Ara que ja sabem que les urnes les posaran l'1 d'octubre per celebrar el referèndum no m'estranyaria que a can Barça també n'acabin posant. I podria ser més aviat del què molts es pensaven. Si tira endavant el vot de censura que promou Agustí Benedito contra la junta actual que presideix Josep Maria Bartomeu podríem tenir un president obertament independentista a la llotja del Camp Nou abans de l'1 d'octubre.
Jan Laporta ho ha anat dient en les entrevistes que va concedir després que la justícia els exonerés de l'acció de responsabilitat que els va interposar la junta actual. Que Bartomeu i la seva junta havien de dimitir i que ell estava disposat a presentar candidatura. De moment, Benedito li està aplanant el camí i li serveix a Laporta en safata de plata la presidència. No està guanyada, la moció, ni molt menys però la conjunció de fets sembla que ho podria facilitar. D'altra banda, no m'estranyaria que Laporta-Benedito fessin tàndem i presentessin una candidatura conjunta amb una alternança pactada. Una alternativa a l'estil de la que s'assegurava que es volia forjar als últims dies de campanya en les anteriors eleccions entre ells dos.
Ara Benedito, l'etern candidat, es torna a guanyar el soci, com ja havia fet les dues vegades anteriors, i presenta la moció de censura. Fa la feina més desagradable, per entendre'ns, però també la més honrada que és sortir a dir que pel bé del club, cal un canvi de rumb. L'abandera i el promou. I el pot guanyar. Capitalitzar aquest vot del descontentament pot ser productiu. Al mateix temps, però, ha posat en coneixement de la resta d'excandidats (que no estan per presentar-se) quines són les seves intencions.
Mentrestant, ell i Laporta teixeixen una liason poc dangereuse per arribar plegats a la presidència apel·lant a la dignitat del club. L'un, Laporta, vol poder tornar a ser president per quedar com el mandatari blaugrana que va retornar la grandesa esportiva i moral al club. I l'altre, Benedito, vol que la tercera sigui la vençuda i poder-ho ser, de president, abans de cremar l'últim cartutx. S’ho mereix. Ni que sigui per premiar la constància pels anys que ha servit al club fent territori i connectant amb penyes i socis. Són dos caràcters diferents però junts poden capgirar el marcador. No en va tots dos atresoren prou experiència en aquests sidrals com perquè el soci descontent ho deixi perdre pel bé club que s'estimen.
Tal com està el Barça,–en l'àrea esportiva ha estat un mal any i no només pel futbol, el bàsquet ha tocat fons però, sobretot en l'apartat judicial, la institució ha quedat tocada i esquitxada pel cas Rossell- crec que aquesta jugada els pot sortir bé i no només pels interessos d' aquests dos culers, Benedito-Laporta, sinó per la resta de la culerada.
Si hi ha altres candidatures, la de Víctor Font que ja va anunciar ara fa dos anys que es preparava per aparèixer en un moment com el que ara està vivint el Barça, i la continuista de Jordi Cardoner, per exemple, serien les úniques que podrien presentar batalla. De moment, les adhesions per aconseguir la moció de censura. No trigarem gaire a veure què passa. Si l’estiu i les vacances s’ho emporta tot o finalment hi haurà eleccions al Barça.
Jan Laporta ho ha anat dient en les entrevistes que va concedir després que la justícia els exonerés de l'acció de responsabilitat que els va interposar la junta actual. Que Bartomeu i la seva junta havien de dimitir i que ell estava disposat a presentar candidatura. De moment, Benedito li està aplanant el camí i li serveix a Laporta en safata de plata la presidència. No està guanyada, la moció, ni molt menys però la conjunció de fets sembla que ho podria facilitar. D'altra banda, no m'estranyaria que Laporta-Benedito fessin tàndem i presentessin una candidatura conjunta amb una alternança pactada. Una alternativa a l'estil de la que s'assegurava que es volia forjar als últims dies de campanya en les anteriors eleccions entre ells dos.
Ara Benedito, l'etern candidat, es torna a guanyar el soci, com ja havia fet les dues vegades anteriors, i presenta la moció de censura. Fa la feina més desagradable, per entendre'ns, però també la més honrada que és sortir a dir que pel bé del club, cal un canvi de rumb. L'abandera i el promou. I el pot guanyar. Capitalitzar aquest vot del descontentament pot ser productiu. Al mateix temps, però, ha posat en coneixement de la resta d'excandidats (que no estan per presentar-se) quines són les seves intencions.
Mentrestant, ell i Laporta teixeixen una liason poc dangereuse per arribar plegats a la presidència apel·lant a la dignitat del club. L'un, Laporta, vol poder tornar a ser president per quedar com el mandatari blaugrana que va retornar la grandesa esportiva i moral al club. I l'altre, Benedito, vol que la tercera sigui la vençuda i poder-ho ser, de president, abans de cremar l'últim cartutx. S’ho mereix. Ni que sigui per premiar la constància pels anys que ha servit al club fent territori i connectant amb penyes i socis. Són dos caràcters diferents però junts poden capgirar el marcador. No en va tots dos atresoren prou experiència en aquests sidrals com perquè el soci descontent ho deixi perdre pel bé club que s'estimen.
Tal com està el Barça,–en l'àrea esportiva ha estat un mal any i no només pel futbol, el bàsquet ha tocat fons però, sobretot en l'apartat judicial, la institució ha quedat tocada i esquitxada pel cas Rossell- crec que aquesta jugada els pot sortir bé i no només pels interessos d' aquests dos culers, Benedito-Laporta, sinó per la resta de la culerada.
Si hi ha altres candidatures, la de Víctor Font que ja va anunciar ara fa dos anys que es preparava per aparèixer en un moment com el que ara està vivint el Barça, i la continuista de Jordi Cardoner, per exemple, serien les úniques que podrien presentar batalla. De moment, les adhesions per aconseguir la moció de censura. No trigarem gaire a veure què passa. Si l’estiu i les vacances s’ho emporta tot o finalment hi haurà eleccions al Barça.