L'ANC va néixer el 2012 per fer la independència. Calia fer-ho de pressa i, tot seguit, l'entitat s'havia de dissoldre. És una entitat del procés i per culminar-lo, però el país ha virat i la situació d'ara no és la de quan es va crear l'organització, ni la de 2017 o 2019, els anys més intensos. Al contrari, el PSC governa les principals institucions i ha recuperat la Generalitat, l'independentisme ja no té majoria absoluta al Parlament i Junts i ERC, més enllà d'una retòrica més o menys inflamada, uns i altres han normalitzat els pactes amb els socialistes tant a Catalunya com a Madrid. El suport a la independència ha baixat i la capacitat d'incidència i mobilització de l'ANC, ara presidida per Lluís Llach, està sota mínims, tant cap als partits com, lògicament, cap al Govern de Salvador Illa. La independència no és una opció a curt termini.
Quin sentit té, ara com ara, una entitat com l'ANC en un país que viu en el postprocés? L'entitat ha de definir la posició per als pròxims anys i la setmana que ve els socis votaran el full de ruta del nou secretariat. Llach va arribar a la presidència -no sense complicacions- al juny, amb la Diada, el dia més important de l'entitat, a la cantonada. Després de la manifestació, l'ANC s'ha mantingut en un segon pla, preparant i definint el nou rumb estratègic que seguirà el secretariat nacional elegit pels socis. El procés, deia Llach en una entrevista a Nació, no està mort, només "decaigut". Quin paper ha de jugar l'entitat per capgirar la situació?
Això és el que ha de concretar el full de ruta, que es debatrà i votarà en una assemblea general extraordinària i telemàtica. S'han fet prop de 600 esmenes al document, que algunes veus atribueixen al corrent crític, defensor de la llista cívica i derrotat a les darreres eleccions al secretariat. Quedaran per resoldre les esmenes vives, unes 350, que es votaran entre el 15 i el 19 de gener. La nova línia estratègica ha de servir per ressituar l'entitat en el postprocés, però no canviarà per res l'objectiu fonamental: aconseguir la independència com més aviat millor. Ara bé, per arribar-hi ha calgut adaptar-se a les actuals circumstàncies. "Tenim un president espanyolista i no hi ha majoria independentista, però mai els socis de l'ANC han tingut tants motius per aixecar-se de nou i dir que s'ha acabat", constata Llach, en conversa amb Nació.
El president assegura que el nou full de ruta extreu aprenentatges de 2017 i que l'ANC té més sentit que mai perquè és l'única entitat que té com a "únic objectiu" la independència. Després d'uns anys d'inestabilitat i crisis internes, amb una direcció esmenada pels socis -tant amb les crides a l'abstenció com amb la "llista cívica"-, l'organització pretén recuperar el vigor amb una nova estratègia que tingui en compte tot el que ha passat els darrers anys. "Hem de fer confrontació, pedagogia i autocrítica", resumeix Llach. Per al dirigent independentista, les formes de lluita "han de canviar" i les formes de desobediència "s'han de radicalitzar", i admet que les bases també "vam fallar" el 2017 i el 2019, perquè van ser massa obedients amb les ordres dels partits. No tot va ser culpa dels polítics, la gent -i l'ANC no en queda al marge- tampoc estava prou preparada, i toca corregir això malgrat que l'assistència a les darreres convocatòries -també la Diada- no convida a l'optimisme.
Trencar amb el PSC i reactivar les bases
Què diu el full de ruta? En el front institucional, l'ANC exigeix als partits que trenquin tots els pactes amb els socialistes per guanyar credibilitat a l'oposició. Això no passarà. Malgrat que ERC i Junts sí que poden utilitzar la seva força per posar les coses difícils als governs de Catalunya i Madrid, trencar amb el PSC per reprendre la línia de 2017 no es contempla. L'entitat, allunyada d'aquesta estratègia i amb poca capacitat d'incidència cap als partits, defensa una "mobilització i confrontació simultània" contra els dos governs, per tal de pressionar des de baix els partits perquè renunciïn als pactes amb Illa i Sánchez. Es tracta de reactivar les bases independentistes perquè siguin elles les que facin moure ERC i Junts. Sense aquesta premissa, recuperar la majoria independentista és "impossible", com sosté Josep Pinyol, responsable d'Estratègia i Discurs de l'ANC, en conversa amb aquest diari.
