Sis milions de persones a Catalunya inicien el mes de febrer amb restriccions en el consum d’aigua per la situació d’emergència per sequera. El govern ha limitat el consum d’aigua en 200 litres per persona al dia i preveu limitar-lo encara més si la sequera persisteix en les pròximes setmanes. A més, s’obliga a reduir en un 80% els usos agrícoles, en un 50% els ramaders i en un 25% els industrials i recreatius. Col·lectius ecologistes i veïnals avisen que la sequera no és causada únicament pel canvi climàtic i la falta de pluges, sinó també per una mala de gestió de l’aigua, que en el 78% dels casos es troba en mans privades. Avisen que calen accions més ambicioses per part del Govern per fer front a aquesta sequera i les que estan per venir.
Però com s’ha arribat a aquesta situació? Les dades de l’agència catalana de l’aigua ens permeten determinar l’estat de la sequera dels municipis segons si disposen d’aigua provinent d’embassaments o d’aigües subterrànies o provinent de la pluja. Si ens fixem en l’estat de les reserves dels embassaments de la conca interna, aquests es troben al 15% de la seva capacitat. Aquest és el nivell més baix en els últims anys. Des de l’estiu de 2021, les reserves han descendit ràpidament i de forma continuada i han passat d’estar al 88% al 15% actual. Per una altra banda, les dades de pluviometria indiquen que Catalunya es troba en una situació de sequera extrema. En els últims tres anys, l’índex de pluja acumulada en els últims 12 mesos presenta valors negatius la gran majoria de mesos, indicant una situació seca. En l’últim any, però, aquest índex presenta nivells molt negatius tots els mesos, unes dades preocupants, ja que indiquen que no plou suficient en cap moment de l’any.
Però com avisen des del col·lectiu l’Aigua és Vida, el canvi climàtic i la falta de pluges no són l’única causa de la sequera. La mala gestió n’és també responsable. Per una part, la mala gestió de la Generalitat, qui tot i haver aplicat un Pla Especial de Sequera, no publica les dades de consum de les activitats econòmiques amb concessió d’aigua atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i, per tant, no se’n pot fer un seguiment. Per una altra banda, partits com PSC i Junts que van permetre reomplir piscines d’hotels i van endarrerir les sancions l’estiu passat, quan ja ens trobàvem en una situació crítica. Per una altra banda, només el 7% dels ajuntaments tenen un Pla Municipal per Sequera i només 1 de cada 4 el tenen activitat. I finalment, les entitats privades que abasteixen el 78% de la població. Tot i que els usuaris paguen una taxa per a la millora del rendiment de les instal·lacions en totes les factures de l’aigua, les operadores privades poc han fet per controlar l’estat de la xarxa, les fugues i el consum privat. No només això, el Pla Especial de Sequera ha obligat a adaptar les xarxes urbanes d’aigua en un temps rècord. En molts casos, aquestes reformes s’han adjudicat en processos de contractació pública d’emergència i, per tant, sense competència pública. Un altre cop es permet que recursos públics acabin en mans d’empreses privades per fer una feina que ja haurien d’haver fet temps enrere.
Els diferents sectors de l’economia també en són responsables a través de les seves activitats. De fet, el model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat és la principal causa de la contaminació del 57% de les aigües subterrànies, deixant aquestes fonts inservibles en temps de sequera. El sector turístic i el seu plantejament actual també suposen una amenaça per a la sostenibilitat dels nostres recursos hídrics. Sorprenentment, aquest és l’únic no regulat en el pla de sequera i s’ha deixat en mans dels ajuntaments les possibles restriccions en aquest sector. L’aigua és un dels principals vectors afectats per l’activitat turística, i en especial pel turisme de consum, segons un estudi de la Universitat de Barcelona. El 2023, el nombre de turistes que van visitar Catalunya va augmentar un 21%, fins a arribar quasi als 17 milions de turistes. Tot i això, l’Agència Catalana de l’Aigua no desglossa les seves dades de consum domèstic entre turistes i residents. El col·lectiu Barcelona Regional va presentar un estudi el 2016 en què feia una estimació d’aquest consum. Només en el cas de Barcelona, els turistes van consumir entre el 8% i el 12% dels recursos hídrics de la ciutat, quan aquesta va rebre 9 milions de turistes. De mitjana, un turista d’un hotel de luxe consumeix cinc vegades més aigua que una veïna de Barcelona. Projectes que aposten pel turisme com el del Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport no tenen cap mena de sentit quan ens trobem en una situació de sequera continuada. Seguir apostant pel sector turístic tot i els seus efectes negatius en l’economia i el medi ambient suposa una condemna per a totes les persones residents a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol.
