En el moment de la postveritat, quan el periodisme està en constant evolució, i ja no distingim entre xarxes i diaris, el punt d'inflexió, al meu entendre, és la capacitat del mitjà per allunyar-se de l'anomenat "periodisme groc" i generar en els lectors la imatge de seriositat que requereix un periodisme del segle XXI.
Aquest periodisme hauria de ser equànime, verificador de les seves notícies i capaç d'oferir diversos punts de vista sobre una determinada notícia, mitjançant els opinadors. Per això, un periodisme de qualitat no hauria de caure en el groguisme, només perquè aquests tipus de notícies generen molta visibilitat a la xarxa. Allò de "molts visitants únics" o allò de "molts likes".
És el que en diem "fer un Shakira", és a dir, fer notícies i reportatges on el valor del que es noticia està relacionat amb l'aparença de la persona, de com està el seu matrimoni o si el vestit que porta és nou o vell. Normalment es refereixen a dones, i no són objecte de noticia per la seva feina, per com gestionen els seus diners o com creen noves idees. Semblaria que no hi ha res a dir que ultrapassi com és la barra de llavis que fan servir.
"Fer un Shakira" és la metàfora d'aquest mal ús de la fama d'una persona que en realitat, com Shakira, és una gran professional que no és noticia per com de bé fa la seva feina, és a dir, es menysté la capacitat de fer, front a com la veuen altres ulls.
La relació del periodisme amb la xarxa, i especialment de com es veu obligat a caure en la banalitat, vers l'aplanadora d'Internet, va sortir a una conversa on persones molt qualificades, opinaven que "fer un Shakira" és el peatge que s'ha de pagar avui per ser llegits a la xarxa, front els que opinàvem que no cal. Que el que caldria és deixar de groguejar i començar a fer alguna notícia sobre com gestiona Shakira la seva empresa, a quantes persones dona feina o com innova en les seves creacions. A veure qui obre la veda de "fer Shakiras" que no ens avergonyeixin.
Aquest periodisme hauria de ser equànime, verificador de les seves notícies i capaç d'oferir diversos punts de vista sobre una determinada notícia, mitjançant els opinadors. Per això, un periodisme de qualitat no hauria de caure en el groguisme, només perquè aquests tipus de notícies generen molta visibilitat a la xarxa. Allò de "molts visitants únics" o allò de "molts likes".
És el que en diem "fer un Shakira", és a dir, fer notícies i reportatges on el valor del que es noticia està relacionat amb l'aparença de la persona, de com està el seu matrimoni o si el vestit que porta és nou o vell. Normalment es refereixen a dones, i no són objecte de noticia per la seva feina, per com gestionen els seus diners o com creen noves idees. Semblaria que no hi ha res a dir que ultrapassi com és la barra de llavis que fan servir.
"Fer un Shakira" és la metàfora d'aquest mal ús de la fama d'una persona que en realitat, com Shakira, és una gran professional que no és noticia per com de bé fa la seva feina, és a dir, es menysté la capacitat de fer, front a com la veuen altres ulls.
La relació del periodisme amb la xarxa, i especialment de com es veu obligat a caure en la banalitat, vers l'aplanadora d'Internet, va sortir a una conversa on persones molt qualificades, opinaven que "fer un Shakira" és el peatge que s'ha de pagar avui per ser llegits a la xarxa, front els que opinàvem que no cal. Que el que caldria és deixar de groguejar i començar a fer alguna notícia sobre com gestiona Shakira la seva empresa, a quantes persones dona feina o com innova en les seves creacions. A veure qui obre la veda de "fer Shakiras" que no ens avergonyeixin.