Tot govern sol fer una reforma laboral o una d’educativa. Els governs espanyols en són un exemple. Govern que passa, govern que fa la seva. A França totes les presidències en tenen una o altra.
Però la llei que ara es proposa fer el nou president francès, Emmanuel Macron, i el seu executiu és realment innovadora i audaç. Una llei de “la moralització de la vida pública”. Així l’anomenen. Una llei ambiciosa que pretén ser una eficaç eina de transparència per la vida dels representants públics, i que es considera fonamental per tal de rescabalar la molt poca confiança ciutadana en els polítics electes.
Una llei que prem l’accelerador de l’agenda modernitzadora de l’estat francès que pretén el president Macron, servint de referent de la política de canvi que vol presentar i representar.
La llei serà la gran tasca del ministre de Justícia, el conegut dirigent centrista François Bayrou; que confia posar-se una bona medalla. I què es proposa la llei? Doncs encara són obertes les mesures que contindrà, però aquestes en són algunes:
1/ La no-acumulació de mandats. Els parlamentaris no podran acumular més de dos o tres mandats consecutius. La discussió entre dos/tres pot ser complicada.
2/ Prohibir el nepotisme, donant feina a familiars. Tema que ha estat central durant la campanya electoral per l’escàndol de la família de François Fillon, candidat a la presidència dels Republicans (sembla que hauria pagat salaris a la seva esposa per una feina fictícia).
3/ La creació d’un codi deontològic envers els grups d’interès o lobbies, així com el reforçament del codi deontològic parlamentari, fent-lo més estricte i exigint més transparència.
4/ Una regulació i un major control del finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals. Els escàndols de la gestió financera de les campanyes han estat protagonistes de la política gal·la els darrers anys.
5/ Exigir als representants públics tenir un expedient judicial verge.
6/ Establir per llei que els ministres es dediquen íntegrament al seu ministeri. Fins ara un ministre podia ser alcalde o president regional a la vegada que s’ocupava de la seva cartera. Macron ja ha obligat al seu executiu a canviar-ho, i així, el primer ministre o el ministre de l’Interior han de deixar les seves respectives alcaldies, mentre que el ministre d’Exteriors ha de deixar la presidència de la Bretanya.
7/ Prohibir que els diputats formin part de cap consell d’administració de cap empresa, per tal d’evitar conflictes d’interessos.
8/ Una major transparència patrimonial del president de la República, avaluada al final del seu mandat per l’Alta Autoritat per la Transparència.
9/ Abaixar la molt alta remuneració dels expresidents de la República i, probablement, treure’ls l’atribució de passar a ser membres del Consell Constitucional.
10/ Mesures dirigides al control i fiscalització de despeses i de pressupostos parlamentaris.
La llei del govern Macron-Philippe pot contenir tots aquests punts, però també poden acabar sent més, o menys. Veurem fins on arriba, i sobretot veurem com s’aprova… Comptar amb una majoria àmplia a l’Assemblea Nacional per part del “partit del president” (la República En Marxa), com apunta el resultat de la primera volta, pot fer-ho fàcil. Organitzacions com Transparència Internacional ja li han donat el seu aval i ganes d’ajudar-hi. I des de l’Assemblea Nacional no s’hi posaran pegues.
Ja s’hi han mostrat a favor veus de l’esquerra, com el primer secretari del PS, Jean-Christophe Cambadélis (molt crític amb Macron des de sempre), i de la dreta, com l’exministra i excandidata a l’alcaldia de París, Nathalie Kosciusko-Morizet. Tot i que l’actual cap de llista a les legislatives dels Republicans, François Baroin, s’hi ha mostrat contrari. Òbviament, ho ha fet en gran part perquè estan en campanya i no poden quedar desdibuixats davant de la gran onada del “partit del president”.
Fins i tot el Front Nacional i el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, no han pogut negar els molts aspectes positius de la proposta.
Cap de les formacions està desaprofitant l’ocasió per tirar a la cara del govern Philippe el primer escàndol de l’executiu: el que envolta el ministre de la Cohesió del Territori, l’exsocialista i exportaveu de la formació de Macron, Richard Ferrand, que sembla que hauria incomplert amb algunes de les proposicions de la futura llei de la moralització de la vida pública. I allò de predicar amb l’exemple?
