A Espanya sabíem de l’existència de les "clavegueres de l’estat" però les darreres setmanes s'han constatat en diferents fronts i, demostrats, que deixen la democràcia a l’altura del betum. Vet aquí les expressions que sentim al Congrés de Diputats de "plena democràcia" i que "España es una gran nación". Si així fos no caldria repetir-ho tantes vegades.
La realitat és que la justícia està controlada per la porta del darrera, com afirmava l’ex senador del PP, Sr. Cosidó, o les recents manifestacions de l’ex jutge Garzón, que afirma que el 80% dels jutges son molt conservadors. Amb l’entada a la democràcia els polítics franquistes que van continuar manant als primers governs, no pretenien canviar res.
Havien viscut durant anys amb la bicoca de la dictadura i només pretenien era maquillar-la. Els nous polítics, els del PSOE, havien emergit amb bona voluntat, però inexperts, havien de començar a aprendre a fer política. No és el mateix fer mítings xerrant i cridant que aconseguir el poder per governar.
Després de la Constitució, els funcionaris eren els mateixos, els policies, els jutges i plegats jugaven al franquisme anterior. Vam ser incauts, perquè ens van deixar parlar en català, crear les autonomies i poder votar; pensàvem que les coses havien canviat. La realitat és que malgrat accedir a les urnes, tot va continuar igual. Tant és així que quan els PSOE va accedir al govern, vam entrar a l'OTAN quan ens havien promès que si ells manaven mai s’hi entraria. Inclús exteriorment, les jaquetes de vellut i les camises de quadros que portaven els seus dirigents, aviat es canviaren per vestits de Catxemir i corbates de seda natural.
Aviat en pagàrem les conseqüències. El cop d’Estat de Tejero del 23 de febrer del 1981, la LOAPA, o els Gal entre altres. Però pels catalans la més sonada va ser l’anul·lació de l’Estatut de Catalunya del 2006, quan el PP els va lliurar milers de signatures al TC. Les clavegueres de l’Estat s’activaren amb tota la magnitud per fer-nos entendre que ells eren els amos i nosaltres havíem d’obeir. I com estàvem en democràcia, van usar les armes més sofisticades: la justícia
L’ex comissari Villarejo del que te'n pots creure de la "missa la meitat", ha tret a la llum les clavegueres que sn creïbles per les gravacions del personatges apareguts. Els robatoris corruptes per pagar sobresous amb diner negre als alts càrrecs del PP i entre ells el mateix Mariano Rajoy, les converses entre la Cospedal i Villarejo, amb la col·laboració de Fernández Díaz per crear proves falses contra els Pujol, Mas i Xavier Trias per desarmar l’independentisme renascut com a conseqüència de l’anul·lació de l’Estatut, acusant-los que tenien diners a Suïssa. Proves acusatòries inventades i publicades a primera pàgina amb el consentiment de periodistes que coneixien la falsedat de les noticies, que van fer perdre diputats a Mas i regidors a l’alcalde Trias. Per tant, jocs bruts que alteraren les eleccions mentre els tribunals miren de cara un altre costat i no actuen judicialment.
Han reincidit amb Maragall, guanyador de les eleccions a Barcelona, per evitar que aconseguís l’alcaldia. També hem conegut el Catalangate havent espiat polítics catalans i els advocats defensors del procés i la resposta del president del Govern, que a ell i a la ministra Robles també els van espiar, estratègia muntada i no provada pel ministre Bolaños. Preguntat al Congrés sobre aquest afer el president Sánchez va respondre que era normal per preservar la “Unidad Nacional”. On és la justícia espanyola per esclarir els fets i tancar a la presó als culpables? Van empresonar a diferents líders catalans, amb proves inventades i falsificades, immediatament i, en canvi, res succeeix amb els impostors, falsificadors i espies que s’ha demostrat malifetes contra l’independentisme.
El clavegueram de l’Estat continua operant. La justícia no canvia els càrrecs del Poder Judicial caducats de fa més de tres anys, per mantenir el poder. Una vertadera democràcia no fa actuar les clavegueres de l’Estat per decantar eleccions a favor d’un partits perdedors i en contra dels guanyadors, no espia els polítics dels altres partits ni els advocats defensors dels polítics opositors, ni fabrica proves falses contra aquells que no pensen com els que realment mouen els fils de la porqueria i la falsedat.
El PSOE, amb la pell de corder, demana diàleg i justícia. Però mentrestant la justícia ultraconservadora imposa el 25% de castellà a les escoles catalanes. I el PSC, enganyant diu que vol defensar la immersió lingüística, imposa la paraula "curricular" i automàticament queda inhabilitada. I encara ara mateix s’aprova la llei de l’audiovisual sense tenir en compte el català amb l’ajuda clara del PP que s’han abstingut a les votacions. No accepten que poguéssim parlar el català al Congrés ni al Senat, com tampoc a Europa. Persegueixen a l’ex president Puigdemont pretenent extradir-lo i als altres refugiats, provocant la riota de tota Europa, mentre el Rei emèrit va de regates per Galícia. Reincideixen un cop i un altre, causant el més majestuós ridícul. I quan els convé donen suport al 155 i surten a les manifestacions al costat de Vox, PP i Cs. Volen diàleg i justícia però contra Catalunya, tot se’n val. És hora que Espanya guanye la democràcia sense haver de repetir “plena democràcia” i frases incoherents. I per començar haurien de desaparèixer les “clavegueres de l’Estat”.
