L’escàndol del cas Pegasus portarà cua. No és un cas de corrupció de la magnitud de les mascaretes de l’Ajuntament de Madrid. Este és de grau superlatiu. Es tracta d'una violació massiva dels drets fonamentals contra Catalunya. La guerra des d’Espanya fa segles que dura; contra el català com a llengua, contra la idiosincràsia i contra la Nació Catalana en general. Uns cops ho han fet per la força de les armes i altres per les imposicions i les prohibicions, en temps de dictadures. Ara, en democràcia, quan Espanya forma part d’Europa i els que manen al Congrés de Diputats parlen de democràcia plena i es qualifiquen de demòcrates, resulta que la realitat és una altra. Espanya segueix dominant, imposant i prohibint sense respectar la base de la democràcia.
I imposa, domina i prohibeix amb el beneplàcit de la majoria dels espanyols. Pressuposen que tots som iguals però ens tracten com una colònia. Els dèficit fiscal representa gairebé 60 milions d’euros diaris. I malgrat ser els que paguem més, rebem dels que menys, s’ataca la nostra llengua i a la vegada se’ns tracta d’insolidaris. La premsa madrilenya s’hi abona a diari, amb la complaença de partits polítics, presidents autonòmics, monarquia, governs, i institucions en general. Els venen notícies falses i de tant repetir-les les converteixen en vertaderes com és el cas que els alumnes que no parlen en català, els mestres no els deixen anar al servei.
No poden entendre que tenim una altra llengua, una ascendència europea com a poble, diferents costums i manera de fer les coses. Ens volen iguals que ells i no ho som, i vet aquí que no troben gens anormal que ens espien, com també als advocats que han defensat les causes del procés. I per això dirigents del Cs poden afirmar sense pujar-los els colors de la cara que tenen dret a fer espiar els nostres líders perquè contradiem les seues voluntats.
O el Sr. Feijóo que no entén que el govern de Sánchez envie a Catalunya a Bolaño per apaivagar l’enuig dels nostre govern i a ell no l’han informat, malgrat ser el primera partit de l’oposició. Resulta ben curiós que el president del PP, encara sent president d’una autonomia no entenga que si ell fos l’espiat, i es destapés l’escàndol, al primer que se l’hauria d’informar hauria de ser a ell mateix. I a més ha de tenir en compte que el govern del PSOE es mantén al poder pels vots de partits catalans que se’ls humilia violant els drets fonamentals, la llibertat d’informació, i els dret a la intimitat, escoltant les seues converses privades i públiques contravenint l’essència de la democràcia.
Queden moltes preguntes a l’aire com, qui finança els milions d’euros que ha costat espiar els catalans?, qui és el responsable d’espiar-nos?, qui és qui ho ordena?, per què no funciona la comissió dels secrets del Parlament espanyol?, per què Pedro Sánchez no ha obert la boca al respecte? Tot plegat és tan sospitós que fa pudor per tots costats.
Espanya té i entén la democràcia, segons la seua manera de fer. I per este fet alguns polítics i molta gent del carrer creuen que l’escàndol més gran que s’ha produït en l’Europa democràtica, és un fet normal i cal donar-li importància. La premsa i algunes institucions s’ho arriben a creure. Això és molt preocupant i cada cop es demostra més clarament el per què un 81% dels catalans desitgen celebrar un referèndum pactat amb l’Estat. I fent servir la seua democràcia –la plena democràcia que ens repeteixen una i altra vegada i continuadament la incompleixen- no el volen convocar perquè saben que els catalans estem tan emprenyats que el guanyaríem sense gaire esforç.
El cas Pegasus portarà cua. Es pot fer petar el govern de Madrid no donant-los suport perquè demostra que el PSOE ens enganya una i altra vegada; davant ens diuen una cosa i al darrera en fan una altra. Per això van donar suport al 155 de Rajoy i Iceta i Illa es manifestaren al costat de Vox, Cs i el PP, cridant contra Catalunya.
