L'unionisme fa escarni de les declaracions de diversos membres del govern sobre els dies que van seguir a la proclamació de la república. Es va prendre la decisió de no fer efectiva la decisió presa al Parlament, davant els senyals que indicaven que l'Estat estava disposat a desfermar una repressió violenta i implacable, per una banda, i que la Unió Europea estava disposada a fer l'orni, per l'altra.

"No estàvem preparats per a la violència contra la població civil". Aquest és el missatge, tot i que la majoria de mitjans estatals es queden amb els primers tres mots per intentar bastir el relat d'un govern forassenyat que es va llençar al buit sense tenir res preparat. No és això el que diuen, sinó que ni ells ni ningú no estava preparat per a la violència que l'Estat volia aplicar saltant-se tots els límits de la democràcia.

És un fet poc vist en els processos d'independència viscuts a Europa en els darrers 200 anys, on gairebé sempre la violència ha tingut una presència més o menys destacada. Els pocs casos on s'ha produït de forma pacífica, sempre ha estat fruit d'una negociació.

El procés català vol fer quelcom gairebé inèdit: un procés d'independència completament pacífic davant un Estat que no només no vol negociar, sinó que està disposat a suspendre els drets fonamentals per evitar-ho. Una combinació que afegeix una dificultat extraordinària a l'autodeterminació catalana.

Tanmateix, caldrà repetir a Europa i al món que el procés d'independència catalana té una línia vermella infranquejable: la violència. Serà difícil, però és el camí que aconsegueix el major consens a Catalunya. No hi ha cap altre projecte polític que reuneixi tants o més suports que l'independentisme. El 21D es tornarà a posar a prova una musculatura social que no cedeix al desànim o als entrebancs, per més dolorosos i decebedors que siguin. Una victòria contundent de l'independentisme posarà en dificultats l'Estat, Europa i el món. Seguim.