Diversos col·lectius de veïns i veïnes i ecologistes consideren que les mesures adoptades pel govern no són suficients i arriben tard. Entre d’altres, critiquen que en tots aquests anys no s’hagin dedicat suficients recursos a contenir les fugues. Per una altra banda, critiquen la manca de transparència en la publicació de dades i estudis rellevants. Demanen més restriccions pel sector turístic i les piscines privades. En especial, demanen repensar el creixement urbanístic a zones sensibles del litoral català i els macroprojectes turístics que incrementen la demanda d’aigua. També recalquen la importància de modernitzar els sistemes de rec i repensar quins són els cultius i activitats ramaderes adequades pel nostre territori. A més, demanen protegir les masses d’aigua. Això suposa protegir els cabals ecològics, descartar els transvasaments entre conques i establir llindars màxims d’extracció pels aqüífers que en permetin mantenir un nivell ecològic. Finalment, demanen una gestió pública i democràtica de l’aigua, de forma que els beneficis de la seva gestió es reinverteixin en el servei.
La situació de sequera en què ens trobem és extremadament preocupant i, sobretot, inèdita a l’hivern. La resposta de la Generalitat i els ajuntaments és insuficient, poc ambiciosa i arriba tard. És una tireta mentre segueixen apostant per un model econòmic que es basa en l’explotació insostenible de l’aigua. Les dades científiques ens diuen que encara som a temps d’evitar efectes catastròfics i permanents de la sequera, però cal una voluntat pública i privada valenta, ambiciosa i compromesa.
Però com s’ha arribat a aquesta situació? Les dades de l’agència catalana de l’aigua ens permeten determinar l’estat de la sequera dels municipis segons si disposen d’aigua provinent d’embassaments o d’aigües subterrànies o provinent de la pluja. Si ens fixem en l’estat de les reserves dels embassaments de la conca interna, aquests es troben al 15% de la seva capacitat. Aquest és el nivell més baix en els últims anys. Des de l’estiu de 2021, les reserves han descendit ràpidament i de forma continuada i han passat d’estar al 88% al 15% actual. Per una altra banda, les dades de pluviometria indiquen que Catalunya es troba en una situació de sequera extrema. En els últims tres anys, l’índex de pluja acumulada en els últims 12 mesos presenta valors negatius la gran majoria de mesos, indicant una situació seca. En l’últim any, però, aquest índex presenta nivells molt negatius tots els mesos, unes dades preocupants, ja que indiquen que no plou suficient en cap moment de l’any.
