Mentre escric aquest article, en Joan Coma, regidor per la CUP a l’Ajuntament de Vic, està essent traslladat, detingut, a Madrid, per declarar davant un jutge.
Pel que he llegit a les informacions del cas, Joan Coma està detingut per no voler declarar davant un jutge, que l’ha cridat a partir d’una denúncia admesa a tràmit pel jutjat, i segons el fiscal: "Conforme al contingut del fax remès a un mitjà de comunicació on es reivindica (a títol col·lectiu) la desobediència com un dret a exercir contra un Estat”. Declaracions fetes per Coma en una roda de premsa pública, parlant del cas de la detenció de l’alcaldessa de Berga.
Les normes que regeixen un estat ens donen la possibilitat de viure en companyia, de forma civilitzada, fins que aquestes normes s’apliquen contra a aquesta mateixa civilitat.
Diria que les mateixes normes que ens donen la possibilitat de conviure, estan essent utilitzades amb connotacions polítiques que van més enllà del benestar comú d’una societat.
Enfonsats en la misèria de molts desastres econòmics i socials, la necessitat de canvi es manifesta de moltes formes diverses, però és en l’àmbit de la legislació i la seguretat públiques, on es pot observar amb més contundència, la veracitat de les lleis i la seva aplicació.
Ens hem de preguntar si un sistema judicial i uns cossos de seguretat que estan per protegir-nos, poden fer, en nom d’aquestes lleis, accions que van contra les persones que diuen protegir. D’això les dones en sabem alguna cosa, hem sentit moltes vegades com alguna ha estat violada perquè ha provocat el violador, i la policia i el jutge consideren improcedent, quant no culpable, a la mateixa violada.
Doncs això, davant d’una declaració del regidor Coma, que demana protecció contra l’abús de poder dels sistemes jurídic i policial, sota el comandament de determinats polítics, la resposta és la mateixa que per a la violada, detingut amb totes les conseqüències.
Recordo sempre a Rosa Parks, en casos com aquest, una dona negra que va desobeir les lleis que l’obligaven a anar de peu a l’autobús, perquè no podia seure a seients reservats a blancs; i així va acabar amb la llei injusta. De tan flagrant, era impossible que no acabés derogada la llei, però en aquell moment, semblava un terratrèmol el que feia la Sra. Parks. Jo pensava que en el segle XXI, el segle d’internet i el multiunivers, ja no caldria asseure’s a cadires prohibides, i sembla que sí. Els humans ensopeguem de forma reiterada contra la mateixa pedra, una pedra enorme que no desapareix, la injustícia.
Pel que he llegit a les informacions del cas, Joan Coma està detingut per no voler declarar davant un jutge, que l’ha cridat a partir d’una denúncia admesa a tràmit pel jutjat, i segons el fiscal: "Conforme al contingut del fax remès a un mitjà de comunicació on es reivindica (a títol col·lectiu) la desobediència com un dret a exercir contra un Estat”. Declaracions fetes per Coma en una roda de premsa pública, parlant del cas de la detenció de l’alcaldessa de Berga.
Les normes que regeixen un estat ens donen la possibilitat de viure en companyia, de forma civilitzada, fins que aquestes normes s’apliquen contra a aquesta mateixa civilitat.
Diria que les mateixes normes que ens donen la possibilitat de conviure, estan essent utilitzades amb connotacions polítiques que van més enllà del benestar comú d’una societat.
Enfonsats en la misèria de molts desastres econòmics i socials, la necessitat de canvi es manifesta de moltes formes diverses, però és en l’àmbit de la legislació i la seguretat públiques, on es pot observar amb més contundència, la veracitat de les lleis i la seva aplicació.
Ens hem de preguntar si un sistema judicial i uns cossos de seguretat que estan per protegir-nos, poden fer, en nom d’aquestes lleis, accions que van contra les persones que diuen protegir. D’això les dones en sabem alguna cosa, hem sentit moltes vegades com alguna ha estat violada perquè ha provocat el violador, i la policia i el jutge consideren improcedent, quant no culpable, a la mateixa violada.
Doncs això, davant d’una declaració del regidor Coma, que demana protecció contra l’abús de poder dels sistemes jurídic i policial, sota el comandament de determinats polítics, la resposta és la mateixa que per a la violada, detingut amb totes les conseqüències.
Recordo sempre a Rosa Parks, en casos com aquest, una dona negra que va desobeir les lleis que l’obligaven a anar de peu a l’autobús, perquè no podia seure a seients reservats a blancs; i així va acabar amb la llei injusta. De tan flagrant, era impossible que no acabés derogada la llei, però en aquell moment, semblava un terratrèmol el que feia la Sra. Parks. Jo pensava que en el segle XXI, el segle d’internet i el multiunivers, ja no caldria asseure’s a cadires prohibides, i sembla que sí. Els humans ensopeguem de forma reiterada contra la mateixa pedra, una pedra enorme que no desapareix, la injustícia.