M’ho recordava l’altre dia el company Xavier Fina. D’avui en vuit, dilluns que ve és santa Rita. I dilluns que ve és el dia 22. És la data que Puigdemont, Junqueras i Romeva defensaran el referèndum a Madrid per última vegada. Dilluns que ve és santa Rita. Que ja saben que és la patrona de les causes difícils o dels impossibles i dels problemes conjugals. Molt adient, certament, per la causa que ens ocupa: el procés.
No sé si és casualitat o no que s’hagi triat aquest dia coincidint amb la santa –ho dubto!- però el cas és que aquest enèsim intent no l’entenc i per mi no treu cap a res. No cal anar a buscar arguments per portar a terme una acció democràtica, com és la de poder votar quan es convoqui el referèndum. Tampoc crec que calgui anar a buscar una legitimació especial si es vol fer una declaració unilateral d’independència. Per mi, no cal, de veritat, dir allò de: “per nosaltres que no quedi, fins al final per arribar a un acord, parlem-ne”. Fa molt de temps que la incomunicació és absoluta.
No hi ha res pitjor que voler parlar i que un dels dos es faci el sord. No és que no es vulguin asseure o no vulguin escoltar és que no volen que ningú els digui el que no volen sentir. Que aquest país tal com l’entenen no s’aguanta i per això els catalans ens en volem anar. Hem sortit al carrer, se’ls ha enviat cartes, convidat a conferències i un llarg i treballat etcètera, totes les fórmules hagudes i per haver de comunicació però la seva resposta sempre ha sigut la mateixa. Ens ho han dit mil i una vegades que no, que no i que no.
Des de totes les instàncies del govern del PP ja han expressat la seva negativa anant i tornant a la possibilitat de pactar cap referèndum, consulta, votació, digueu-ne com vulgueu, que suposi la desconnexió, independència, autodeterminació d’un territori com el nostre de l’espanyol. Que no en volen saber res i punt.
I com que la política del qui dia passa any empeny li ha donat tants bons resultats a Mariano Rajoy és comprensible que en aquesta qüestió que ja ha quedat clar que tampoc no tenien cap solució, alternativa o pla B per proposar a la delegació catalana, hagi aplicat la seva manera de fer estrella: que canviïn els altres, que es moguin els altres, que facin política els altres. Que a nosaltres no ens convé moure’ns del lloc on estem.
Ni Rita, ni Lourdes, ni Fàtima. Aquí no hi ha esperit de remuntada ni miracles que valguin. Encara que hi hagi l’adhesió del Barça i l’església catalana. Això no arregla ningú i no em faran pas creure que el govern no sap que a Madrid es va a buscar l’impossible.
No sé si és casualitat o no que s’hagi triat aquest dia coincidint amb la santa –ho dubto!- però el cas és que aquest enèsim intent no l’entenc i per mi no treu cap a res. No cal anar a buscar arguments per portar a terme una acció democràtica, com és la de poder votar quan es convoqui el referèndum. Tampoc crec que calgui anar a buscar una legitimació especial si es vol fer una declaració unilateral d’independència. Per mi, no cal, de veritat, dir allò de: “per nosaltres que no quedi, fins al final per arribar a un acord, parlem-ne”. Fa molt de temps que la incomunicació és absoluta.
No hi ha res pitjor que voler parlar i que un dels dos es faci el sord. No és que no es vulguin asseure o no vulguin escoltar és que no volen que ningú els digui el que no volen sentir. Que aquest país tal com l’entenen no s’aguanta i per això els catalans ens en volem anar. Hem sortit al carrer, se’ls ha enviat cartes, convidat a conferències i un llarg i treballat etcètera, totes les fórmules hagudes i per haver de comunicació però la seva resposta sempre ha sigut la mateixa. Ens ho han dit mil i una vegades que no, que no i que no.
Des de totes les instàncies del govern del PP ja han expressat la seva negativa anant i tornant a la possibilitat de pactar cap referèndum, consulta, votació, digueu-ne com vulgueu, que suposi la desconnexió, independència, autodeterminació d’un territori com el nostre de l’espanyol. Que no en volen saber res i punt.
I com que la política del qui dia passa any empeny li ha donat tants bons resultats a Mariano Rajoy és comprensible que en aquesta qüestió que ja ha quedat clar que tampoc no tenien cap solució, alternativa o pla B per proposar a la delegació catalana, hagi aplicat la seva manera de fer estrella: que canviïn els altres, que es moguin els altres, que facin política els altres. Que a nosaltres no ens convé moure’ns del lloc on estem.
Ni Rita, ni Lourdes, ni Fàtima. Aquí no hi ha esperit de remuntada ni miracles que valguin. Encara que hi hagi l’adhesió del Barça i l’església catalana. Això no arregla ningú i no em faran pas creure que el govern no sap que a Madrid es va a buscar l’impossible.