La suposada "trama russa del procés" ha ressorgiten l'escenari polític i mediàtic català i espanyol, coincidint amb moments clau com les negociacions de la llei d'amnistia. La degradació de l’estat de dret que comporta l’ús de la justícia com a eina de repressió política tindrà conseqüències que transcendeixen les fronteres espanyoles.
El cas ha estat marcat per fabulacionsperiodístiques i judicials de vinculacions amb els serveis secrets russos i l'extrema dreta europea. Aquestes acusacions s'han basat en extensos informes policials d’una creativitat literària insòlita que, segons el jutge Joaquín Aguirre, confirmarien les estretes relacions entre alguns dels investigats i individus de nacionalitat russa, alemanya i italiana, alguns d'ells vinculats a càrrecs diplomàtics i a serveis secrets.
La sobtada revifalla d'aquest cascoincideix amb moments polítics de gran tensió, com la tramitació de la llei d'amnistia. Tot plegat torna a recordar-nos que a l’Estat espanyol l'ús polític de la justícia, especialment per reprimir la dissidència política, són part del paisatge. La instrumentalització de la Justícia accentua una degradació que es fa més pudent com més pugem l’escalafó, fins a arribar al màxim responsable, que aquesta setmana se n’enorgullia a Barcelona.
L'ús de la justícia com a eina de repressió política no és un fenomen nou, però el cas de la trama russa serveix com a exemple recent i destacat d'aquesta pràctica. Les implicacions de casos com aquest van més enllà dels implicats directes, afectant la percepció de la justícia i la confiança en les institucions estatals. Quan la justícia es percep com a parcial o utilitzada amb fins polítics, els fonaments de l'estat de dret i la confiança ciutadana en aquest es veuen erosionats.
El cas de la trama russa, a més a més, posa de manifest la complexitat i la internacionalització del conflicte polític català, mostrant com aquest pot ser utilitzat en el joc polític més ampli, inclús amb implicacions internacionals. La instrumentalització de la justícia en aquest context no només afecta els implicats directament, sinó que també pot tenir repercussions en la imatge internacional de l'Estat espanyol i en la seva relació amb altres països i organitzacions internacionals.
En resum, la fantasia de la trama russa del procés il·lustra com la justícia pot ser utilitzada com a eina de repressió política, amb conseqüències que acabaran minant els fonaments de l'estat de dret. Si un estat no pot garantir la independència i la imparcialitat de la justícia, essencials per al manteniment d'un estat democràtic, aleshores no és una democràcia, és una altra cosa.
El cas ha estat marcat per fabulacionsperiodístiques i judicials de vinculacions amb els serveis secrets russos i l'extrema dreta europea. Aquestes acusacions s'han basat en extensos informes policials d’una creativitat literària insòlita que, segons el jutge Joaquín Aguirre, confirmarien les estretes relacions entre alguns dels investigats i individus de nacionalitat russa, alemanya i italiana, alguns d'ells vinculats a càrrecs diplomàtics i a serveis secrets.
La sobtada revifalla d'aquest cascoincideix amb moments polítics de gran tensió, com la tramitació de la llei d'amnistia. Tot plegat torna a recordar-nos que a l’Estat espanyol l'ús polític de la justícia, especialment per reprimir la dissidència política, són part del paisatge. La instrumentalització de la Justícia accentua una degradació que es fa més pudent com més pugem l’escalafó, fins a arribar al màxim responsable, que aquesta setmana se n’enorgullia a Barcelona.
L'ús de la justícia com a eina de repressió política no és un fenomen nou, però el cas de la trama russa serveix com a exemple recent i destacat d'aquesta pràctica. Les implicacions de casos com aquest van més enllà dels implicats directes, afectant la percepció de la justícia i la confiança en les institucions estatals. Quan la justícia es percep com a parcial o utilitzada amb fins polítics, els fonaments de l'estat de dret i la confiança ciutadana en aquest es veuen erosionats.
El cas de la trama russa, a més a més, posa de manifest la complexitat i la internacionalització del conflicte polític català, mostrant com aquest pot ser utilitzat en el joc polític més ampli, inclús amb implicacions internacionals. La instrumentalització de la justícia en aquest context no només afecta els implicats directament, sinó que també pot tenir repercussions en la imatge internacional de l'Estat espanyol i en la seva relació amb altres països i organitzacions internacionals.
En resum, la fantasia de la trama russa del procés il·lustra com la justícia pot ser utilitzada com a eina de repressió política, amb conseqüències que acabaran minant els fonaments de l'estat de dret. Si un estat no pot garantir la independència i la imparcialitat de la justícia, essencials per al manteniment d'un estat democràtic, aleshores no és una democràcia, és una altra cosa.