El que us explicaré no és un conte de Hans Christian Andersen. Però podria ben ser. És un fet històric. No hauria dit mai que aquest estiu a Odense, la ciutat natal d’Andersen, descobriria aquella cançó. Una tradicional irlandesa que es veu que havia format part de la banda sonora d’aquella famosa treva de Nadal de l’any 1914, durant la Primera Guerra Mundial, entre alemanys i britànics. M’ho va explicar aquest estiu un músic danès que vaig conèixer i sentir actuar en el marc del festival dedicat a l’autor, entre d’altres, de La princesa i el pèsol. La cançó la podeu buscar per internet i us recomano que us la poseu de fons mentre llegiu aquest text.No us en penedireu. Don’t give up ‘til it’s over, es titula. I el grup que fa més de quaranta anys que la interpreta són The Dubliners. Vet-ho aquí la lletra,traduïda al català:
No et rendeixis fins que s’acabi, si pots no ho deixis / El pes sobre les teves espatlles et farà més fort / Toca l'ortiga amb força tot i que es cremi / Agafeu-vos els fracassos a la lleugera perquè la seva sort està obligada a canviar / Mireu les flors de tardor com es marceixen i s'esvaeixen / Amb els poders ocults de la natura, l'any vinent tornaran a brotar / Observeu com puja la lluna plena, com un fantasma del sol / A l'alba serà més sorprenent, quan comença un dia nou / No et rendeixis fins que s’acabi, si pots no ho deixis / El pes sobre les teves espatlles et farà més fort.
El cas és que, un cop acabada l’actuació, em vaig acostar al meu confident danès per felicitar-lo i, sobretot, li vaig assenyalar expressament que m’havia arribat a l’ànima aquella cançó amb un marcat component èpic.
- “Woow!- em va dir. -“T’has d’imaginar els soldats britànics i alemanys, abraçats cantant-la!”. Davant la meva sorpresa, al veure que ignorava els fets, el músic em va explicar el que avui, nit de Nadal, vull compartir amb vostès. Resulta que el 24 de desembre de 1914, les tropes alemanyes que estaven desplegades a Ieper, una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental, van començar a decorar les seves trinxeres amb espelmes, llànties i ciris. I a la llum d’aquelles espelmes van invocar l’esperit de Nadal tot cantant nadales i esperonant al bàndol contrari, als anglesos a fer el mateix. La crida va fer efecte i es van trobar en terra de ningú per fer-la petar mentre fumaven cigarretes i pipes, s’intercanviaven regals, bevien i cantaven plegats. I al marge de nadales com Santa Nit o Tennenbaum (Oh Arbre Sant) es van entonar altres cançons. Una d’elles aquesta que The Dubliners fa anys que porten en el seu repertori i que posa la pell de gallina quan llegeixes la lletra i t’imagines els contendents entonant-la enmig del camp de batalla i van aconseguir emmudir els canons i les metralletes ni que fos durant aquella nit de Nadal de 1914.
No et rendeixis fins que s’acabi, si pots no ho deixis / El pes sobre les teves espatlles et farà més fort / Toca l'ortiga amb força tot i que es cremi / Agafeu-vos els fracassos a la lleugera perquè la seva sort està obligada a canviar / Mireu les flors de tardor com es marceixen i s'esvaeixen / Amb els poders ocults de la natura, l'any vinent tornaran a brotar / Observeu com puja la lluna plena, com un fantasma del sol / A l'alba serà més sorprenent, quan comença un dia nou / No et rendeixis fins que s’acabi, si pots no ho deixis / El pes sobre les teves espatlles et farà més fort.
El cas és que, un cop acabada l’actuació, em vaig acostar al meu confident danès per felicitar-lo i, sobretot, li vaig assenyalar expressament que m’havia arribat a l’ànima aquella cançó amb un marcat component èpic.
- “Woow!- em va dir. -“T’has d’imaginar els soldats britànics i alemanys, abraçats cantant-la!”. Davant la meva sorpresa, al veure que ignorava els fets, el músic em va explicar el que avui, nit de Nadal, vull compartir amb vostès. Resulta que el 24 de desembre de 1914, les tropes alemanyes que estaven desplegades a Ieper, una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental, van començar a decorar les seves trinxeres amb espelmes, llànties i ciris. I a la llum d’aquelles espelmes van invocar l’esperit de Nadal tot cantant nadales i esperonant al bàndol contrari, als anglesos a fer el mateix. La crida va fer efecte i es van trobar en terra de ningú per fer-la petar mentre fumaven cigarretes i pipes, s’intercanviaven regals, bevien i cantaven plegats. I al marge de nadales com Santa Nit o Tennenbaum (Oh Arbre Sant) es van entonar altres cançons. Una d’elles aquesta que The Dubliners fa anys que porten en el seu repertori i que posa la pell de gallina quan llegeixes la lletra i t’imagines els contendents entonant-la enmig del camp de batalla i van aconseguir emmudir els canons i les metralletes ni que fos durant aquella nit de Nadal de 1914.