Parlen de diàleg, i només se’n recorden quan els interessa ja que vet aquí que poden informar-se prèviament amb les escoltes telefòniques dels líders catalans. És de suposar, doncs, que Europa no pot deixar d’entrar dins del tema i demanar les corresponents responsabilitats al president del Govern per un escàndol d'esta magnitud.
I imposa, domina i prohibeix amb el beneplàcit de la majoria dels espanyols. Pressuposen que tots som iguals però ens tracten com una colònia. Els dèficit fiscal representa gairebé 60 milions d’euros diaris. I malgrat ser els que paguem més, rebem dels que menys, s’ataca la nostra llengua i a la vegada se’ns tracta d’insolidaris. La premsa madrilenya s’hi abona a diari, amb la complaença de partits polítics, presidents autonòmics, monarquia, governs, i institucions en general. Els venen notícies falses i de tant repetir-les les converteixen en vertaderes com és el cas que els alumnes que no parlen en català, els mestres no els deixen anar al servei.
No poden entendre que tenim una altra llengua, una ascendència europea com a poble, diferents costums i manera de fer les coses. Ens volen iguals que ells i no ho som, i vet aquí que no troben gens anormal que ens espien, com també als advocats que han defensat les causes del procés. I per això dirigents del Cs poden afirmar sense pujar-los els colors de la cara que tenen dret a fer espiar els nostres líders perquè contradiem les seues voluntats.
O el Sr. Feijóo que no entén que el govern de Sánchez envie a Catalunya a Bolaño per apaivagar l’enuig dels nostre govern i a ell no l’han informat, malgrat ser el primera partit de l’oposició. Resulta ben curiós que el president del PP, encara sent president d’una autonomia no entenga que si ell fos l’espiat, i es destapés l’escàndol, al primer que se l’hauria d’informar hauria de ser a ell mateix. I a més ha de tenir en compte que el govern del PSOE es mantén al poder pels vots de partits catalans que se’ls humilia violant els drets fonamentals, la llibertat d’informació, i els dret a la intimitat, escoltant les seues converses privades i públiques contravenint l’essència de la democràcia.
Queden moltes preguntes a l’aire com, qui finança els milions d’euros que ha costat espiar els catalans?, qui és el responsable d’espiar-nos?, qui és qui ho ordena?, per què no funciona la comissió dels secrets del Parlament espanyol?, per què Pedro Sánchez no ha obert la boca al respecte? Tot plegat és tan sospitós que fa pudor per tots costats.
Espanya té i entén la democràcia, segons la seua manera de fer. I per este fet alguns polítics i molta gent del carrer creuen que l’escàndol més gran que s’ha produït en l’Europa democràtica, és un fet normal i cal donar-li importància. La premsa i algunes institucions s’ho arriben a creure. Això és molt preocupant i cada cop es demostra més clarament el per què un 81% dels catalans desitgen celebrar un referèndum pactat amb l’Estat. I fent servir la seua democràcia –la plena democràcia que ens repeteixen una i altra vegada i continuadament la incompleixen- no el volen convocar perquè saben que els catalans estem tan emprenyats que el guanyaríem sense gaire esforç.
El cas Pegasus portarà cua. Es pot fer petar el govern de Madrid no donant-los suport perquè demostra que el PSOE ens enganya una i altra vegada; davant ens diuen una cosa i al darrera en fan una altra. Per això van donar suport al 155 de Rajoy i Iceta i Illa es manifestaren al costat de Vox, Cs i el PP, cridant contra Catalunya.
Parlen de diàleg, i només se’n recorden quan els interessa ja que vet aquí que poden informar-se prèviament amb les escoltes telefòniques dels líders catalans. És de suposar, doncs, que Europa no pot deixar d’entrar dins del tema i demanar les corresponents responsabilitats al president del Govern per un escàndol d'esta magnitud.