Fa uns dies que un autobús amb una llegenda segregadora, intenta passejar-se pels carrers de les nostres ciutats. Un despropòsit que intentem que no es produeixi perquè les persones no han de ser jutjades pel seu sexe, sinó per la seva condició de persones, i justament, fer diferències per raó biològica, l'essència de la condició humana, és una actuació feixista, impròpia de societats que s'anomenen civilitzades.
Però, ai las, ens cal retornar a la diferència de sexes quan arriba el 8 de març, malgrat nosaltres mateixes, perquè hi ha una situació global insostenible que moltes de nosaltres voldríem no haver de recordar dia darrer dia.
Les persones dones, pel fet de ser-ho, guanyem menys diners, som assassinades, som denigrades, som discriminades, som obligades a fer coses que no volem fer, som humiliades, tenim menys drets, tenim menys possibilitats de fer el que desitgem a la vida, tenim menys visibilitat positiva. Només pel sol fet de ser dones, pel nostre sexe. Quina gran contradicció, no?
Com pot ser que la majoria dels habitants del planeta, tinguem la situació menys afavorida, i siguem, a totes les cultures, qui portem les de perdre? Ens en sortim perquè fem el triple d'esforç que els nostres companys, i a sobre, si ho diem, som acusades de mentideres, pràcticament de bruixes, com en temps antics.És esgotador.
Així i tot, moltes de nosaltres no deixem d'escriure, de preguntar, de fer visible l'invisible, de seguir parlant amb qui no vol parlar, de mantenir ben alta la bandera del feminisme, perquè, encara que ens ho hagués semblat, no s'ha acabat el temps de la discriminació, ans al contrari, pel fet de denunciar, de parlar obertament, de dir les coses pel seu nom, s'estan produint resultats molt més violents, més cruels, i quasi sense cap avenç.
S'amaga la història de les nostres científiques, de les nostres artistes, de les nostres empresàries. Es desvirtua el missatge positiu a les notícies de les famoses i es fomenta la dels famosos. És sempre més important la feina de Piqué que la de Shakira, i segueix essent més poderós el missatge dit per un home que per una dona. On són les dones?, ens preguntem fa temps a la xarxa.
Són arreu, però no les veiem. Perquè no ens deixen parlar, no ens deixen escriure, no podem dir la nostra opinió, no dona rendiment, no mereix ser escoltada. Hem de callar perquè ja hi ha alguna dona en llocs visibles, alguna en un món ple d'homes mediocres que no necessiten fer res per ser on una dona no pot arribar. I ho dic jo, que tinc la possibilitat de parlar, d'escriure, de pensar, de llegir, i així i tot, no podré mai fer el mateix que si hagués nascut home.
No és cap problema, jo vaig néixer el 8 de març, i només per agrair-li a la meva mare aquest fet de doble satisfacció, seguiré lluitant per totes i tots nosaltres.
Però, ai las, ens cal retornar a la diferència de sexes quan arriba el 8 de març, malgrat nosaltres mateixes, perquè hi ha una situació global insostenible que moltes de nosaltres voldríem no haver de recordar dia darrer dia.
Les persones dones, pel fet de ser-ho, guanyem menys diners, som assassinades, som denigrades, som discriminades, som obligades a fer coses que no volem fer, som humiliades, tenim menys drets, tenim menys possibilitats de fer el que desitgem a la vida, tenim menys visibilitat positiva. Només pel sol fet de ser dones, pel nostre sexe. Quina gran contradicció, no?
Com pot ser que la majoria dels habitants del planeta, tinguem la situació menys afavorida, i siguem, a totes les cultures, qui portem les de perdre? Ens en sortim perquè fem el triple d'esforç que els nostres companys, i a sobre, si ho diem, som acusades de mentideres, pràcticament de bruixes, com en temps antics.És esgotador.
Així i tot, moltes de nosaltres no deixem d'escriure, de preguntar, de fer visible l'invisible, de seguir parlant amb qui no vol parlar, de mantenir ben alta la bandera del feminisme, perquè, encara que ens ho hagués semblat, no s'ha acabat el temps de la discriminació, ans al contrari, pel fet de denunciar, de parlar obertament, de dir les coses pel seu nom, s'estan produint resultats molt més violents, més cruels, i quasi sense cap avenç.
S'amaga la història de les nostres científiques, de les nostres artistes, de les nostres empresàries. Es desvirtua el missatge positiu a les notícies de les famoses i es fomenta la dels famosos. És sempre més important la feina de Piqué que la de Shakira, i segueix essent més poderós el missatge dit per un home que per una dona. On són les dones?, ens preguntem fa temps a la xarxa.
Són arreu, però no les veiem. Perquè no ens deixen parlar, no ens deixen escriure, no podem dir la nostra opinió, no dona rendiment, no mereix ser escoltada. Hem de callar perquè ja hi ha alguna dona en llocs visibles, alguna en un món ple d'homes mediocres que no necessiten fer res per ser on una dona no pot arribar. I ho dic jo, que tinc la possibilitat de parlar, d'escriure, de pensar, de llegir, i així i tot, no podré mai fer el mateix que si hagués nascut home.
No és cap problema, jo vaig néixer el 8 de març, i només per agrair-li a la meva mare aquest fet de doble satisfacció, seguiré lluitant per totes i tots nosaltres.