Francesca Cipolloni és una periodista italiana especialitzada en la informació de l’Església catòlica. Aquests dies de conclave per tancar l'etapa de Francesc i obrir la de Lleó XIV ha estat un dels rostres sempre presents a la sala de premsa de la Santa Seu. Nascuda a Recanati el 1980 està enquadrada en el moviment catòlic Rinnovamento nello Spirito Santo. És doctora en Teoria de la Informació i la Comunicació, va ser secretària de la Federació Italiana de Setmanaris Catòlics i col·labora en diversos mitjans de comunicació, entre ells  mitjans, entre el diari milanès Avvenire, proper a la Conferència Episcopal Italiana. Conversem amb ella a la Ciutat del Vaticà.

Com ha viscut el conclave que ha escollit Lleó XIV?
Bé, jo soc una periodista que viu la seva professió com una vocació. M’agrada veure l’Església com un lloc de treball, però també com un lloc on viure i experimentar la meva fe. I explicar-ho a la gent a través de la comunicació. El que hem viscut és un tast d’història.

Faci'ns una anàlisi d’urgència del conclave.
Ha estat un conclave curt, certament… Però que ha transmès moltes coses. Ha revelat una Església compacta i la paraula que predomina l’endemà és comunió malgrat els auguris. Una Església que mira al futur i té les idees clares. En aquest temps històric, amb Lleó XIV, crec que l’Església mira al futur i té clar que ja no podem retornar al passat. Després del papa Francesc, no hi ha una mirada al passat. Toca mirar a l’altre món, que vol dir a Amèrica del Sud, a l’Àsia o a Àfrica i no només Europa.

"Després del papa Francesc, no hi ha una mirada al passat"

Ha estat un conclave trencador?
Sí. Hem de tenir en compte la dimensió espiritual d’un conclave. Crec que l’Esperit Sant ha fet la feina!

Suposo que entén que aquesta afirmació sorprendrà a molts lectors del diari...
És clar. Però hem de recordar que un conclave no és un parlament, això no és una assemblea de diputats que són dirigents dels seus partits. Ja sé que això pot sorprendre, però sense aquesta dimensió no és possible entendre el que ha passat. És evident que els cardenals han hagut de parlar i conèixer-se durant aquestes setmanes. Molts eren nous, molts no parlen italià. Era la primera vegada per molts d’ells. Un conclave és un moment de diàleg amb una dimensió espiritual. El Papa és un líder, però no només. També és un pastor.

Prevost no era entre els favorits. A vostè l’ha sorprès el resultat?
Home, és clar que sí que no m'ho esperava. Puc dir-li que ha estat un xoc. No era el nom que, personalment, esperava o creia més papable.

Creia que tenia més opcions Pietro Parolin? O fins i tot Pierbattista Pizzaballa?
Sí, però jo i molts altres periodistes eh! Parolin era una hipòtesi que ha trobat aquests dies un gran ressò als mitjans. De fet, el conclave ha estat massa mediàtic. Molts noms han sortit tan forts perquè els mitjans els han repetit durant dies. Però mai se sap el que els cardenals decidiran a la Capella Sixtina. L’anàlisi que fem a fora és molt poc respecte a què passarà dins. Sense la dimensió espiritual no s’entén, de veritat. I hi ha una altra cosa, que és que en un moment en què tot es mou a través de les xarxes socials i ens exigeix immediatesa, un conclave sempre ens diu que cal esperar.

El temps és important.
És molt important. Hi havia gent que fins i tot en la primera fumata negra es preguntava per què era possible això i s’especulava sobre què passaria si s’allargava.

"Lleó XIV tindrà una altra manera de comunicar-se, segurament serà menys impactant, menys pop, però sabrà transmetre el que vol"

Què ens diria de Lleó XIV, que no és un desconegut al Vaticà, que ens ajudi a entendre el personatge?
Serà una continuïtat de Francesc en part, però no serà una fotocòpia. Els periodistes que l’han conegut i hi han parlat així ho asseguren. Tindrà una altra manera de comunicar-se, segurament serà menys impactant, menys pop, però sabrà transmetre el que vol. En el moment d’aparèixer, estava molt emocionat. Parlarà al cor de la gent, des del cor dels agustins. Sobretot als joves, que són el futur de l’Església. Calia un Papa diplomàtic, que fos missioner, que fos del poble, i no és possible tot en una única persona. Lleó és una síntesi.

I com ho notarem que és agustí?
La religiositat agustina serà un element del seu pontificat. És un religiós format a la Universitat Angelicum que tenen els agustins a Roma, i que tenen una formació peculiar. Ells combinen pensament i treball i acció i oració. Els seus electors ho hauran de descobrir.

Creu que s’avançarà en el paper de la dona?
Hi haurà continuïtat en l’obertura a les dones. No oblidem que el Papa va ser elegit en un dia molt peculiar, el de la festivitat de la Verge del Rosari de Pompei. Maria és la primera dona en la història de l’Església i va ser profètica. Francesc ha demostrat que la dona és necessària, que té un talent i una tendresa. Estem en un món que en aquests moments està molt necessitat de tendresa i estic convençuda que, en la línia del que va iniciar Francesc, moltes altres dones seran escollides per dur a terme responsabilitats importants.

No hi ha un risc de cisma per part dels sectors més conservadors?
No, en absolut. Aquesta divisió entre progressistes i conservadors és una visió que beu de traslladar a l'Església el motlle de la política. És clar que hi ha una Església conservadora i tancada, però no retornarem a això. L’Església estarà unida i comunió és ara la paraula clau. Serà el papa de la sinodalitat, on tots puguin expressar la seva opinió. 

"La divisió entre progressistes i conservadors és una visió que beu de traslladar a l'Església el motlle de la política"

És un Papa nord-americà. Com preveu que siguin les seves relacions amb Donald Trump?
És nord-americà, però no serà el Papa de Trump. Serà un sant pare que voldrà raonar amb el president dels Estats Units, és clar. Aquesta és la meva esperança. Hi parlarà per crear ponts.

En un moment en què l’extrema dreta populista està en ascens en molts països, quin missatge envia l’Església amb l’elecció de Lleó XIV?
L’Església ens ha dit que hem de ser tots més humils i escoltar-nos més. El Vaticà no ha volgut una contraposició amb Trump, però tampoc adaptar-s’hi. El Papa, sent cardenal, ja va amplificar a les xarxes paraules fortes enfront del vicepresident dels Estats Units, J.D. Vance, que és catòlic. Lleó XIV no serà un pontífex que busqui adaptar-se a Trump, sinó que intentarà crear ponts des de la seva posició.

I com seran les seves relacions amb Giorgia Meloni, líder de l'extrema dreta i primera ministra d'Itàlia?
Doncs li diria que crec que seran bones. La primera ministra italiana és una dona intel·ligent, és una política de dretes, sí, però molt capaç de mantenir relacions diplomàtiques i també humanes amb un ventall ampli. Sabrà tenir un bon intercanvi de diàleg amb el Papa, com ja va fer amb Francesc. Recordem la seva visita a Francesc a la Clínica Gemelli. A més, estem en el Jubileu de l’Esperança. Hem de treballar tots, també els periodistes, per construir una Església més intel·ligent, capaç de confiar en el sentit dels temps.