Els espais de joc, més que un camp de futbol

S’acosten les eleccions, s’acaben de pressa les obres i comencen les inauguracions. Places que abans eren del tot funcionals, on els nanos jugaven a fer cabanes, on es feien aniversaris improvisats damunt de taules de ping-pong, ara són plens de ciment i camps de futbol. I en lloc d’observar, veure els usos i les mancances, es decideix obrir un procés participatiu, perquè queda molt bé de cara a la galeria, on els lobbies incideixen de manera determinada i s’acaba decidint pavimentar una plaça i fer una pista allà al mig, com si fos un bolet, com si no hi hagués lloc per jugar a futbol.

A futbol s'hi pot jugar si es vol, amb dues motxilles a terra, amb dues cantimplores fent de porteria. En canvi, l’espai públic que ocupa un camp fonamentat, només si hi ha 2 persones jugant, només tindrà un sol ús desplaçant aquells qui hi jugaven a fet i amagar darrere els arbustos a la perifèria. Mentre Europa aposta per espais de joc deconstruïts, hi ha consistoris que justifiquen tant de gris perquè un club de futbol sencer ha apostat per captar més adeptes. Em pregunto si hi hagués hagut un equip de pàdel tan nombrós com el de futbol que hauria votat en massa per fer una pista de pàdel al mig d’una plaça. O encara millor. Una piscina descoberta allà al mig. Totalment gratuïta. Tindria més adeptes a l’estiu que el camp de futbol. Us imagineu que haguessin escollit fer un camp de golf amb l’escassetat d’aigua que hi ha?

Els espais d’usos públics els hem de cuidar. No ens podem omplir la boca de feminisme cada 8M i fer un mural tot de lila amb logos que alguns no saben ni què signifiquen, però sempre queda bé, i per l’altra fer mesures que estan totalment desubicades pel que fa a la perspectiva de gènere i espais públics. Si ja en l’àmbit escolar s’està fent l’esforç de crear espais de joc més versàtils i coeducatius, amb les places públiques i els carrers cal també posar-se les ulleres en perspectiva de gènere. Ens calen barris més segurs per passejar i arribar a l’escola a peu, amb la bicicleta o bicibús. Necessitem menys ciutats dormitoris i més participació ciutadana. És totalment necessària l’obertura de més places bressol en aquelles localitats on l’oferta és realment minsa en comparació de la demanda, perquè la gratuïtat no sigui un privilegi sinó una realitat. Escoles Bressol de qualitat, on el vincle sigui el més important i la coeducació comenci ja des de la primera infància.

Calen propostes justificades i documentades: hi ha especialistes a fer xapa i pintura per agradar a tothom i després au! Ja us apanyareu. Fan falta polítiques municipals feministes de debò, que ens fiquem al cap que conciliar no és aparcar, que és posar la vida al centre, que siguem conscients que no tothom té les mateixes oportunitats. I també vetllar per aquestes minories, que també habiten als municipis i tenen necessitats específiques. Perquè sí, en el feminisme tot és començar, però també és mirar les coses des d’un altre punt de vista, per construir espais més igualitaris, més segurs, més lliures de violències.