La realitat és que la justícia està controlada per la porta del darrera, com afirmava l’ex senador del PP, Sr. Cosidó, o les recents manifestacions de l’ex jutge Garzón, que afirma que el 80% dels jutges son molt conservadors. Amb l’entada a la democràcia els polítics franquistes que van continuar manant als primers governs, no pretenien canviar res.
Havien viscut durant anys amb la bicoca de la dictadura i només pretenien era maquillar-la. Els nous polítics, els del PSOE, havien emergit amb bona voluntat, però inexperts, havien de començar a aprendre a fer política. No és el mateix fer mítings xerrant i cridant que aconseguir el poder per governar.
Després de la Constitució, els funcionaris eren els mateixos, els policies, els jutges i plegats jugaven al franquisme anterior. Vam ser incauts, perquè ens van deixar parlar en català, crear les autonomies i poder votar; pensàvem que les coses havien canviat. La realitat és que malgrat accedir a les urnes, tot va continuar igual. Tant és així que quan els PSOE va accedir al govern, vam entrar a l'OTAN quan ens havien promès que si ells manaven mai s’hi entraria. Inclús exteriorment, les jaquetes de vellut i les camises de quadros que portaven els seus dirigents, aviat es canviaren per vestits de Catxemir i corbates de seda natural.
Aviat en pagàrem les conseqüències. El cop d’Estat de Tejero del 23 de febrer del 1981, la LOAPA, o els Gal entre altres. Però pels catalans la més sonada va ser l’anul·lació de l’Estatut de Catalunya del 2006, quan el PP els va lliurar milers de signatures al TC. Les clavegueres de l’Estat s’activaren amb tota la magnitud per fer-nos entendre que ells eren els amos i nosaltres havíem d’obeir. I com estàvem en democràcia, van usar les armes més sofisticades: la justícia
L’ex comissari Villarejo del que te'n pots creure de la "missa la meitat", ha tret a la llum les clavegueres que sn creïbles per les gravacions del personatges apareguts. Els robatoris corruptes per pagar sobresous amb diner negre als alts càrrecs del PP i entre ells el mateix Mariano Rajoy, les converses entre la Cospedal i Villarejo, amb la col·laboració de Fernández Díaz per crear proves falses contra els Pujol, Mas i Xavier Trias per desarmar l’independentisme renascut com a conseqüència de l’anul·lació de l’Estatut, acusant-los que tenien diners a Suïssa. Proves acusatòries inventades i publicades a primera pàgina amb el consentiment de periodistes que coneixien la falsedat de les noticies, que van fer perdre diputats a Mas i regidors a l’alcalde Trias. Per tant, jocs bruts que alteraren les eleccions mentre els tribunals miren de cara un altre costat i no actuen judicialment.
Han reincidit amb Maragall, guanyador de les eleccions a Barcelona, per evitar que aconseguís l’alcaldia. També hem conegut el Catalangate havent espiat polítics catalans i els advocats defensors del procés i la resposta del president del Govern, que a ell i a la ministra Robles també els van espiar, estratègia muntada i no provada pel ministre Bolaños. Preguntat al Congrés sobre aquest afer el president Sánchez va respondre que era normal per preservar la “Unidad Nacional”. On és la justícia espanyola per esclarir els fets i tancar a la presó als culpables? Van empresonar a diferents líders catalans, amb proves inventades i falsificades, immediatament i, en canvi, res succeeix amb els impostors, falsificadors i espies que s’ha demostrat malifetes contra l’independentisme.
El clavegueram de l’Estat continua operant. La justícia no canvia els càrrecs del Poder Judicial caducats de fa més de tres anys, per mantenir el poder. Una vertadera democràcia no fa actuar les clavegueres de l’Estat per decantar eleccions a favor d’un partits perdedors i en contra dels guanyadors, no espia els polítics dels altres partits ni els advocats defensors dels polítics opositors, ni fabrica proves falses contra aquells que no pensen com els que realment mouen els fils de la porqueria i la falsedat.
El PSOE, amb la pell de corder, demana diàleg i justícia. Però mentrestant la justícia ultraconservadora imposa el 25% de castellà a les escoles catalanes. I el PSC, enganyant diu que vol defensar la immersió lingüística, imposa la paraula "curricular" i automàticament queda inhabilitada. I encara ara mateix s’aprova la llei de l’audiovisual sense tenir en compte el català amb l’ajuda clara del PP que s’han abstingut a les votacions. No accepten que poguéssim parlar el català al Congrés ni al Senat, com tampoc a Europa. Persegueixen a l’ex president Puigdemont pretenent extradir-lo i als altres refugiats, provocant la riota de tota Europa, mentre el Rei emèrit va de regates per Galícia. Reincideixen un cop i un altre, causant el més majestuós ridícul. I quan els convé donen suport al 155 i surten a les manifestacions al costat de Vox, PP i Cs. Volen diàleg i justícia però contra Catalunya, tot se’n val. És hora que Espanya guanye la democràcia sense haver de repetir “plena democràcia” i frases incoherents. I per començar haurien de desaparèixer les “clavegueres de l’Estat”.