Aquest titular neix d'una frase que he deixat anar avui a l'hora de dinar amb companys de feina. "Això que dius és populista", ha ressonat, pocs segons després, seguit de tot un reguitzell d'opinions sobre la impossibilitat i la contra producció de posar límits a la tecnologia i els "avenços" que comporta aquesta. Un posicionament que, malauradament, no és aïllat.
Però ja sabem que allò que és més defensat no sempre és el correcte. De la mateixa manera que tampoc no pretenc imposar la meva veritat. Vull, com sempre, donar una sèrie d'arguments que em permetin, si més no, inculcar una mica de dubte en les tautologies que tatuen els mitjans de comunicació de masses.
Afirmo rotundament que la precarietat mata i ho faig més enllà de la mort del repartidor de Glovo de 22 anys de la setmana passada. Mata quan un subcontractat d'una empresa telefònica està pujat a una escala sense complir les normes de seguretat establertes perquè en mitja hora ha d'estar amb un altre client i cau; quan una persona ha de patir o ha patit un desnonament i decideix suïcidar-se perquè no es sent capaç de seguir davant; quan un obrer s'enfila a una bastida sense lligar perquè la mà d'obra és insuficient... Les dades, com sempre, ens ajudaran a evidenciar-ho. Segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social l'any 2018 a Espanya, 652 persones van morir en accident de treball i els sinistres amb baixa van créixer un 3,2% respecte l'any 2017.
El cas d'Uber és un més. Tot i que ja hi ha sentències que reconeixen que els repartidors de Glovo mantenen una relació laboral amb la plataforma, és a dir, són falsos autònoms, totes les persones han d'estar donades d'alta com a autònoms per a tenir accés a l'aplicació. En aquest sentit, el CEO de l'empresa catalana, Oscar Pierre, ha dit públicament que si haguessin de contractar treballadors, no existirien. I ha lloat constantment els beneficis que els riders vinculats a la plataforma siguin autònoms (flexibilitat, conciliació, etc.). De fet, només li ha restat dir que no són precaris, que són emprenedors.
En aquest context ens trobem amb autònoms vinculats a una aplicació, que és la que gestiona les comandes, que funciona segons uns criteris intensament i estricta relacionats amb els accidents laborals. Per una banda s'estableix el que es podria considerar una competició per aconseguir punts que els donen privilegis a l'hora de fer les entregues. Aquests punts s'obtenen per variables com ara comandes per hora, desnivells, distància. El resultat d'aquesta política de punts basada en la competitivitat és una pressió molt gran sobre els repartidors, que fan l'impossible per arribar amb la major rapidesa. Anar amb pressa ho imposa l'empresa mitjançant aquestes mesures que ven a les treballadores com a incentius.
El fet que la persona que va morir atropellada estigués fent servir l'aplicació d'una altra, fet que l'empresa va fer servir en el seu comunicat per rentar-se les mans tacades de sang, també és una conseqüència directa de la precarietat laboral. La fórmula és clara: persones que necessiten fer punts per obtenir beneficis + persones properes sense feina ni capacitat per obtenir-ne, en la majoria de casos perquè són migrades = compartir aplicació per obtenir "benefici" tots dos.
Què podem fer per salvar vides? El primer que hem de fer és no demanar, o deixar de fer-ho, menjar, o altres productes, mitjançant aquestes aplicacions (Deliverro, Uber Eats, etyc.). Si volem fer una comanda a domicili, tenim alternatives com ara Mensakas, una cooperativa de riders formada per extreballadors de Deliveroo. Però més enllà de tot plegat cal plantejar-nos la necessitat capitalista imposada del consumisme 24/7. Hem de tornar i estar al consum de proximitat, al bar de sota de casa, a la cuina... a viure. Viure en contraposició al consumisme que esdevé precarietat mortal.
Però ja sabem que allò que és més defensat no sempre és el correcte. De la mateixa manera que tampoc no pretenc imposar la meva veritat. Vull, com sempre, donar una sèrie d'arguments que em permetin, si més no, inculcar una mica de dubte en les tautologies que tatuen els mitjans de comunicació de masses.
Afirmo rotundament que la precarietat mata i ho faig més enllà de la mort del repartidor de Glovo de 22 anys de la setmana passada. Mata quan un subcontractat d'una empresa telefònica està pujat a una escala sense complir les normes de seguretat establertes perquè en mitja hora ha d'estar amb un altre client i cau; quan una persona ha de patir o ha patit un desnonament i decideix suïcidar-se perquè no es sent capaç de seguir davant; quan un obrer s'enfila a una bastida sense lligar perquè la mà d'obra és insuficient... Les dades, com sempre, ens ajudaran a evidenciar-ho. Segons dades del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social l'any 2018 a Espanya, 652 persones van morir en accident de treball i els sinistres amb baixa van créixer un 3,2% respecte l'any 2017.
El cas d'Uber és un més. Tot i que ja hi ha sentències que reconeixen que els repartidors de Glovo mantenen una relació laboral amb la plataforma, és a dir, són falsos autònoms, totes les persones han d'estar donades d'alta com a autònoms per a tenir accés a l'aplicació. En aquest sentit, el CEO de l'empresa catalana, Oscar Pierre, ha dit públicament que si haguessin de contractar treballadors, no existirien. I ha lloat constantment els beneficis que els riders vinculats a la plataforma siguin autònoms (flexibilitat, conciliació, etc.). De fet, només li ha restat dir que no són precaris, que són emprenedors.
En aquest context ens trobem amb autònoms vinculats a una aplicació, que és la que gestiona les comandes, que funciona segons uns criteris intensament i estricta relacionats amb els accidents laborals. Per una banda s'estableix el que es podria considerar una competició per aconseguir punts que els donen privilegis a l'hora de fer les entregues. Aquests punts s'obtenen per variables com ara comandes per hora, desnivells, distància. El resultat d'aquesta política de punts basada en la competitivitat és una pressió molt gran sobre els repartidors, que fan l'impossible per arribar amb la major rapidesa. Anar amb pressa ho imposa l'empresa mitjançant aquestes mesures que ven a les treballadores com a incentius.
El fet que la persona que va morir atropellada estigués fent servir l'aplicació d'una altra, fet que l'empresa va fer servir en el seu comunicat per rentar-se les mans tacades de sang, també és una conseqüència directa de la precarietat laboral. La fórmula és clara: persones que necessiten fer punts per obtenir beneficis + persones properes sense feina ni capacitat per obtenir-ne, en la majoria de casos perquè són migrades = compartir aplicació per obtenir "benefici" tots dos.
Què podem fer per salvar vides? El primer que hem de fer és no demanar, o deixar de fer-ho, menjar, o altres productes, mitjançant aquestes aplicacions (Deliverro, Uber Eats, etyc.). Si volem fer una comanda a domicili, tenim alternatives com ara Mensakas, una cooperativa de riders formada per extreballadors de Deliveroo. Però més enllà de tot plegat cal plantejar-nos la necessitat capitalista imposada del consumisme 24/7. Hem de tornar i estar al consum de proximitat, al bar de sota de casa, a la cuina... a viure. Viure en contraposició al consumisme que esdevé precarietat mortal.