President, o presidenta. Sigui qui sigui. Sigui Emmanuel Macron o sigui Marine Le Pen, el nou president de la República Francesa es trobarà en arribar a l’Elisi uns quants reptes per endavant. El primer i notori serà la pròpia composició de govern. El president elegit pot escollir el seu primer ministre, i amb aquest formar un executiu.
Marine Le Pen ha anunciat que el seu primer ministre serà Nicolas Dupont-Aignan, un polític de llarga trajectòria dins de la dreta francesa i ara líder d’una formació política que va aconseguir el 5% del vot a la primera volta amb un discurs que va robar vots al candidat de la dreta, François Fillon.
I per Emmanuel Macron ningú sap qui serà primer ministre. Algú sortit de la societat civil? Corren rumors per París. Noms de dones rellevants en el món empresarial… François Bayrou, el destacat líder centrista que li va donar suport i impuls durant la campanya electoral? Un polític destacat ja sigui dels socialistes o dels conservadors per tal d’encaminar les eleccions legislatives?
Unes eleccions legislatives la campanya de les quals començarà el mateix endemà de la segona volta, i que ja es plantegen com una directa tercera volta. Aleshores se sabrà amb quina majoria parlamentària podrà governar el nou president, o presidenta. Aconseguirà el moviment de Macron, En Marche!, tenir prou diputats? Aconseguirà Le Pen obtenir molts representats al parlament? Es crearan fronts comuns per evitar un major nombre d’electes del Front Nacional? Què passarà amb el gruix de circumscripcions electorals tradicionals de la dreta i de l’esquerra? I amb un parlament incert, el nou president de la República potser haurà de governar per decret (l’aplicació del polèmic article 49.3 de la Constitució francesa) durant l’inici del seu mandat.
Però passi el que passi, amb un primer ministre o altre, qui sigui el proper ocupant del palau de l’Elisi haurà de donar respostes urgents a temes com el terrorisme en territori francès. Prioritàriament, haurà de decidir si manté l’estat d’emergència, en el qual la república es troba des de fa mesos.
També haurà de decidir quina política vol seguir envers els refugiats, sobretot en aquells punts inflamables del territori, com al Pas de Calais. I per donar resposta a aquests temes sobretot haurà de posicionar-se respecte de la Unió Europea que voldria. La senyora Le Pen proposa un referèndum indefinit de pertinença a l’euro i a la Unió de cara al setembre, i l’exministre d’Economia proposa més Europa però també una millor Europa, però caldrà saber com.
Òbviament, també haurem de saber quines mesures d’impacte econòmic proposen. En aquest àmbit, Marine Le Pen no ha demostrat tenir un programa molt específic, més enllà de parlar de proteccionisme estatal i d’evitar deslocalitzacions; i dels evidents problemes que poden generar-se de sortir de la moneda única (si fos el cas). Mentre que Emmanuel Macron ha demostrat solvència i coneixement des de fa anys en la gestió econòmica i financera. Caldrà veure quin serà el seu pla per millorar l’economia de l’hexàgon i sobretot fer disminuir les importants xifres d’atur.
Macron ha promès una reducció de 120.000 llocs de funcionaris, fent-se seva una proposta molt més agosarada de Fillon. Le Pen, en canvi, vol crear més llocs de treball de l’Estat, però també molts menys que els que proposaven el candidat socialista o el de l’esquerra radical.
Sigui qui sigui el nou president, sigui Macron, sigui Le Pen, el que sí és segur és que haurà de començar a governar prenent consciència de l’altra meitat del vot de la segona volta. Serà el seu deure i el seu principal repte. Pensar amb els que s’hauran abstingut i el gruix de votants del contrincant derrotat. Conformaran un volum important de la societat francesa a tenir present. Jacques Chirac no ho va tenir gaire en compte després que un front popular republicà el recolzés, tot evitant que Jean Marie Le Pen arribés a la presidència. Això no es pot repetir aquest 2017, pel bé de França i del seu sistema polític.
Marine Le Pen ha anunciat que el seu primer ministre serà Nicolas Dupont-Aignan, un polític de llarga trajectòria dins de la dreta francesa i ara líder d’una formació política que va aconseguir el 5% del vot a la primera volta amb un discurs que va robar vots al candidat de la dreta, François Fillon.
I per Emmanuel Macron ningú sap qui serà primer ministre. Algú sortit de la societat civil? Corren rumors per París. Noms de dones rellevants en el món empresarial… François Bayrou, el destacat líder centrista que li va donar suport i impuls durant la campanya electoral? Un polític destacat ja sigui dels socialistes o dels conservadors per tal d’encaminar les eleccions legislatives?
Unes eleccions legislatives la campanya de les quals començarà el mateix endemà de la segona volta, i que ja es plantegen com una directa tercera volta. Aleshores se sabrà amb quina majoria parlamentària podrà governar el nou president, o presidenta. Aconseguirà el moviment de Macron, En Marche!, tenir prou diputats? Aconseguirà Le Pen obtenir molts representats al parlament? Es crearan fronts comuns per evitar un major nombre d’electes del Front Nacional? Què passarà amb el gruix de circumscripcions electorals tradicionals de la dreta i de l’esquerra? I amb un parlament incert, el nou president de la República potser haurà de governar per decret (l’aplicació del polèmic article 49.3 de la Constitució francesa) durant l’inici del seu mandat.
Però passi el que passi, amb un primer ministre o altre, qui sigui el proper ocupant del palau de l’Elisi haurà de donar respostes urgents a temes com el terrorisme en territori francès. Prioritàriament, haurà de decidir si manté l’estat d’emergència, en el qual la república es troba des de fa mesos.
També haurà de decidir quina política vol seguir envers els refugiats, sobretot en aquells punts inflamables del territori, com al Pas de Calais. I per donar resposta a aquests temes sobretot haurà de posicionar-se respecte de la Unió Europea que voldria. La senyora Le Pen proposa un referèndum indefinit de pertinença a l’euro i a la Unió de cara al setembre, i l’exministre d’Economia proposa més Europa però també una millor Europa, però caldrà saber com.
Òbviament, també haurem de saber quines mesures d’impacte econòmic proposen. En aquest àmbit, Marine Le Pen no ha demostrat tenir un programa molt específic, més enllà de parlar de proteccionisme estatal i d’evitar deslocalitzacions; i dels evidents problemes que poden generar-se de sortir de la moneda única (si fos el cas). Mentre que Emmanuel Macron ha demostrat solvència i coneixement des de fa anys en la gestió econòmica i financera. Caldrà veure quin serà el seu pla per millorar l’economia de l’hexàgon i sobretot fer disminuir les importants xifres d’atur.
Macron ha promès una reducció de 120.000 llocs de funcionaris, fent-se seva una proposta molt més agosarada de Fillon. Le Pen, en canvi, vol crear més llocs de treball de l’Estat, però també molts menys que els que proposaven el candidat socialista o el de l’esquerra radical.
Sigui qui sigui el nou president, sigui Macron, sigui Le Pen, el que sí és segur és que haurà de començar a governar prenent consciència de l’altra meitat del vot de la segona volta. Serà el seu deure i el seu principal repte. Pensar amb els que s’hauran abstingut i el gruix de votants del contrincant derrotat. Conformaran un volum important de la societat francesa a tenir present. Jacques Chirac no ho va tenir gaire en compte després que un front popular republicà el recolzés, tot evitant que Jean Marie Le Pen arribés a la presidència. Això no es pot repetir aquest 2017, pel bé de França i del seu sistema polític.