Suana Díaz, candidata a dirigir el PSOE, posava en dubte la neutralitat del PSC en les primàries en les quals s'enfronta al seu rival Pedro Sànchez (diuen que també hi ha un altre candidat, sembla que d'Euskadi, però crec que són rumors). No em sorprèn que la guardiana de les essències del socialisme del sud dubti de la neutralitat del PSC. Jo també ho sospito.
El PSC ha decidit ser falsament neutral des de fa un temps. Ens diu que entre l'immobilisme de Rajoy i la rauxa dels independentistes es posicionen en un lloc intermedi. Però això és fals. Quan ha calgut, han anat a denunciar al TC, quan el TC li ha tombat la llei de consultes ciutadanes ni han protestat. En canvi, mai els hi he vist al costat dels independentistes, com si han fet sindicats, patronals, moviments socials o "comuns" quan s’ha aplicat sancions legals per a un problema polític o a l’hora de reclamar un referèndum acordat.
Podríem criticar el fet que ser neutral enfront d'un estat que ha trencat el pacte constitucional amb la sentència de l'Estatut, que té totes les eines de coacció legal i policial i que utilitza els tribunals per resoldre els problemes polítics és una posició que al final afavoreix al poderós. Però és que ni tan sols això.
No només en termes de “procesisme” el PSC és falsament neutral. Va intentar ser neutral en l'intent de no facilitar el govern a Rajoy sense perjudicar el PSOE, però al final va claudicar, va demanar disculpes, va pagar penyora i va humiliar-se. Això no és neutralitat, és un altre cop donar suport al poder, en aquest cas, l'intern dins del PSOE.
També sembla que el PSC es mostra falsament neutral entre els demòcrates i els feixistes. El portaveu segon del Parlament, funcionari sempitern de partit i gerent del PSC, David Pérez, no té cap problema en fer-se fotos amb membres de SCC que tenen lligams amb moviments d'extrema dreta o a repetir arguments clarament etnicistes on es vol confrontar a la gent per l'origen ètnic i familiar o llençar les víctimes del franquisme contra ERC, com si la responsabilitat de que encara hi hagi republicans enterrats en foses comuns sense identificar no fos principalment dels governs de l’Estat.
El PSC tampoc té cap problema en ser falsament neutral entre els pobres i les grans companyies energètiques. No només càrrecs del PSC van ser responsables del desgavell del Castor en temps de Zapatero, sinó que quan el TC va decidir anul·lar part de la llei de pobresa energètica que ells van donar suport, ni van respirar per queixar-se. El PSC, ja no només mai s'alinea amb els interessos dels quals diu defensar: les classes populars catalanes, sinó que en una pretesa neutralitat al final s'alineen sistemàticament contra els seus interessos.
Que Susana Díaz no pateixi, el PSC i Iceta mai faran res que perjudiqui les seves opcions a guanyar la secretaria general del PSOE. De fet són tan mesells que fins i tot es sotmeten a una gestora renunciant a la seva suposada sobirania. Que Susana tingui por, no faran cap crit ni escarafall a la candidata de l'aparell i probable secretaria general del PSOE.
El PSC ha decidit ser falsament neutral des de fa un temps. Ens diu que entre l'immobilisme de Rajoy i la rauxa dels independentistes es posicionen en un lloc intermedi. Però això és fals. Quan ha calgut, han anat a denunciar al TC, quan el TC li ha tombat la llei de consultes ciutadanes ni han protestat. En canvi, mai els hi he vist al costat dels independentistes, com si han fet sindicats, patronals, moviments socials o "comuns" quan s’ha aplicat sancions legals per a un problema polític o a l’hora de reclamar un referèndum acordat.
Podríem criticar el fet que ser neutral enfront d'un estat que ha trencat el pacte constitucional amb la sentència de l'Estatut, que té totes les eines de coacció legal i policial i que utilitza els tribunals per resoldre els problemes polítics és una posició que al final afavoreix al poderós. Però és que ni tan sols això.
No només en termes de “procesisme” el PSC és falsament neutral. Va intentar ser neutral en l'intent de no facilitar el govern a Rajoy sense perjudicar el PSOE, però al final va claudicar, va demanar disculpes, va pagar penyora i va humiliar-se. Això no és neutralitat, és un altre cop donar suport al poder, en aquest cas, l'intern dins del PSOE.
També sembla que el PSC es mostra falsament neutral entre els demòcrates i els feixistes. El portaveu segon del Parlament, funcionari sempitern de partit i gerent del PSC, David Pérez, no té cap problema en fer-se fotos amb membres de SCC que tenen lligams amb moviments d'extrema dreta o a repetir arguments clarament etnicistes on es vol confrontar a la gent per l'origen ètnic i familiar o llençar les víctimes del franquisme contra ERC, com si la responsabilitat de que encara hi hagi republicans enterrats en foses comuns sense identificar no fos principalment dels governs de l’Estat.
El PSC tampoc té cap problema en ser falsament neutral entre els pobres i les grans companyies energètiques. No només càrrecs del PSC van ser responsables del desgavell del Castor en temps de Zapatero, sinó que quan el TC va decidir anul·lar part de la llei de pobresa energètica que ells van donar suport, ni van respirar per queixar-se. El PSC, ja no només mai s'alinea amb els interessos dels quals diu defensar: les classes populars catalanes, sinó que en una pretesa neutralitat al final s'alineen sistemàticament contra els seus interessos.
Que Susana Díaz no pateixi, el PSC i Iceta mai faran res que perjudiqui les seves opcions a guanyar la secretaria general del PSOE. De fet són tan mesells que fins i tot es sotmeten a una gestora renunciant a la seva suposada sobirania. Que Susana tingui por, no faran cap crit ni escarafall a la candidata de l'aparell i probable secretaria general del PSOE.