Puc entendre que molts votants dels comuns i fins i tot algun votant despistat del PSC vulguin un referèndum pactat amb l'estat abans que un referèndum unilateral. Jo també ho prefereixo. Un referèndum pactat té molts avantatges sobre el no pactat, seria més fàcil el reconeixement internacional, la transició seria molt més còmoda, la relació post independència seria més fluida. Tot són avantatges.
Però també, per sobre d'un procés d'independència, jo prefereixo un estat confederal o autènticament federal, no haver de patir els costos de cap transició i al mateix temps aconseguir tots els marges de llibertat i autogovern que portem cercant els catalans durant dècades. Fins i tot una confederació de les nacions ibèriques em sona molt millor. I per sobre d'això també preferiria un estat confederal europeu on les nacions com la catalana siguin les protagonistes però dins d'un gran estat europeu.
Però tot i que jo preferiria una solució confederal europea que doni veu als pobles i nacions a més dels seus ciutadans, tot i que prefereixo una solució confederal espanyola a la independència de Catalunya i tot i que prefereixo un referèndum pactat a un d'unilateral, totes les anteriors opcions no existeixen ni les tenim a prop, ni sembla que cap escenari futur ens ho pugui apropar.
La política no és el camí de les utopies, això és l'espai de la filosofia i de les ideologies, la política és l'art d'aconseguir la millor de les opcions dins de les possibles. I avui pensant com a mínim a unes dècades vista, la possibilitat d'un estat confederal de micronacions europees, una confederació ibèrica, un estat realment federal espanyol o un referèndum pactat no deixen de ser boniques utopies, però en cap cas realitzables.
Per això el que no entenc és com en Domènech o en Rabell critiquin el referèndum que el Parlament de Catalunya vol fer per aquest 2017. Els comuns es van presentar amb la promesa d'un referèndum pactat pel 2016 i ni tan sols ho han intentat. Saben tan bé com nosaltres que el referèndum pactat és una utopia, com ho és la confederació ibèrica. Jo com ells també vull un referèndum pactat per sobre d'un d'unilateral, la diferència, és que jo ja m'he fet gran i he deixat de creure en contes de fades i éssers mitològics, i a la política hi sóc per fer la millor opció de les que són possibles.
Però també, per sobre d'un procés d'independència, jo prefereixo un estat confederal o autènticament federal, no haver de patir els costos de cap transició i al mateix temps aconseguir tots els marges de llibertat i autogovern que portem cercant els catalans durant dècades. Fins i tot una confederació de les nacions ibèriques em sona molt millor. I per sobre d'això també preferiria un estat confederal europeu on les nacions com la catalana siguin les protagonistes però dins d'un gran estat europeu.
Però tot i que jo preferiria una solució confederal europea que doni veu als pobles i nacions a més dels seus ciutadans, tot i que prefereixo una solució confederal espanyola a la independència de Catalunya i tot i que prefereixo un referèndum pactat a un d'unilateral, totes les anteriors opcions no existeixen ni les tenim a prop, ni sembla que cap escenari futur ens ho pugui apropar.
La política no és el camí de les utopies, això és l'espai de la filosofia i de les ideologies, la política és l'art d'aconseguir la millor de les opcions dins de les possibles. I avui pensant com a mínim a unes dècades vista, la possibilitat d'un estat confederal de micronacions europees, una confederació ibèrica, un estat realment federal espanyol o un referèndum pactat no deixen de ser boniques utopies, però en cap cas realitzables.
Per això el que no entenc és com en Domènech o en Rabell critiquin el referèndum que el Parlament de Catalunya vol fer per aquest 2017. Els comuns es van presentar amb la promesa d'un referèndum pactat pel 2016 i ni tan sols ho han intentat. Saben tan bé com nosaltres que el referèndum pactat és una utopia, com ho és la confederació ibèrica. Jo com ells també vull un referèndum pactat per sobre d'un d'unilateral, la diferència, és que jo ja m'he fet gran i he deixat de creure en contes de fades i éssers mitològics, i a la política hi sóc per fer la millor opció de les que són possibles.