Llegir bé i llegir molt per escriure bé ens deia, a nosaltres, tendres estudiants despistats, a l’Institut de les Borges Blanques, que avui porta el seu nom, Josep Vallverdú. Estrenàvem els anys vuitanta. I aquelles seves classes de llengua i de literatura –més enllà del programa-, de crítica literària i de lectures en veu alta, ens feien devorar llibres. I lligàvem la ficció literària amb molts altres llenguatges artístics. Recordo el Barroc i l’òpera. Però dic això perquè aquest cap de setmana un missatge d’Els Marges, la revista de llengua i literatura, a la xarxa X, ha provocat molta reacció. Diu: “És oficial: el govern de la Generalitat i els seus socis expressen obertament la voluntat d’eliminar la literatura de l’ensenyament. És la manera que tenen d’evitar per sempre més la formació en intel·ligència, sensibilitat, valors ètics, cultural nacional i lligam social”.
A França no hi ha cap batxiller que no sàpiga qui és Molière. Ho saben, els nostres, de batxillers, qui és J.V. Foix? Els llibres demanen de ser llegits. I com que de llegir és de què es tracta, sempre fa de bon tornar a Joan Fuster quan escriu que en el món aquest que ens ha tocat de viure “tenim tendència a l’evasió, a la fuga, per mirar d’evitar la cara menys amable de la realitat immediata”. I llegir n’és una, d’evasió, en tots tres tipus de lectura: per formació, per informació i per oci. Hi ha lectors que defugen les novetats, es refugien en els clàssics i els defensen com un valor segur. Si la cultura, acceptada com un patrimoni, i els clàssics, consagrats com a valor innegable, continuen tenint sentit és per la permanència en l’ordre de les vigències actuals. El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent modern, actual.
Però llegir no és fugir. Es llegeix per comprendre’s un mateix, per comprendre els altres i per comprendre el nostre temps. Per això és tan important la lectura guiada en l’etapa de formació. “Acudim a l’obra literària, diu Fuster, a la recerca de noves o millors dades, d’opinions, de coratge, respecte al món que ens envolta”. Però és ben cert que en aquest comprendre no tothom li demana el mateix, a la literatura. I l’escriptor de Sueca distingeix dos tipus de lectors: el que busca en el llibre de creació (poesia, conte, novel·la) un viatge al món de les grans fantasies humanes i que el que pretén, a través del llibre, és acostar-se a un enteniment més subtil del món. Per bé que també hem de comptar amb el lector professional: el que llegeix per vocació o per obligació. Aquests lectors difereixen de qui llegeix per obligació en el que és el vessant lúdic de l’acte de llegir, que “constitueix el gran ressort del mecanisme normal de la lectura literària”.
Llegim per distreure’ns, per divertir-nos. “La lectura literària s’intercala en el corrent rutinari de les nostres obligacions de cada dia com una pausa confortadora”. Hi ha plaer i gaudi estètic, en la literatura, bellesa que comparteix amb les altres arts, amb la particularitat, però, que el llibre, en vers o en prosa, fa “referència constant a l’esdeveniment humà en la seva cara més explícita”. La poesia i la novel·la viuen de l’home, es lliguen a ell, l’han de cantar o narrar, en les seves il·lusions o en els seus problemes i és per això que el lector, alhora que s’enfronta amb el fenomen estètic, “s’embolica i es compromet amb el fragment d’humanitat que el llibre li ofereix”.
Cadascú orientarà, doncs, les seves lectures segons les seves necessitats. I gustos. Cada lector prolonga en la lectura el fil de les seves preocupacions habituals. Els uns tractaran de trobar en la literatura un suplement de somni; els altres, un suplement de vida. Els uns voldran escapar, amb el llibre, de la urgència dolorosa amb què els assalta la vida; d’altres li demanaran un contacte més ampli amb l’amargor inevitable, voraç i temptadora d’aquesta mateixa vida. I com que, al capdavall, llegir és seguir vivint, cadascú ho fa a la seva manera, destaca Joan Fuster. No permetem que rebaixin hores de classes de literatura als nostres joves. No s’ho pregunta el governant per què hi ha tanta gent que escriu i que parla amb tan poca competència?