Quan Junts estava preparant la convenció municipalista d'aquest dissabte, que marca l'arrencada del camí cap a les eleccions del 2027, un dels debats va ser on celebrar-la. A Manresa, com defensaven alguns, per situar-la com a símbol dels objectius principals -ara en mans d'ERC- dels comicis? A Martorell, ciutat metropolitana governada per un pota negra de l'etapa de Convergència que s'ha començat a posar dur en matèria d'empadronament i és ja un model a seguir de portes endins? Vila-seca, on una candidatura afiliada a Junts va aconseguir majoria absoluta fa dos anys? Finalment s'ha optat per Vic, bastió de l'espai del partit de Carles Puigdemont. Hi ha tradicions que no es trenquen.
A la capital d'Osona, després de l'adeu d'Anna Erra -fugaç presidenta del Parlament i ara diputada rasa-, Albert Castells va mantenir la plaça, però va perdre la majoria absoluta. Com li anirà d'aquí a dos anys? Una cosa es dona per descomptada: la irrupció d'Aliança Catalana es farà notar a la Catalunya interior -en l'eix que recorren les vies de la C-17 i la C-25, si es recorre el mapa del país en cotxe-, i Vic no en serà una excepció. A Manlleu, per exemple, una ciutat propera, l'alcalde Arnau Rovira també pot veure minvat el suport. Són qüestions que ocupen la direcció, en especial el secretari general, Jordi Turull, i la secretària d'organització, Judith Toronjo, de cara al 2027.
Barcelona i les capitals de demarcació
Per ordre d'importància, en tot cas, les mirades estan posades a les quatre capitals de demarcació. Tots els focus estan posats en Barcelona: qui serà el successor de Xavier Trias, que va guanyar les eleccions però no va poder governar? Jordi Martí, cap de files dels regidors de Junts, s'ha posat a disposició de la direcció, però no és el favorit. Qui apareix amb aquest cartell és Josep Rius, col·laborador estret de Puigdemont, per bé que hi ha veus que defensen les opcions d'Artur Mas com una espècie de reedició de l'aposta per Trias. En teoria, el líder a l'exili volia abordar aquesta carpeta a partir del juliol, sempre amb un ull posat en un hipotètic retorn a Catalunya.
A Lleida, el canvi de cap de cartell és obligat, perquè Antoni Postius va plegar després de les últimes municipals. L'exconsellera Violant Cervera, molt propera a Turull, és la portaveu del grup municipal al consistori, i parteix d'una posició privilegiada. A Tarragona, Jordi Sendra -també proper a Turull- va obtenir un resultat decebedor a les eleccions, amb només tres regidors, i per sota del PP i de Vox en percentatge de vot. Pel que fa a Girona, tot indica que la candidata tornarà a ser Gemma Geis, vicealcaldessa de Lluc Salellas, malgrat que el 2023 no va ser capaç de mantenir la ciutat -d'on va ser alcalde Puigdemont- per a Junts. La capital gironina era una de les joies de la corona.
Els flancs de Ripoll, Olot i Manresa
El discurs sobre la immigració o sobre els empadronaments -de la convenció n'ha sortit la proposta per prohibir inscriure al padró qui ocupi il·legalment un habitatge- és representatiu del gir ideològic del partit, influenciat també pel creixement d'Aliança Catalana. La negativa de Puigdemont -la decisió va tenir un fort component personal després d'encarregar una enquesta al municipi- a fer costat a la moció de censura contra Sílvia Orriols va implicar que l'extrema dreta independentista afronti les municipals amb una capital de comarca sota control. Ferran Raigon, cap de files de Junts a la localitat, serà l'encarregat de competir per l'alcaldia en l'estrena com a candidat.
A Olot, la responsabilitat recaurà en Agustí Arbós, nou batlle des de la renúncia -per sorpresa i per motius més personals que polítics- de Pep Berga. A la capital de la Garrotxa també hi ha opcions -així ho detecten els quadres locals- de creixement per a Aliança Catalana, igual que a Manresa, on formacions d'extrema dreta com el Front Nacional ja es van fer fortes en les últimes eleccions. Ramon Bacardit, que ja va ser candidat el 2023, repetirà amb l'objectiu de desallotjar Marc Aloy, d'ERC, de l'alcaldia. Bacardit és un dels més desacomplexats en matèria d'immigració i seguretat, com passa amb Marc Buch, batlle de Calella i capitost del municipalisme de Junts al Maresme.
Els problemes en grans ciutats i l'àrea metropolitana
Les xifres obtingudes a Terrassa -dos regidors, penúltima força-, Sabadell -dos regidors, quarta força- i Badalona -cap regidor després de posar com a cap de llista David Torrents, exsecretari d'organització de Junts i home de confiança de Laura Borràs- indiquen el problema que té el partit de Puigdemont en grans ciutats. A Santa Coloma de Gramenet i a L'Hospitalet de Llobregat, per exemple, tampoc hi tenen representació. Mai va ser el fort de Convergència, però almenys hi mantenien regidors malgrat el domini socialista, que pot ampliar-se a rebuf de l'arribada de Salvador Illa al Palau de la Generalitat i de l'efecte que sempre produeix Pedro Sánchez des de la Moncloa.
A partir de la convenció, la direcció -especialment Turull- es posaran a elaborar les llistes per afrontar les municipals, on també s'aspira a recuperar Tortosa, perduda el 2023 per un pacte entre bona part de les formacions que van quedar per darrere de Junts. O bé mantenir Igualada, en mans de l'espai convergent i postconvergent des del 2011, quan es va produir l'última gran onada de CiU amb Artur Mas a la Generalitat. Aquesta vegada, això sí, Junts té un rival nou a tenir en compte en forma d'extrema dreta independentista. Encara que, com assenyalen els més optimistes, Aliança pot fer que els tripartits siguin incapaços de sumar. Queden només dos anys per saber-ho.
