No és amor quan no hi ha consentiment. És agressió quan hi ha una condició de superioritat sense que hi hagi un sí no pressionat. Sense que hi hagi un sí a tot. Puc dir que sí a una copa, puc dir que sí a anar de festa i això no implica un sí a què em toquis i m’agredeixis sexualment. I això encara hi ha qui no ho entén. I això hi ha qui encara ho amaga, ho abona, ho defensa. Qui va d'"aliadet" i després et diu allò que "té dona i filles" i "que mai no ha anat més enllà". La violència malauradament pot tenir moltes formes, no "només" física, també verbal, psicològica, a les xarxes, sexpreading, etc.
I, per això, avui, un dia que hauria de ser sempre, et vull preguntar, en primer lloc, si sabries identificar les violències masclistes. I, en segon terme, quin és el teu rol en relació la víctima perquè de mica en mica en prenguem una mica més de consciència. I, parlant de rols, aquí te n’explico alguns, a veure si et ressonen:
1. Qui ofereix el seu suport a la víctima, per allò que li calgui: escolta la víctima i hi és present per allò que necessiti, intenta ajudar-la a gestionar allò que li ha passat, qui fa d’escut, de paraigües, qui es converteix en allò que necessita en cada moment.
2. Qui pensa que cal ajudar a la víctima però no fa res per brindar-li el seu suport, potser perquè creuen que no en saben prou, no es volen mullar o bé mai s’han atrevit a demanar a la víctima com ho poden fer.
3. El rol d’espectador:"no és cosa meva”, "ja s’ho faran", "no em mullo", "la justícia ja farà la seva part". Es prenen la situació amb un rol passiu, sense cap mena d’implicació, potser perquè no volen problemes, perquè potser creuen que la cosa "no va amb ells".
4. Partidaris: no són part activa però mostren el seu suport de manera lliure qüestionant a les víctimes, dient obertament que volen aprofitar-se de la situació, "per què hi anaven si no volien això?", "si no es va escapar és que estava allà voluntàriament", "al vídeo se la veia gaudir?" (i tu com cony ho saps???!!!!!). Saps que el cervell d’una persona quan es troba en estat de xoc pot provocar una resposta física de bloqueig davant del fet traumàtic? I aquest estat pot durar entre minuts i dies… "Per què no ho ha denunciat abans?", us sona?
5. Seguidors: són part activa amb comentaris, amb linxaments a les víctimes i a qui les recolzen, buscant adeptes per fer creure que en realitat la víctima és l’assetjador, sigui amb piulades o bé en cercles d’opinió, grups de whatsapp, articles a diaris, donant la seva opinió sobre el tema brindant el seu suport a la persona que ha realitzat l’acció. "Sempre saludava", "ell mai no ho faria", "el conec bé i segur que no ho ha fet", "hi posaria la mà al foc", o bé centrant-se sobre la víctima, com és ella o fins i tot com anava vestida.
6. I, finalment, l’agressor. I tot plegat en forma de cercle al voltant de la víctima. Per això és tan important erradicar les violències des de la base, des de l'erradicació de masclismes quotidians, l’anul·lació de les voluntats de l’altra persona, el control, invisibilització, llenguatge sexista, que serien les formes més subtils i invisibles.
Però pujant l’esglaó de la piràmide de la violència masclista també hem d’assenyalar les humiliacions, les desvaloritzacions, el fet d’ignorar, menysprear o culpabilitzar les víctimes, hem d’acabar d’una vegada per totes amb el xantatge emocional i les formes que d’una manera o una altra hem viscut com a víctimes i com a espectadores.
I, finalment, hem d’acabar amb les amenaces, amb els crits, amb els insults, amb les agressions físiques o verbals, amb els abusos sexuals i amb els assassinats de dones víctimes de tota aquesta violència. Però si no trenquem les bases, si no assenyalem les violències dels primers esglaons, si ens mantenim amb rol passiu o expectant, si som partidaris o seguidors, tot això no passarà mai.
I, per això, avui, un dia que hauria de ser sempre, et vull preguntar, en primer lloc, si sabries identificar les violències masclistes. I, en segon terme, quin és el teu rol en relació la víctima perquè de mica en mica en prenguem una mica més de consciència. I, parlant de rols, aquí te n’explico alguns, a veure si et ressonen:
1. Qui ofereix el seu suport a la víctima, per allò que li calgui: escolta la víctima i hi és present per allò que necessiti, intenta ajudar-la a gestionar allò que li ha passat, qui fa d’escut, de paraigües, qui es converteix en allò que necessita en cada moment.
2. Qui pensa que cal ajudar a la víctima però no fa res per brindar-li el seu suport, potser perquè creuen que no en saben prou, no es volen mullar o bé mai s’han atrevit a demanar a la víctima com ho poden fer.
3. El rol d’espectador:"no és cosa meva”, "ja s’ho faran", "no em mullo", "la justícia ja farà la seva part". Es prenen la situació amb un rol passiu, sense cap mena d’implicació, potser perquè no volen problemes, perquè potser creuen que la cosa "no va amb ells".
4. Partidaris: no són part activa però mostren el seu suport de manera lliure qüestionant a les víctimes, dient obertament que volen aprofitar-se de la situació, "per què hi anaven si no volien això?", "si no es va escapar és que estava allà voluntàriament", "al vídeo se la veia gaudir?" (i tu com cony ho saps???!!!!!). Saps que el cervell d’una persona quan es troba en estat de xoc pot provocar una resposta física de bloqueig davant del fet traumàtic? I aquest estat pot durar entre minuts i dies… "Per què no ho ha denunciat abans?", us sona?
5. Seguidors: són part activa amb comentaris, amb linxaments a les víctimes i a qui les recolzen, buscant adeptes per fer creure que en realitat la víctima és l’assetjador, sigui amb piulades o bé en cercles d’opinió, grups de whatsapp, articles a diaris, donant la seva opinió sobre el tema brindant el seu suport a la persona que ha realitzat l’acció. "Sempre saludava", "ell mai no ho faria", "el conec bé i segur que no ho ha fet", "hi posaria la mà al foc", o bé centrant-se sobre la víctima, com és ella o fins i tot com anava vestida.
6. I, finalment, l’agressor. I tot plegat en forma de cercle al voltant de la víctima. Per això és tan important erradicar les violències des de la base, des de l'erradicació de masclismes quotidians, l’anul·lació de les voluntats de l’altra persona, el control, invisibilització, llenguatge sexista, que serien les formes més subtils i invisibles.
Però pujant l’esglaó de la piràmide de la violència masclista també hem d’assenyalar les humiliacions, les desvaloritzacions, el fet d’ignorar, menysprear o culpabilitzar les víctimes, hem d’acabar d’una vegada per totes amb el xantatge emocional i les formes que d’una manera o una altra hem viscut com a víctimes i com a espectadores.
I, finalment, hem d’acabar amb les amenaces, amb els crits, amb els insults, amb les agressions físiques o verbals, amb els abusos sexuals i amb els assassinats de dones víctimes de tota aquesta violència. Però si no trenquem les bases, si no assenyalem les violències dels primers esglaons, si ens mantenim amb rol passiu o expectant, si som partidaris o seguidors, tot això no passarà mai.