Encara corpresa per l’atemptat de 17 d’agost a Barcelona, la paraula que em fa voltes pel cap és "terror". I totes les seves formes que al llarg de la història hem conegut. Aquelles que són directes -les guerres, les amenaces, els atemptats-, i aquelles que són indirectes -la pobresa, la humiliació, la dominació-.
Les raons per les quals els humans utilitzem la violència en contra d'altres humans són sempre la necessitat de dominació sobre l’altre mitjançant diners, territoris, persones. Qualsevol control d’aquests paràmetres permet a uns utilitzar els altres en benefici propi.
La democràcia occidental, mitjançant la generalització del poder adquisitiu de més persones, i la millora de la situació de benestar, ha aconseguit que durant el segle XX vagin desapareixent les grans guerres, per ressituar les estratègies de control en el territori. Els estats, controlant el potencial econòmic i territorial, aconseguien el control sense necessitar violències armades generals. A la resta del món, han anat desapareixent progressivament, i ara com ara, estan situats en llocs especialment estratègics, però no generalitzats.
Que estem veient com a conseqüència? Que el terror es divideix, s’individualitza i finalment ja no s’adiu amb un territori, sinó amb un estatus social, i aquesta és la gran novetat de la societat global mundial del segle XXI.
En aquest moment el terror és individual, i s’adiu amb el nostre poder adquisitiu i la nostra posició social. Ja no importen tant els territoris, i els estats, com el lloc on et trobes, ni la capacitat de tenir a la teva disposició informació, protecció personal i contactes arreu del món.
L’atemptat de les Rambles és el darrer exemple. A Europa, el terror gihadista ja porta molts exemples, tots ells situats a llocs de gran concentració de persones, sense poques possibilitats de defensa, i poc o gens relacionats amb les raons que uns i altres utilitzen per defensar els atemptats o per condemnar-los.
No és una guerra de civilitzacions, no és una guerra de religions, és una nova modalitat de control de les persones, per reprimir les llibertats aconseguides durant els segles passats, i adequar els règims polítics i econòmics a un món hiperconnectat, on difícilment es pot convèncer la gent de que faci res, que no vulgui, a no ser que sigui, terroritzant-la.
El món canvia, el terror també, la dominació antiga d’uns sobre d’altres, aconsegueix sempre trobar estratègies per sortir-se'n. Els hi hem de posar difícil. No tinc por.
Les raons per les quals els humans utilitzem la violència en contra d'altres humans són sempre la necessitat de dominació sobre l’altre mitjançant diners, territoris, persones. Qualsevol control d’aquests paràmetres permet a uns utilitzar els altres en benefici propi.
La democràcia occidental, mitjançant la generalització del poder adquisitiu de més persones, i la millora de la situació de benestar, ha aconseguit que durant el segle XX vagin desapareixent les grans guerres, per ressituar les estratègies de control en el territori. Els estats, controlant el potencial econòmic i territorial, aconseguien el control sense necessitar violències armades generals. A la resta del món, han anat desapareixent progressivament, i ara com ara, estan situats en llocs especialment estratègics, però no generalitzats.
Que estem veient com a conseqüència? Que el terror es divideix, s’individualitza i finalment ja no s’adiu amb un territori, sinó amb un estatus social, i aquesta és la gran novetat de la societat global mundial del segle XXI.
En aquest moment el terror és individual, i s’adiu amb el nostre poder adquisitiu i la nostra posició social. Ja no importen tant els territoris, i els estats, com el lloc on et trobes, ni la capacitat de tenir a la teva disposició informació, protecció personal i contactes arreu del món.
L’atemptat de les Rambles és el darrer exemple. A Europa, el terror gihadista ja porta molts exemples, tots ells situats a llocs de gran concentració de persones, sense poques possibilitats de defensa, i poc o gens relacionats amb les raons que uns i altres utilitzen per defensar els atemptats o per condemnar-los.
No és una guerra de civilitzacions, no és una guerra de religions, és una nova modalitat de control de les persones, per reprimir les llibertats aconseguides durant els segles passats, i adequar els règims polítics i econòmics a un món hiperconnectat, on difícilment es pot convèncer la gent de que faci res, que no vulgui, a no ser que sigui, terroritzant-la.
El món canvia, el terror també, la dominació antiga d’uns sobre d’altres, aconsegueix sempre trobar estratègies per sortir-se'n. Els hi hem de posar difícil. No tinc por.