Existeix un grup d'independentistes que tot els sembla malament. Fan burla de la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium, parlen de costellades a tota acció que faci l'ANC, s'indignen perquè TV3 publica a vegades notícies que no són del tot favorables al procés (però són veraces i reals). Si es fa un apropament a qualsevol que no sigui independentista els sembla un error. No els hi agrada res, en cap moment, de ningú.
Si els féssim cas, tots estaríem a casa, ben quiets, i esperant que la independència ens caigués com a fruita madura. Encara que tampoc, perquè quan no està passant res es queixen que ningú no es mou. Altra vegada, si troben qui diu que la independència potser ens costarà més, que no la tenim a tocar, que hi ha obstacles que ignorem, ells giren cap a aquesta veu i la titllen de desmoralitzadora. Sense adonar-se que la seva actitud només porta a la immobilitat eterna.
Només senten respecte per dues figures, el president Mas i el president Puigdemont. Són més puigdemontistes que el mateix Puigdemont, i eren més masistes que el mateix Artur Mas i senten qualsevol crítica cap a ells com a un insult personal.
El que m'he adonat és que aquest grup no té molt pocs contactes personals amb el món no independentista, no tenen perspectiva de la societat, viuen a la bombolla de l'independentisme nuclear. Divideixen el món entre desinformats, fatxes unionistes i independentistes. Si no ets independentista és només perquè ets mala persona (fatxa) o perquè no tens o informació o coneixement. Creuen que la independència s'assoleix només amb una campanya d'informació (per als desinformats) i voluntat política implacable.
Només coneixen una maniobra, la càrrega frontal, a cop de corneta i llança pel davant. Càrrega que ràpidament esgoten perquè es llancen de ben lluny. Es mouen incòmodes en la zona de grisos i d'incerteses. No els hi agrada aquesta situació actual on no hi ha tanta informació del que passa, ni tampoc els actors polítics i institucionals tenen totes les respostes. No entenen que ara és un joc d'escacs i d'intel·ligència, que no totes les peces estan del costat independentista i que no podem ignorar que no estem sols al taulell de joc.
En tot cas, si arribem a la confrontació, necessitarem a aquests independentistes. Cap general deixaria fora del camp de batalla a la cavalleria pesada, per molt indisciplinada, empipant i exigent que hi sigui. Són els que diuen que faran més en cas de fricció forta amb l'Estat. Només espero que part de la força i convicció que demanen a la resta, la mantinguin si hem de fer desobediència civil i mobilitzacions socials.
Si els féssim cas, tots estaríem a casa, ben quiets, i esperant que la independència ens caigués com a fruita madura. Encara que tampoc, perquè quan no està passant res es queixen que ningú no es mou. Altra vegada, si troben qui diu que la independència potser ens costarà més, que no la tenim a tocar, que hi ha obstacles que ignorem, ells giren cap a aquesta veu i la titllen de desmoralitzadora. Sense adonar-se que la seva actitud només porta a la immobilitat eterna.
Només senten respecte per dues figures, el president Mas i el president Puigdemont. Són més puigdemontistes que el mateix Puigdemont, i eren més masistes que el mateix Artur Mas i senten qualsevol crítica cap a ells com a un insult personal.
El que m'he adonat és que aquest grup no té molt pocs contactes personals amb el món no independentista, no tenen perspectiva de la societat, viuen a la bombolla de l'independentisme nuclear. Divideixen el món entre desinformats, fatxes unionistes i independentistes. Si no ets independentista és només perquè ets mala persona (fatxa) o perquè no tens o informació o coneixement. Creuen que la independència s'assoleix només amb una campanya d'informació (per als desinformats) i voluntat política implacable.
Només coneixen una maniobra, la càrrega frontal, a cop de corneta i llança pel davant. Càrrega que ràpidament esgoten perquè es llancen de ben lluny. Es mouen incòmodes en la zona de grisos i d'incerteses. No els hi agrada aquesta situació actual on no hi ha tanta informació del que passa, ni tampoc els actors polítics i institucionals tenen totes les respostes. No entenen que ara és un joc d'escacs i d'intel·ligència, que no totes les peces estan del costat independentista i que no podem ignorar que no estem sols al taulell de joc.
En tot cas, si arribem a la confrontació, necessitarem a aquests independentistes. Cap general deixaria fora del camp de batalla a la cavalleria pesada, per molt indisciplinada, empipant i exigent que hi sigui. Són els que diuen que faran més en cas de fricció forta amb l'Estat. Només espero que part de la força i convicció que demanen a la resta, la mantinguin si hem de fer desobediència civil i mobilitzacions socials.