Però la llei que ara es proposa fer el nou president francès, Emmanuel Macron, i el seu executiu és realment innovadora i audaç. Una llei de “la moralització de la vida pública”. Així l’anomenen. Una llei ambiciosa que pretén ser una eficaç eina de transparència per la vida dels representants públics, i que es considera fonamental per tal de rescabalar la molt poca confiança ciutadana en els polítics electes.
Una llei que prem l’accelerador de l’agenda modernitzadora de l’estat francès que pretén el president Macron, servint de referent de la política de canvi que vol presentar i representar.
La llei serà la gran tasca del ministre de Justícia, el conegut dirigent centrista François Bayrou; que confia posar-se una bona medalla. I què es proposa la llei? Doncs encara són obertes les mesures que contindrà, però aquestes en són algunes:
1/ La no-acumulació de mandats. Els parlamentaris no podran acumular més de dos o tres mandats consecutius. La discussió entre dos/tres pot ser complicada.
2/ Prohibir el nepotisme, donant feina a familiars. Tema que ha estat central durant la campanya electoral per l’escàndol de la família de François Fillon, candidat a la presidència dels Republicans (sembla que hauria pagat salaris a la seva esposa per una feina fictícia).
3/ La creació d’un codi deontològic envers els grups d’interès o lobbies, així com el reforçament del codi deontològic parlamentari, fent-lo més estricte i exigint més transparència.
4/ Una regulació i un major control del finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals. Els escàndols de la gestió financera de les campanyes han estat protagonistes de la política gal·la els darrers anys.
5/ Exigir als representants públics tenir un expedient judicial verge.
6/ Establir per llei que els ministres es dediquen íntegrament al seu ministeri. Fins ara un ministre podia ser alcalde o president regional a la vegada que s’ocupava de la seva cartera. Macron ja ha obligat al seu executiu a canviar-ho, i així, el primer ministre o el ministre de l’Interior han de deixar les seves respectives alcaldies, mentre que el ministre d’Exteriors ha de deixar la presidència de la Bretanya.
7/ Prohibir que els diputats formin part de cap consell d’administració de cap empresa, per tal d’evitar conflictes d’interessos.
8/ Una major transparència patrimonial del president de la República, avaluada al final del seu mandat per l’Alta Autoritat per la Transparència.
9/ Abaixar la molt alta remuneració dels expresidents de la República i, probablement, treure’ls l’atribució de passar a ser membres del Consell Constitucional.
10/ Mesures dirigides al control i fiscalització de despeses i de pressupostos parlamentaris.
La llei del govern Macron-Philippe pot contenir tots aquests punts, però també poden acabar sent més, o menys. Veurem fins on arriba, i sobretot veurem com s’aprova… Comptar amb una majoria àmplia a l’Assemblea Nacional per part del “partit del president” (la República En Marxa), com apunta el resultat de la primera volta, pot fer-ho fàcil. Organitzacions com Transparència Internacional ja li han donat el seu aval i ganes d’ajudar-hi. I des de l’Assemblea Nacional no s’hi posaran pegues.
Ja s’hi han mostrat a favor veus de l’esquerra, com el primer secretari del PS, Jean-Christophe Cambadélis (molt crític amb Macron des de sempre), i de la dreta, com l’exministra i excandidata a l’alcaldia de París, Nathalie Kosciusko-Morizet. Tot i que l’actual cap de llista a les legislatives dels Republicans, François Baroin, s’hi ha mostrat contrari. Òbviament, ho ha fet en gran part perquè estan en campanya i no poden quedar desdibuixats davant de la gran onada del “partit del president”.
Fins i tot el Front Nacional i el líder de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, no han pogut negar els molts aspectes positius de la proposta.
Cap de les formacions està desaprofitant l’ocasió per tirar a la cara del govern Philippe el primer escàndol de l’executiu: el que envolta el ministre de la Cohesió del Territori, l’exsocialista i exportaveu de la formació de Macron, Richard Ferrand, que sembla que hauria incomplert amb algunes de les proposicions de la futura llei de la moralització de la vida pública. I allò de predicar amb l’exemple?