“Els hem destrossat el sistema ferroviari” escrivia al seu compte de X l’editor de Núvol, Bernat Puigtobella, amb una ironia fina però contundent i veraç. La situació del servei de Rodalies a Catalunya recorda molt aquella frase del cap de l’oficina Antifrau al sinistre Fernández Díaz sobre el sistema sanitari.
El robatori de coure és el comodí que s’esgrimeix tot sovint per no admetre una debacle que és conseqüència directa d’una manca d’inversions sistemàtica i volguda en el servei de Rodalies, que provoca incidències diàries que afecten milers i milers de persones i n’afecta la qualitat de vida.
Imagineu-nos que vivim en una casa en estat ruïnós, sense manteniment ni inversions durant dècades, que s’inunda cada cop que plou pels forats que hi ha al sostre. La resposta que sentim invariablement del govern espanyol cada cop que falla Rodalies és culpar la pluja per inundar-nos la casa, i no l’abandonament d’una casa que fa anys i panys que ningú no cuida ni manté.
El ministre Puente se’ns pixa a la cara des del faristol del Senat, acusant-nos de ser una colla de lladres i ploramiques que ens robem el coure a nosaltres mateixos per poder queixar-nos. Sorprèn que els robatoris es concentrin tots a Catalunya. Ves que l’abandonament i la manca d’inversions durant anys no faci que sigui més fàcil robar aquí que a Espanya, on s’inverteix molt –però molt– més que a Catalunya, també en seguretat.
L’Estat va dècades que va decidir “reequilibrar” els centres de poder, concentrant les inversions en infraestructures a Madrid. Per això, va desinvertir volgudament a Catalunya i va multiplicar la despesa a Madrid. El govern de Pedro Sánchez va elevar el greuge fins al sadisme, pressupostant a Catalunya més inversions que mai però executant menys pressupost que mai, per sota del 30%, alhora que sobreexecutava a Madrid, per sobre del 130%.
Rodalies és un exemple perfecte de l’autogovern de Catalunya. Un mirall que ens mostra que som un país sense poder real, que viu en una ficció permanent d’autogovern que a l’hora de la veritat és una closca buida. Representa que el servei és titularitat de la Generalitat, fruit del traspàs fet durant el govern de Zapatero. Tanmateix, es va transferir la titularitat, es van rotular els trens, es va activar un web rodalies.cat, però no es van traspassar ni els trens, ni les vies, ni les estacions, ni els treballadors, ni els diners per fer funcionar el servei.
L’autogovern de l’estat de les autonomies s’hi assembla molt. Per això ara ens trobem amb un escenari on la conformació del govern després del 12M depèn més de Madrid que no pas de Barcelona. Però preferim no acceptar aquesta realitat i creure’ns que som el que no som, i votar al partit que gestiona directament el servei ferroviari que ens arruïna la vida, dia sí, dia també. Poc ens passa.