El Govern sempre ens ha dit que cal esperar 15 dies per veure l'efecte que tenen les mesures adoptades per frenar la pandèmia, però presos per la desesperació i perquè no sigui dit que no fan prou han optat per anar aprovant mesures periòdicament i contradir-se cada cop que obren la boca. El Govern fa coses, el Govern s'avança, el Govern pren la iniciativa. En realitat, però, el Govern hauria volgut tancar-ho tot com al març per no haver de pensar gaire.

És el mateix Govern que porta tota la legislatura explicant-nos que és tan important que l'independentisme controli les institucions per governar bé i millorar la vida la gent. De la matraca del govern efectiu ja ningú no se'n recorda, però se suposa que anava per aquí. Encara sort.

És el mateix Govern que ahir dijous, al Congrés, només es preocupava per la periodicitat amb què Pedro Sánchez hi havia de comparèixer. Cap idea sobre els límits de l'estat d'alarma i la seva durada, sobre les facultats de les comunitats autònomes per adoptar noves mesures, sobre el control de l'efectivitat de les que ja s'han pres.

L'única cosa que va preocupar els partits independentistes és si Pedro Sánchez havia de comparèixer més o menys; és a dir, si ells tindrien més o menys oportunitats de fer els seus espectacles des de la tribuna. Perquè controlar, el que se'n diu controlar, podran controlar poca cosa: li han dit que sí a tot. Les comunitats autònomes es queden sense marge per aplicar noves mesures, perquè és molt més còmode que sigui el govern espanyol qui porti la batuta.

Els partits del Govern van accedir al poder amb la promesa de governar bé i s'han limitat a gesticular. Si no poden fer res perquè els han usurpat les competències -com al març- la qüestió és queixar-se i fer-nos creure que ells ho farien millor. Però quan tenen la capacitat d'influir renuncien a fer-ho, no fos cas que es posés de manifest que no són millors que l'Estat.

La Generalitat és només una gestoria que renuncia al poc poder que té per garantir-se una retòrica que permeti als partits del Govern anar guanyant eleccions i repartint càrrecs. Fa vertigen pensar que fa només tres anys crèiem que era possible fer la independència amb aquests partits al capdavant.