La gran majoria de robatoris de coure passen desapercebuts per a la ciutadania en general, no pas per a les persones concretes que són víctimes del delicte. Una part de les sostraccions d'aquest metall -molt valuós al mercat-, tenen afectacions greus en forma d'incidències, per exemple, a Rodalies. Aquesta setmana, els lladres s'han endut centenars de metres de cable, que han provocat retards en el servei en diverses vies i indignació entre els usuaris. Segons dades de Renfe, Catalunya concentra el 42% del total de casos arreu de l'Estat. En números absoluts, l'any 2023 hi va haver 151 robatoris a Rodalies.
La sostracció de coure a la xarxa ferroviària és la més visible, però, segons els Mossos, és minoritària en el marc d'un fenomen més ampli. La policia catalana ha intensificat els esforços per acabar amb el problema. De fet, aquesta mateixa setmana, s'ha augmentat a nivell 2 el pla operatiu específic contra el robatori de metall a les regions Metropolitana Nord i Sud, i Camp de Tarragona, cosa que no havia passat fins ara. Això vol dir que la policia catalana augmentarà les tasques de prevenció i d'investigació criminal davant d'aquest fenomen. Aquesta és l'anatomia del robatori de coure a Catalunya.
Valuós, disponible i amb demanda
El robatori de coure està molt relacionat amb el preu d'aquest metall. Les dades de què disposen els Mossos -des de 2010- mostren una correlació entre l'augment del preu del coure i l'augment de robatoris. Com detalla l'intendent i cap de la divisió de planificació de seguretat ciutadana, Joan Salamaña, en un moment d'increment del preu, s'hi sumen dos altres elements que fan que aquest material sigui atractiu per als lladres. N'hi ha molt a tot arreu i, en molts casos, és de fàcil accés. Des d'instal·lacions elèctriques, fins a les cases, a les obres que hi ha al carrer, o també a la xarxa ferroviària. Així mateix, el coure té una vida il·limitada, té demanda i es pot reciclar fàcilment.
Delinqüència comuna i amb antecedents
La gran majoria de lladres de coure són delinqüents comuns, sense cap infraestructura ni coneixement específic. Roben el coure per vendre'l i, si el metall baixa de preu, roben altres coses. El 80% aproximadament dels casos són robatoris d'aquest tipus -en obres a l'aire lliure, bobines d'alguna empresa o en granges, per exemple-, delictes de poca entitat i sense afectació per a la ciutadania en general. La immensa majoria de delinqüents tenen antecedents policials previs, són coneguts per la policia. Un 20% tenen entre més de 10 antecedents.
Un 14% dels delictes afecten "operadors i infraestructura estratègica", com ara comunicacions, xarxa de subministrament elèctric o xarxa ferroviària. En concret, els robatoris a la xarxa ferroviària representen només un 3% del total (poca quantitat, però molta afectació). En aquests casos, hi ha més d'especialització, però els Mossos eviten parlar de màfies o grups organitzats. L'intendent Salamaña destaca que són delinqüents comuns que s'organitzen per cometre un crim amb certa planificació i informació sobre com dur a terme el delicte. Per exemple, com tallar un cable o desconnectar una catenària.
Fins a 250 detinguts el 2023
Segons dades dels Mossos, el 2023 hi va haver 5.745 fets relacionats amb el coure, un 16% més que l'any 2022. L'any passat, hi va haver 250 detencions en relació amb aquests delictes, un 26% més que l'any 2022. D'aquests, 24 eren per actuacions a la xarxa ferroviària. El robatori de coure s'emmarca majoritàriament en tres tipus de delicte: furt, robatori i danys. La gran majoria de casos són sostraccions sense violència. Sí que hi ha, en alguns casos, robatoris amb força, en el sentit que els lladres forcen portes per accedir a espais tancats on saben que hi ha coure. Els Mossos també han detectat que en alguns casos els delinqüents no volen robar, només provocar algun dany. El codi penal estableix penes baixes per a aquest tipus de delicte, excepte si hi ha agreujants.
Què passa amb la gestió de residus de coure
Els Mossos fiscalitzen intensament les empreses encarregades de la gestió de residus de ferro, que compren ferralla -també coure- i li donen un nou ús. A Catalunya n'hi ha 327 i en l'últim any s'han fet 679 inspeccions. Això suposa un 132% més que l'any 2022. Aquestes empreses estan obligades a tenir un registre de tot el que compren, i ho han de comunicar als Mossos en un termini de 7 dies. La policia vol saber què compren, quina quantitat i qui és el venedor. En els darrers temps han augmentat un 120% les denúncies contra aquestes empreses per manca de comunicació i registres. L'intendent Salamaña remarca que "la majoria són empreses serioses".De tota manera, la traçabilitat del coure és complicada i això fa difícil saber-ne la procedència i on va a parar. "Si algú porta una quantitat raonable amb una furgoneta, tallat, sense identificació... Es pot arribar a comprar", assenyala l'intendent. La policia també té detectades empreses que fan "intrusisme" de manera "semi negre". Amb autorització per fer negocis amb algun tipus de material, aprofiten també per comprar coure robat. Una tercera via és treure grans quantitats de coure de l'Estat i vendre'l a països amb legislació més laxa sobre aquest material. En tot cas, imputar un delicte a algú per comprar coure robat és complicat, segons detalla la policia.
Dades sobre robatoris de coure a Catalunya Foto: Núria Garrido
Els Mossos intensifiquen la pressió
Els Mossos van dissenyar el 2010 un Programa Operatiu Específic (POE) per posar el focus en el robatori de metall, i concretament de coure. Aquest d'actuació té quatre línies d'actuació: generar intel·ligència sobre el fenomen per afinar l'activitat policial; fer actuacions preventives amb patrullatge, controls o coordinació amb policia local i vigilància privada; crear una xarxa de contactes de qualitat, és a dir, intensificar la coordinació amb operadors o empreses afectades per millorar la seguretat; i la investigació criminal dels fets. En aquest pla, hi ha tres nivells: normalitat, nivell intermedi i emergència.Davant dels fets d'aquesta setmana, els Mossos, per ordre del comissari en cap, Eduard Sallent, han augmentat el nivell fins al 2: s'augmentaran el nombre d'hores, els contactes amb les empreses afectades i la investigació. Això afecta les regions Metropolitana Nord i Metropolitana Sud, per l'increment de robatoris "qualitatius", és a dir, amb gran afectació a la ciutadania (robatori de coure a Rodalies). També s'ha augmentat a la regió Camp de Tarragona, per un increment "quantitatiu" d'incidents, però de poca entitat.
El cas de Rodalies
Els robatoris de coure a Rodalies representen un 3% del total d'incidents relacionats amb aquest material, segons dades de Mossos. És un problema, doncs, més qualitatiu, perquè afecta molta gent, que no pas quantitatiu. Els contactes amb Adif, en aquest sentit, són constants per lluitar contra aquest fenomen. "Hi ha contactes permanents amb Adif per millorar en allò que flaquegem tots", assenyala l'intendent Salamaña. I per què a Catalunya més que a altres territoris de l'Estat? L'intendent assenyala que pot tenir a veure amb l'extensió de la xarxa i les mesures de seguretat, però insisteix que els Mossos hi estan abocant recursos per fer-hi front. El 2023, es van invertir 35.567 hores d'agents dels Mossos en l'operatiu especial pel metall, i el cos preveu utilitzar drones per controlar des de l'aire la xarxa de Rodalies i evitar robatoris de coure.