Les periodistes Laura Fa i Lorena Vázquez, conegudes mediàticament com a Mamarazzis, reivindiquen un programa del cor a TV3. Un Sálvame català. Ho han intentat i diuen que no interessa. Però al Planta Baixa quan surten el share arriba al 14,9% quan parlen de Piqué i Shakira.
La doble moral, la hipocresia del que està bé i el que no. El morbo ven. I si no és en català ens castellanitzarem. I les creadores de contingut en català es passaran al "costat fosc" que tan poc els agrada a alguns. Però, què han de fer si la nostra llengua no les alimenta?
L’altre dia ho deia l'actor Carlos Cuevas. “El talent d’aquí no es pot quedar assegut o a l’atur mentre no arriben els recursos. No sé si hi ha algú amb més ganes de treballar en català que jo”. I és molt fort, perquè aquest talent interessa, el contingut interessa, les xifres parlen per si soles, elles ho peten arreu on van… Què està passant, doncs?
Amb la Lorena i la Laura vaig coincidir a l’Arucitys de 8TV. Vaig coincidir amb elles a un magazín que va durar 3.389 programes: 16 anys, en contingut en català. Creieu que si no hagués interessat hauria durat tant?
Ens mereixem una repassada als nepo babies catalans, un qui és qui a l’star-system català, un safareig per riure i relaxar-te, una continuïtat al Vostè Primer de RAC1 en format TV a “la nostra”, això sí el naming de “salsa romesco”, que queda més nostrat, ja està pillat.
Elles millor que ningú (amb perdó per la creadora de contingut Juliana Canet), són unes autèntiques cracs de la pantalla, les Gossip Girl catalanes, han de ser les encarregades de liderar-lo. Carregades d’humor, amb un punt de mala llet, però totalment inofensiva, amb perspectiva de gènere. Estem cansades d’escoltar “la dona de” i comentaris masclistes i discriminatoris.
No. No n’hi ha prou amb tenir la Laura Escanes a TV3. L’estratègia de rejoveniment de públic i d'eixamplar la base també ha de passar per oferir continguts que agradin, que ens agradin, que ens toquin, que ens facin sentir. De gent que en sàpiga fer, de professionals que ens hi dediquem.
Recordeu quan feien La Cosa Nostra? Les 1000 i una? Tota la família reunida al sofà. Quins temps aquells. Això sí, tots presentats per homes, amb una barrufeta com a molt que feia un paper que ens ha marcat a tota una generació de periodistes, que ens hem vist obligades a perpetuar, malgrat ser rebutjades per fer-ho.
I la Laura i la Lorena poden arribar a fer-ho. De fet, ja ho han fet! Agraden a la meva àvia, a la meva mare i a mi. Un punt d’unió generacional, una proposta integradora. Però es tracta també d’ocupar espais, de tenir el prime time, de ser unes autèntiques taurones del share com ja han demostrat en els espais on se’ls ha ofert ser.
La doble moral, la hipocresia del que està bé i el que no. El morbo ven. I si no és en català ens castellanitzarem. I les creadores de contingut en català es passaran al "costat fosc" que tan poc els agrada a alguns. Però, què han de fer si la nostra llengua no les alimenta?
L’altre dia ho deia l'actor Carlos Cuevas. “El talent d’aquí no es pot quedar assegut o a l’atur mentre no arriben els recursos. No sé si hi ha algú amb més ganes de treballar en català que jo”. I és molt fort, perquè aquest talent interessa, el contingut interessa, les xifres parlen per si soles, elles ho peten arreu on van… Què està passant, doncs?
Mai he dit ni diria que no es pot fer ficció de qualitat en català, més aviat que el talent d’aquí no es pot quedar assegut o a l’atur mentre no arriben els recursos. No sé si hi algú amb més ganes de treballar en català que jo.
— Carlos Cuevas (@CarlosCuevas44) June 13, 2023
Amb la Lorena i la Laura vaig coincidir a l’Arucitys de 8TV. Vaig coincidir amb elles a un magazín que va durar 3.389 programes: 16 anys, en contingut en català. Creieu que si no hagués interessat hauria durat tant?
Ens mereixem una repassada als nepo babies catalans, un qui és qui a l’star-system català, un safareig per riure i relaxar-te, una continuïtat al Vostè Primer de RAC1 en format TV a “la nostra”, això sí el naming de “salsa romesco”, que queda més nostrat, ja està pillat.
Elles millor que ningú (amb perdó per la creadora de contingut Juliana Canet), són unes autèntiques cracs de la pantalla, les Gossip Girl catalanes, han de ser les encarregades de liderar-lo. Carregades d’humor, amb un punt de mala llet, però totalment inofensiva, amb perspectiva de gènere. Estem cansades d’escoltar “la dona de” i comentaris masclistes i discriminatoris.
No. No n’hi ha prou amb tenir la Laura Escanes a TV3. L’estratègia de rejoveniment de públic i d'eixamplar la base també ha de passar per oferir continguts que agradin, que ens agradin, que ens toquin, que ens facin sentir. De gent que en sàpiga fer, de professionals que ens hi dediquem.
Recordeu quan feien La Cosa Nostra? Les 1000 i una? Tota la família reunida al sofà. Quins temps aquells. Això sí, tots presentats per homes, amb una barrufeta com a molt que feia un paper que ens ha marcat a tota una generació de periodistes, que ens hem vist obligades a perpetuar, malgrat ser rebutjades per fer-ho.
I la Laura i la Lorena poden arribar a fer-ho. De fet, ja ho han fet! Agraden a la meva àvia, a la meva mare i a mi. Un punt d’unió generacional, una proposta integradora. Però es tracta també d’ocupar espais, de tenir el prime time, de ser unes autèntiques taurones del share com ja han demostrat en els espais on se’ls ha ofert ser.