La tasca principal de l'entitat, doncs, és "remoure el tauler polític", però no pas posar noves peces sobre el tauler en forma de nous partits o d'agrupacions d'electors. No n'hi ha prou, diuen, de canviar els dirigents, sinó que cal una feina de fons per conscienciar la ciutadania i "preparar-la". L'entitat no tanca la porta a més partits independentistes que puguin aparèixer, però no és feina seva promocionar-los. En aquest sentit, l'ANC manté l'aposta per la via unilateral, però conscient que la població mobilitzada hauria de tenir un paper cabdal en la defensa d'una eventual República, perquè els mitjans de què disposa la Generalitat per "imposar" la independència són limitats i Espanya, es va constatar el 2017, està disposada, en paraules de Pinyol, a "utilitzar la força per retenir Catalunya contra el criteri dels catalans".
La desobediència civil, peça fonamental
La nova etapa de l'ANC es fonamenta sobre la desobediència civil. "Hem d'afinar les nostres desobediències, que han de ser més efectives; hem d'aprendre a desobeir i a defensar els nostres drets amb desobediències", diu Llach. No per exercir-la a curt termini, sinó per preparar i mentalitzar la ciutadania, perquè la independència, argumenta l'ANC, no serà gratuïta. Aquest element més "realista" contrasta amb el que deia fa uns anys l'entitat, en què semblava que era tan senzill com treure del calaix la declaració d'independència del 2017 perquè Catalunya esdevingués una República de ple dret. Res no serà fàcil ni ràpid, i l'ANC n'és conscient.
La novetat del full de ruta és que defineix què s'ha de fer per defensar una eventual proclamació de la República. Es tractaria de crear una "situació de descontrol i mobilització de la societat civil" per "paralitzar el país com el 3-O" amb elements de desobediència civil i de lluita no violenta. Abans, però, l'entitat sap que cal tenir les majories necessàries a les institucions, cosa que ara no passa. "Hem de preparar la gent per resistir", sosté Pinyol, que ha tingut un paper destacat en la redacció de la proposta de full de ruta. Aquest és de fet l'objectiu del front civil, que se suma a l'institucional i l'internacional.
Denunciar els efectes de la dependència
Després d'uns anys en què l'ANC s'ha dirigit als sectors més incondicionals del moviment, la tesi que defensa Pinyol passa per un retorn als orígens: tornar a ser un moviment de masses, amb la lliçó apresa, que permetin un moviment més "conscienciat" de la capacitat de reacció que té l'Estat. "No es tracta de ser grups petits i radicalitzats, sinó que hem de fer un discurs obert; l'ANC ha de persuadir", assenyala. D'arguments no en falten, perquè malgrat la "normalització" que mira d'instaurar el Govern del PSC hi ha motius per criticar la situació del país. És en aquests àmbits en els quals se centrarà l'ANC.
"No som independentistes només per la bandera, sinó perquè amb la independència tindríem unes eines que si no tenim ens aboquen al fracàs col·lectiu", defensa Llach. No deixa de ser la tesi que ha defensat històricament l'entitat i el moviment. Després d'uns anys en què s'ha parlat més de la DUI, el "mandat" de l'1-O o la "llista cívica", l'ANC vol tornar a parlar d'infraestructures, de llengua, d'espoli fiscal, que aboca el país a la precarietat, i de com perjudica la ciutadania el fet de continuar formant part de l'Estat. Planteja, en aquest sentit, una estratègia de "renacionalització". "Hem de començar a picar pedra i entendre que la independència només la podrà fer una nació forta", sosté Llach.
Horitzó 2028 i intervenció internacional
El full de ruta està pensat amb un horitzó de tres anys, fins al 2028, perquè és quan hi haurà eleccions al Parlament si no hi ha sorpreses. "Tenim tres anys, però hem de començar a treballar ja", reivindica Pinyol. El responsable de la proposta estratègica argumenta que la defensa de la República -en cas que es recuperi la majoria independentista i hi hagi una declaració d'independència, escenari ara com ara improbable vista la línia dels principals partits- s'ha de provocar que hi hagi una "intervenció internacional" que permeti resoldre el conflicte d'acord amb "els principis de l'ONU". Alhora, però, l'ANC és conscient que la política catalana és volàtil i que caldrà saber adaptar-se si hi ha canvis imprevistos abans del final de la legislatura.