El dilluns 16, a Mataró, la ciutat on va ser alcalde, s’homenatjarà Josep Abril. Per completar la jornada, al Saló de Sessions de l’Ajuntament, a les set de la tarda, presentarem la magnífica biografia que n’ha fet Margarida Colomer: Josep Abril, alcalde de Mataró afusellat pel franquisme.

De vegades –massa vegades-, en política, les raons no són suficients. De vegades la capacitat repressiva del poder establert ha fet i encara fa que les victòries democràtiques d’aquelles raons, tampoc no siguin suficients. Josep Abril, republicà, generós, compromès, va tenir les raons i la dignitat. Però va ser afusellat per la barbàrie feixista.

Quan l’estat esdevé poc més que la palanca fonamental de l’opressió de la majoria, la lluita per la democràcia passa a ser la qüestió més important. La que diferencia i arrenglera la gent. Aquella gent que situa en el primer pla la necessitat de fer valer la nostra força democràtica per abatre el sistema de dominació; i aquella altra gent que, contràriament, abona i celebra cada acte de tirania. Ahir com avui. Només recuperant el ple exercici dels nostres drets i llibertats podrem assolir, per la via de la democràcia i la dignitat, l’objectiu de la República amb tots els seus atributs.

Per això quan, com durant aquests sis mesos últims, tornem a sentir les ungles de la dictadura -i dels seus còmplices i aduladors- esquinçant-nos la pell, necessitem guanyar perspectiva i no perdre el sentit dels nostres objectius i dels procediments que emprem per assolir-los. No es tracta només, doncs, de satisfer el deure de restituir la memòria del republicanisme català a través de les seves figures més destacades; tot i que aquesta és, explícitament, la intenció primera d’aquesta biografia. El gir recentralitzador i violentador de l’Estat i del govern Rajoy, la seva regressió cap a les velles concepcions i afirmacions l’etapa franquista, han provocat un creuament de temporalitats. La de la generació de Josep Abril, escapçada violentament pels feixistes que volien liquidar l’experiència republicana. I la temporalitat nostra, la de les generacions del present i en l’escenari polític d’ara mateix. A nosaltres ens correspon plantar cara a la barbàrie per defensar l’experiència recent d’empoderament dels sectors populars del país, mobilitzats al voltant de la reivindicació de la República com a instrument principal de l’emancipació social i nacional.

L’obra de Margarida Colomer sobre la vida de Josep Abril, editada per la Fundació Josep Irla, suposa un pas més, molt significatiu, en la recuperació de la memòria del republicanisme català. Però, en una conjuntura marcada altra vegada per la violència d’estat, també ens cal establir connexions per comprendre millor la naturalesa profunda de l’Estat espanyol i dels pactes de la Transició. No tenim estat de dret. Els que no paren d’esmentar-lo, se l’han fumat.

En la seva darrera carta des de la presó, coneguda ja la posada en llibertat del president Puigdemont a Alemanya, Jordi Cuixart consigna que “els fets són indiscutibles i sempre hem mantingut alta i clara la bandera de la democràcia, la pau i la llibertat”. Efectivament, aquestes són les banderes fonamentals que caracteritzen també el republicanisme d’avui. La qüestió no és la consideració jurídica d’un tipus delictiu acabat d’inventar. La qüestió és que hi ha a la presó i a l’exili les persones que s’ho han jugat tot per fer efectius els nostres drets democràtics més elementals i les nostres llibertats. I qui els pren i condemna són, justament, els que han volgut impedir-ho per tots els procediments i no han dubtat a fer-ho mitjançant la violència i el mal ús –ells sí- de la maquinària de l’Estat.

En tenim moltes proves. Els obstacles que va haver d’enfrontar Josep Abril no s’han esvaït del tot. Les arrels de l’odi que va condemnar-lo a mort han rebrotat i ja han comportat episodis gravíssims de violència legal i policial per part de l’estat espanyol. Honorem, doncs, la memòria de Josep Abril, tot mantenint-nos ferms, avui, en la lluita pels valors, drets i llibertats que ell també va defensar.

Presos polítics, llibertat!