Però com avisen des del col·lectiu l’Aigua és Vida, el canvi climàtic i la falta de pluges no són l’única causa de la sequera. La mala gestió n’és també responsable. Per una part, la mala gestió de la Generalitat, qui tot i haver aplicat un Pla Especial de Sequera, no publica les dades de consum de les activitats econòmiques amb concessió d’aigua atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i, per tant, no se’n pot fer un seguiment. Per una altra banda, partits com PSC i Junts que van permetre reomplir piscines d’hotels i van endarrerir les sancions l’estiu passat, quan ja ens trobàvem en una situació crítica. Per una altra banda, només el 7% dels ajuntaments tenen un Pla Municipal per Sequera i només 1 de cada 4 el tenen activitat. I finalment, les entitats privades que abasteixen el 78% de la població. Tot i que els usuaris paguen una taxa per a la millora del rendiment de les instal·lacions en totes les factures de l’aigua, les operadores privades poc han fet per controlar l’estat de la xarxa, les fugues i el consum privat. No només això, el Pla Especial de Sequera ha obligat a adaptar les xarxes urbanes d’aigua en un temps rècord. En molts casos, aquestes reformes s’han adjudicat en processos de contractació pública d’emergència i, per tant, sense competència pública. Un altre cop es permet que recursos públics acabin en mans d’empreses privades per fer una feina que ja haurien d’haver fet temps enrere.
Els diferents sectors de l’economia també en són responsables a través de les seves activitats. De fet, el model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat és la principal causa de la contaminació del 57% de les aigües subterrànies, deixant aquestes fonts inservibles en temps de sequera. El sector turístic i el seu plantejament actual també suposen una amenaça per a la sostenibilitat dels nostres recursos hídrics. Sorprenentment, aquest és l’únic no regulat en el pla de sequera i s’ha deixat en mans dels ajuntaments les possibles restriccions en aquest sector. L’aigua és un dels principals vectors afectats per l’activitat turística, i en especial pel turisme de consum, segons un estudi de la Universitat de Barcelona. El 2023, el nombre de turistes que van visitar Catalunya va augmentar un 21%, fins a arribar quasi als 17 milions de turistes. Tot i això, l’Agència Catalana de l’Aigua no desglossa les seves dades de consum domèstic entre turistes i residents. El col·lectiu Barcelona Regional va presentar un estudi el 2016 en què feia una estimació d’aquest consum. Només en el cas de Barcelona, els turistes van consumir entre el 8% i el 12% dels recursos hídrics de la ciutat, quan aquesta va rebre 9 milions de turistes. De mitjana, un turista d’un hotel de luxe consumeix cinc vegades més aigua que una veïna de Barcelona. Projectes que aposten pel turisme com el del Hard Rock o l’ampliació de l’aeroport no tenen cap mena de sentit quan ens trobem en una situació de sequera continuada. Seguir apostant pel sector turístic tot i els seus efectes negatius en l’economia i el medi ambient suposa una condemna per a totes les persones residents a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol.
Diversos col·lectius de veïns i veïnes i ecologistes consideren que les mesures adoptades pel govern no són suficients i arriben tard. Entre d’altres, critiquen que en tots aquests anys no s’hagin dedicat suficients recursos a contenir les fugues. Per una altra banda, critiquen la manca de transparència en la publicació de dades i estudis rellevants. Demanen més restriccions pel sector turístic i les piscines privades. En especial, demanen repensar el creixement urbanístic a zones sensibles del litoral català i els macroprojectes turístics que incrementen la demanda d’aigua. També recalquen la importància de modernitzar els sistemes de rec i repensar quins són els cultius i activitats ramaderes adequades pel nostre territori. A més, demanen protegir les masses d’aigua. Això suposa protegir els cabals ecològics, descartar els transvasaments entre conques i establir llindars màxims d’extracció pels aqüífers que en permetin mantenir un nivell ecològic. Finalment, demanen una gestió pública i democràtica de l’aigua, de forma que els beneficis de la seva gestió es reinverteixin en el servei.
La situació de sequera en què ens trobem és extremadament preocupant i, sobretot, inèdita a l’hivern. La resposta de la Generalitat i els ajuntaments és insuficient, poc ambiciosa i arriba tard. És una tireta mentre segueixen apostant per un model econòmic que es basa en l’explotació insostenible de l’aigua. Les dades científiques ens diuen que encara som a temps d’evitar efectes catastròfics i permanents de la sequera, però cal una voluntat pública i privada valenta, ambiciosa i compromesa.