La imatge més icònica de Catalunya el darrer any ha sigut el campanar de Sau i totes les restes històriques que han quedat a la vista amb la sequera més gran que ha viscut el país en tota la història des que hi ha registres. De fet, fa unes setmanes la fotografia guanyadora dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local era, precisament, la d'un home mirant la immensitat de la buidor del Pantà de Boadella-Darnius. Era una síntesi de la catàstrofe i de la impotència. Els pantans, però, són només un dels elements que ens permet veure l'estat paupèrrim dels nostres rius i, en especial de la Muga i el Ter i les seves respectives conques. El rajolí d'aigua que arriba a mar, els problemes dels arrossaires de Pals, el baix cabal del Ter al seu pas per tots els municipis, també per Girona, lluny del que fa anys es va acordar com a cabal òptim i ecològic, o les protestes dels pagesos, en són d'altres.
Amb el permís de Manlleu, com a capital del Ter, a Girona hem volgut mantenir una triple línia d'actuació davant de l'emergència transversal que significa la sequera. Per un costat, hem liderat les polítiques d'estalvi i de conscienciació de la població respecte a la reducció del consum d'aigua arreu i, en alguns temes, fins i tot abans que la Generalitat ens hi obligués. La cancel·lació de la pista de gel n'és l'exemple més evident. També hem actuat restringint les dutxes en equipaments esportius excepte en dies de partit. Una iniciativa que va rebre el suport dels principals clubs esportius de la ciutat. I també, i això sí, com marca la Generalitat, hem començat a exercir un control sobre el rec i les piscines que hi ha a la ciutat.
En segon lloc, hem fet polítiques actives per mirar d'aconseguir captació alternativa d'aigua a la del sistema Sau-Susqueda i, precisament, aquest març, conjuntament amb Salt i Sarrià de Ter hem inaugurat dos pous que ens permetran obtenir més d'una tercera part de l'aigua que necessitem pel dia a dia de la ciutat.
I, finalment, des del primer dia hem treballat de forma cooperativa amb els municipis del Gironès amb qui compartim la captació d'aigua i també amb els municipis del riu Ter, a través del Consorci. Amb tots ells compartim un missatge clar: volem més aigua pel Ter, volem que el riu i el seu ecosistema tingui el cabal que es mereix i que les nostres viles i ciutats hi visquin de cara. Fa massa anys que hem permès que ens espoliïn l'aigua i aquesta és una crisi que ens obliga a prendre partit, a no restar quiets i a fer un abordatge integral del cicle de l'aigua.
Així doncs, ens hem pres la sequera com es mereix, hem actuat i actuarem. La vindicació de més aigua pel Ter ens la fem nostra, com segur que també se la fan tots els municipis de la seva conca. La sequera ha de servir de punt d'inflexió: per aconseguir que el Ter, la seva aigua i la seva biodiversitat no siguin l'últim factor de l'equació perquè sempre passin els interessos per davant de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La nostra pagesia i la gent que viu i fa vida amb el riu són imprescindibles. I de la sequera n'hauríem d'aprendre també que en el context de canvi climàtic i de limitació de recursos, un model de creixement urbanístic desmesurat és totalment inviable. Cal replantejar el model dels últims seixanta anys. Un model que a poc a poc ha anat buidant rius, rieres i aqüífers. Ara més que mai s'ha de contemplar l'aigua com el que és: un dret humà i un bé cada vegada més escàs. Siguem actius i tinguem-ne cura.
Amb el permís de Manlleu, com a capital del Ter, a Girona hem volgut mantenir una triple línia d'actuació davant de l'emergència transversal que significa la sequera. Per un costat, hem liderat les polítiques d'estalvi i de conscienciació de la població respecte a la reducció del consum d'aigua arreu i, en alguns temes, fins i tot abans que la Generalitat ens hi obligués. La cancel·lació de la pista de gel n'és l'exemple més evident. També hem actuat restringint les dutxes en equipaments esportius excepte en dies de partit. Una iniciativa que va rebre el suport dels principals clubs esportius de la ciutat. I també, i això sí, com marca la Generalitat, hem començat a exercir un control sobre el rec i les piscines que hi ha a la ciutat.
En segon lloc, hem fet polítiques actives per mirar d'aconseguir captació alternativa d'aigua a la del sistema Sau-Susqueda i, precisament, aquest març, conjuntament amb Salt i Sarrià de Ter hem inaugurat dos pous que ens permetran obtenir més d'una tercera part de l'aigua que necessitem pel dia a dia de la ciutat.
I, finalment, des del primer dia hem treballat de forma cooperativa amb els municipis del Gironès amb qui compartim la captació d'aigua i també amb els municipis del riu Ter, a través del Consorci. Amb tots ells compartim un missatge clar: volem més aigua pel Ter, volem que el riu i el seu ecosistema tingui el cabal que es mereix i que les nostres viles i ciutats hi visquin de cara. Fa massa anys que hem permès que ens espoliïn l'aigua i aquesta és una crisi que ens obliga a prendre partit, a no restar quiets i a fer un abordatge integral del cicle de l'aigua.
Així doncs, ens hem pres la sequera com es mereix, hem actuat i actuarem. La vindicació de més aigua pel Ter ens la fem nostra, com segur que també se la fan tots els municipis de la seva conca. La sequera ha de servir de punt d'inflexió: per aconseguir que el Ter, la seva aigua i la seva biodiversitat no siguin l'últim factor de l'equació perquè sempre passin els interessos per davant de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La nostra pagesia i la gent que viu i fa vida amb el riu són imprescindibles. I de la sequera n'hauríem d'aprendre també que en el context de canvi climàtic i de limitació de recursos, un model de creixement urbanístic desmesurat és totalment inviable. Cal replantejar el model dels últims seixanta anys. Un model que a poc a poc ha anat buidant rius, rieres i aqüífers. Ara més que mai s'ha de contemplar l'aigua com el que és: un dret humà i un bé cada vegada més escàs. Siguem actius i tinguem-ne cura.