L'ANC ha aprovat per àmplia majoria el nou full de ruta amb una participació dels associats baixa, però que millora les xifres d'anys anteriors. Un 83% de les bases ha votat a favor de la nova estratègia de l'entitat, presidida per Lluís Llach, i que més enllà de la retòrica suposa una rectificació respecte d'anys anteriors. Set anys després, ja no és imperatiu fer efectiu "el mandat" de l'1-O o el 27-O (primer ERC i la CUP i després Junts ja ho van deixar enrere) i els posicionaments de Dolors Feliu queden superats amb l'assumpció d'un context més advers (realista, si es vol). La nova direcció ANC és conscient que, ara com ara, no es donen les condicions per la independència i admet, de manera implícita, que cal un discurs atractiu per més gent i més sectors socials, dotar de contingut el moviment i conscienciar que la independència no serà senzilla, ni d'un dia per l'altre i tampoc gratuïta vista la reacció de l'Estat.
L'organització, allunyada ja de "llistes cíviques" confrontant amb els partits, "aixecaments" de la DUI, o crides l'abstenció que van marcar l'anterior mandat, pretén retornar als orígens després d'uns anys massa de missatges excessivament autoreferencials. El full de ruta ho diu clarament: "El discurs i les propostes del full de ruta han de dirigir-se a tota la població, no només als ja convençuts". Esmena als últims anys. L'estratègia, doncs, passa per vincular l'entitat i el projecte independentista als grans debats del país i que preocupen els ciutadans. Es tracta de situar la independència com un mitjà per a un país millor i donar resposta efectiva a les demandes de la ciutadania, que no deixa de ser el que va aconseguir el moviment independentista entre els anys 2012 i 2017.
Busquen fer evident a ulls de la ciutadania "els costos de la dependència". Per això, més enllà de discussions sobre el mandat de l'1-O o la declaració de 2017, l'ANC aspira a liderar o participar d'altres lluites com la resposta a la crisi de l'habitatge, la denúncia de l'espoli fiscal, la defensa de la llengua o la regeneració democràtica. Tot plegat, com es desprèn de la proposta estratègica, sense abandonar el discurs independentista ni l'aposta per la república catalana. Es tracta, en certa manera, de dotar de contingut el projecte independentista i tornar-lo a fer creïble, perquè torni a ser una aposta atractiva per a una majoria de la població davant les limitacions de l'autonomia.
És per això que en els pròxims mesos l'ANC intensificarà les campanyes de denúncia en àmbits com la llengua, l'espoli fiscal o el mal estat de Rodalies. Són carpetes centrals en la legislatura i l'entitat vol evidenciar que no es podran resoldre amb pactes amb els socialistes i per la via de l'autonomia, sinó només amb la independència. Com la sentència de l'Estatut de 2010 va ser la guspira que va encendre el procés, l'ANC pretén que un eventual fracàs de l'aposta per la via de la negociació -per exemple, amb la reforma del finançament- permeti recuperar les majories a les institucions i reobrir de nou el procés.
Recuperar la mobilització per moure els partits
L'ANC és conscient que la seva capacitat d'incidència sobre el Govern de Salvador Illa és nul·la, i que la seva força per moure els partits independentistes tampoc és la mateixa que fa uns anys vist com ha minvat la seva capacitat de mobilització. Per això les crides a trencar amb els socialistes no seran escoltades per ERC i Junts. La línia d'actuació de l'ANC, doncs, és mantenir la crítica als partits, però paral·lelament reactivar les bases. Com l'any 2012 i 2015, que sigui la ciutadania organitzada la que mogui els partits cap a les posicions independentistes que defensa l'ANC. És una tasca complicada en un moment de desmobilització del moviment.
Sense nació no hi ha país
"La preparació d'un nou embat per fer efectiva la independència basat en la desobediència civil i la via unilateral grinyola amb l'actual panorama polític", reconeix el full de ruta. En aquest "mentrestant", l'ANC aposta per la "renacionalització" -una línia similar a la "construcció nacional" que guiarà l'estratègia d'Òmnium en els pròxims anys- i enfortir la idea que el projecte independentista és bo per a tots els ciutadans, sense distincions. De nou, abandonar els missatges per als més convençuts, "persuadir" una majoria àmplia, teixir lligams amb altres organitzacions i mirar de recuperar la idea del "moviment de masses".
Enfortir sindicats, empreses i col·legis
Això implica, també, "ampliar la implicació de sectors socials". Del full de ruta es desprèn que no n'hi ha prou amb el que s'ha fet fins ara. Per això l'ANC es conjura, en aquest mentrestant, per enfortir sindicats, organitzacions empresarials i col·legis empresarials, per "recuperar" la capacitat de "paralitzar el país" com va passar el 3 d'octubre. Els fets d'aquell dia, en què es va implicar una majoria que anava més enllà de l'estrictament independentista, guanyen força en el full de ruta. Alhora, perd pes les referències a l'1-O. Es reconeix el "mandat", però s'evita verbalitzar la necessitat de refermar el "compromís" amb uns fets de ja fa vuit anys.
Una majoria independentista... determinada
Si anteriors fulls de ruta feien molt èmfasi en "aixecar" la declaració d'independència sense parlar de què caldria fer per mantenir-la, aquest no en parla tant i posa èmfasi en les conseqüències. Aquí és on es desprèn més autocrítica respecte de les mancances de 2017. L'ANC referma el compromís amb la via unilateral -assumint les limitacions de les institucions i posant èmfasi en el paper de la ciutadania mobilitzada- i en enfortir la desobediència civil i la lluita no violenta. Ja no n'hi ha prou de tenir una majoria independentista, sinó que aquesta ha d'estar formada "per persones disposades a fer efectiva la República, exercint el poder amb determinació, desobeint la legalitat espanyola i assumint els riscos personals que comporta amb el suport permanent de l'independentisme".
Fer la independència no és gratis
Ja no n'hi ha prou de tenir majoria independentista i tampoc és tan senzill "aixecar" la declaració d'independència, com semblava en anys anteriors. Una de les novetats del full de ruta, que permet aterrar més el missatge de l'ANC, és precisament quan parla dels costos de fer la independència de manera unilateral. Després de la declaració, caldran vagues, talls de comunicació, ocupació d'edificis oficials i "desestabilitzar la vida quotidiana" de Catalunya, de tal manera que afecti l'Estat i els països de la Unió Europea, i amb una "magnitud i duració necessàries" per forçar la intervenció internacional. Ja no es tracta, només, d'aixecar la DUI. També cal defensar-la, i això té costos que la ciutadania ha de conèixer. En altres paraules, es tracta de disputar el poder a l'Estat i controlar el territori, un canvi respecte del que va passar el 2017.