Opinió
La veu de Nació

Enfangar el País Valencià

«A Feijóo li va bé que l'extrema dreta li faci la feina bruta a les xarxes i als carrers, entre cadàvers i cases enrunades, mentre ell intenta protegir el PP del desgast»

Pep Martí
04 de novembre de 2024, 20:50
Actualitzat: 23:46h

Alberto Núñez Feijóo ha fet aquest dilluns una declaració institucionalque ha pretès oferir una imatge moderada del seu lideratge al capdavant del PP en el marc de la  catàstrofe que viu el País Valencià. Ha rebutjat l'agressió a Pedro Sánchez de diumenge a Paiporta, ha assegurat que comprèn la "desconfiança" de molts ciutadans envers la política i fins i tot ha invocat la "humilitat" i "l'autocrítica". Però aquest to era molt diferent del que havia emprat dijous passat, quan va visitar València per fer costat Carlos Mazón i criticar durament l'executiu de Sánchez.

"La Generalitat Valenciana ha complert amb els protocols i els ha activat d'acord amb la informació que rebia de l'Estat", va dir Feijóo, alhora que junt amb Mazón va apuntar cap a l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i les confederacions hidrogràfiques, que depenen del govern espanyol. Uns organismes que sí que van avisar del risc que es corria, enfront un govern valencià del PP que ha demostrat una manca de reflexos alarmant davant la crisi.

Feijóo sap que juga amb foc a l'hora de traslladar la polarització fins als mateixos carrers enfangats del País Valencià perquè, per poc que es furgui en la gestió de la catàstrofe, els principals damnificats polítics només poden ser Mazón i el PP regional. Però la dreta espanyola porta temps desbocada i és difícil d'imaginar que adoptin un to realment constructiu, ni que hi hagi moltes vides perdudes al davant i el País Valencià afronti una de les tragèdies més greus de la seva història.     

Un dels preus a pagar per l'extrema polarització és la dificultat perquè s'obrin pas reflexions serenes i dades rigoroses en els mitjans. Dades que permetrien conèixer millor les decisions polítiques adoptades per Mazón quan va assumir la presidència de la Generalitat valenciana -algunes animades pel seu soci Vox-, entre les quals la de menystenir els serveis d'emergències i salvament. Que el responsable d'emergències de l'executiu sigui un trànsfuga de Ciutadans sense experiència en la gestió de crisis ja indica la rellevància que es donava a aquesta àrea. 

La visita dels monarques a Paiporta ha estat extraordinàriament inoportuna i irresponsable. Culminada amb incidents, la imatge dels reis enfangats intentant atendre les víctimes de la DANA ha permès els sectors més bel·ligerants de la dreta i l'extrema dreta intentar contraposar la figura del cap de l'estat amb la del president espanyol, agredit i obligat a abandonar l'indret. Feijóo ha condemnat l'agressió a Sánchez, però ha trigat 24 hores a fer-ho, fet que indica un càlcul oportunista. 

El PP intenta un joc difícil: enfangar tant com pugui les inundacions apuntant cap a Sánchez, i alhora mostrar aires d'estadista per no animar les crítiques per la pèssima gestió de Mazón. En aquest sentit, li va bé a Feijóo que l'extrema dreta li faci la feina bruta a les xarxes i als carrers, entre cadàvers i cases enrunades, mentre ell intenta protegir el seu partit del desgast i de l'exigència de responsabilitats per allò que hauria de ser una obligació: governar pensant en els ciutadans.   

Arxivat a

Vaig néixer a Barcelona el 1964, però els meus pares eren de la Masó, a l'Alt Camp. Soc llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Vaig treballar molts anys al setmanari El Triangle, on vaig escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació, on vaig aprendre algunes coses de la funció pública. M'interessa el poder en tots els seus vessants i intento ser útil a la redacció de Política de Nació auscultant la dreta espanyola.

He escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder. He participat en diverses associacions del teixit cívic i he estat membre de diverses juntes directives de l'Ateneu Barcelonès, on he perdut i guanyat eleccions. M'agrada conspirar.

El més llegit