La coordinadora general del nou Partit Demòcrata, Marta Pascal, demanava ahir en una entrevista a l'ACN que la CUP aparqués els "debats ideològics" per poder aprovar uns pressupostos "instrumentals i no típics". Aparcar la ideologia, a parer de Pascal, vol dir renunciar a apujar l'IRPF i l'impost de successions. Segons Pascal, això suposaria una "pèrdua de competitivitat" i "castigar les classes mitjanes i els sectors productius". Pascal ha subratllat que els comptes "són imprescindibles per completar el procés sobiranista".
Les declaracions de Pascal són l'enèsima aplicació pràctica del discurs conegut com "primer la independència i després ja veurem". Un discurs que en la política catalana només s'aplica en una única direcció: la que més li convé a Convergència. Així, incrementar els impostos als rics és "tirar-nos pedres a la pròpia teulada". Però, en canvi, mantenir els concerts milionaris amb les escoles d'elit vinculades a l'Opus Dei (30 milions d'euros anuals) no té res a veure amb la ideologia.
Qui tampoc va aparcar la ideologia va ser Boi Ruiz, fins fa poc conseller de Salut. Quan Ruiz va decidir apostar pels concerts amb la sanitat privada ningú li va demanar que aparqués la ideologia. En canvi, quan en aquesta nova legislatura el conseller Toni Comin ha decidit començar a revertir la situació, amb accions com deixar fora de la xarxa pública la privada Clínica del Vallès, s'han encès totes les alarmes. Fins i tot la portaveu de sanitat de Junts pel Sí, la convergent Montserrat Candini, ha carregat les tintes contra el conseller del seu propi govern. Però a Candini tampoc ningú li ha demanat que aparqui la ideologia.
El que proposa la CUP amb l'IRPF de les rendes altes no és cap mesura comunista, sinó aplicar una tímida reforma socialdemòcrata. Catalunya és la comunitat autònoma que més castiga les rendes mitjanes i baixes. En canvi, les rendes de 75.000 a 200.000 euros estan gravades per sota de la mitjana estatal. Segons dades de la conselleria d'Economia, només el 4% dels catalans ingressen més de 65.000 euros anuals. És aquest 4% de la població el que es veuria afectat per l'increment de l'IRPF que proposa la CUP.
Segons les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, més del 75% dels ciutadans veuen bé aquestes polítiques, inclosos la gran majoria de votants de Junts pel Sí. Així doncs, el que tocaria començar a assumir és que la ideologia, simplement, no pot aparcar-se. I que una eina com els pressupostos de la Generalitat conté –com no pot ser d'altra manera– altes dosis d'ideologia. Si el Partit Demòcrata tingués majoria absoluta, podria aplicar la política que els vingués de gust, però no és el cas. Per tant, els de Puigdemont, si volen aprovar els pressupostos, hauran de negociar, buscar punts en comú amb ERC i la CUP i arribar a acords.
Les declaracions de Pascal són l'enèsima aplicació pràctica del discurs conegut com "primer la independència i després ja veurem". Un discurs que en la política catalana només s'aplica en una única direcció: la que més li convé a Convergència. Així, incrementar els impostos als rics és "tirar-nos pedres a la pròpia teulada". Però, en canvi, mantenir els concerts milionaris amb les escoles d'elit vinculades a l'Opus Dei (30 milions d'euros anuals) no té res a veure amb la ideologia.
Qui tampoc va aparcar la ideologia va ser Boi Ruiz, fins fa poc conseller de Salut. Quan Ruiz va decidir apostar pels concerts amb la sanitat privada ningú li va demanar que aparqués la ideologia. En canvi, quan en aquesta nova legislatura el conseller Toni Comin ha decidit començar a revertir la situació, amb accions com deixar fora de la xarxa pública la privada Clínica del Vallès, s'han encès totes les alarmes. Fins i tot la portaveu de sanitat de Junts pel Sí, la convergent Montserrat Candini, ha carregat les tintes contra el conseller del seu propi govern. Però a Candini tampoc ningú li ha demanat que aparqui la ideologia.
El que proposa la CUP amb l'IRPF de les rendes altes no és cap mesura comunista, sinó aplicar una tímida reforma socialdemòcrata. Catalunya és la comunitat autònoma que més castiga les rendes mitjanes i baixes. En canvi, les rendes de 75.000 a 200.000 euros estan gravades per sota de la mitjana estatal. Segons dades de la conselleria d'Economia, només el 4% dels catalans ingressen més de 65.000 euros anuals. És aquest 4% de la població el que es veuria afectat per l'increment de l'IRPF que proposa la CUP.
Segons les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, més del 75% dels ciutadans veuen bé aquestes polítiques, inclosos la gran majoria de votants de Junts pel Sí. Així doncs, el que tocaria començar a assumir és que la ideologia, simplement, no pot aparcar-se. I que una eina com els pressupostos de la Generalitat conté –com no pot ser d'altra manera– altes dosis d'ideologia. Si el Partit Demòcrata tingués majoria absoluta, podria aplicar la política que els vingués de gust, però no és el cas. Per tant, els de Puigdemont, si volen aprovar els pressupostos, hauran de negociar, buscar punts en comú amb ERC i la CUP i arribar a acords.