tot sembla indicar que no serà una decisió pacífica en una ANC que no aconsegueix trobar l'estabilitat interna.