Sols no ens en sortirem. Però amb qui ens en sortirem? Perquè tal com corren els temps, el futur és d’aquells que esborrona. Aquesta setmana, dimarts, l’historiador Timothy Snyder -catedràtic d’història política de l’Europa de l’Est a la Universitat de Yale i membre de l'Institut de Ciències Humanes de Viena-, una de les figures intel·lectuals més importants al món anglosaxó, i de retruc a la resta de món, va ser a Barcelona. Va reflexionar al CCCB sobre l’hàbit de la llibertat. Acabava d’arribar de Berlín i l’endemà de passar per Barcelona ja era a Madrid; intel·lectual com una estrella de rock!
Snyder, bon coneixedor de la guerra d’Ucraïna, és autor d'una quinzena de llibres editats a Galaxia Gutenberg: Tierras de sangre, Tierra negra, El principe rojo, Sobre la tirania (Grup62), La nostra malaltia, El camino hacia la no libertad o Pensar el siglo XX -converses amb Tony Judth-. I el seu últim: Sobre la libertad, és allà on posa per escrit la seva tesi. Diu que, en aquests moments, som en una cruïlla pel que fa a la llibertat, que la llibertat no és només l'absència del mal, sinó la presència del bé; o que és mentida que naixem lliures.
Al seu assaig reflexiona sobre cinc formes de llibertat allunyades de la imatge de prendre’s una cervesa i de no trobar-te a l’ex, que és l’aportació a la idea de llibertat d’Isabel Díaz Ayuso. Aquestes son la sobirania, la imprevisibilitat, la mobilitat, l'objectivitat i la solidaritat. I de llibertat negativa i de positiva. I sobre la idea de l’onada trumpista d’aprimar l’Estat, Snyder en pensa tot el contrari: fem possible la llibertat, no rebutjant el govern, sinó reafirmant la llibertat com a guia de bon govern.
El capitalisme havia de dur la democràcia al món, així ho mantenia Felipe González quan visitava la Xina (aquesta la recordo perquè hi vaig ser); allò de «tant és que al gat sigui blanc o negre allò que importa és que caci ratolins». Però la Xina capitalista i autoritària ha donat la benvinguda a Trump, amb la Intel·ligència artificial de Deep Seek. I la Rússia autoritària i capitalista es dedica a alterar la llibertat dels ucraïnesos ocupant-los el país.
Snyder ha estat a Ucraïna, també mentre escrivia aquest llibre, i la idea de llibertat canvia molt segons com ens trobem: els parlamentaris ucraïnesos deien que, amb l'ocupació russa "havien triat la llibertat al no sortir fugint" o, també, que lluitaven "per la llibertat". I aquí, en una guerra, com va passar amb els atemptats de l’11-S del 2001, no es pot intercanviar llibertat per seguretat. Han de treballar juntes seguretat i llibertat.
Però ara ves a saber com quedarà aquesta llibertat, vist que Donald Trump, un heroi de la llibertat negativa, i un submís client de Putin, diu que acabarà amb la guerra d’Ucraïna. Potser acabarà fixant una altra Riviera als terrenys que hagi ocupat Rússia, i els administraran els EUA, tal com ha anunciat que vol fer amb Gaza expulsant-ne els palestins! I ves a saber com giraran les seves pretensions sobre Groenlàndia, i el canal de Panamà. La guerra aranzelària es va posposant per mesos.
En tot cas, Europa s’haurà d’arremangar amb la solució d’Ucraïna, però Snyder no imagina un nou desembarcament de Normandia. L'historiador descrivia en el pamflet Sobre la Tirania aquesta pulsió autoritària que es va escampant. A Donald Trump, que en campanya va confessar el seu desig de ser dictador durant 24 hores, el defineix directament com a feixista. A ell, a Vance i a Elon Musk.
La imatge dels oligarques tecnològics assistint a la presa de possessió de Donald Trump també trasbalsa, són els que volen aprimar l’Estat, anar tancant el que consideren que són despeses supèrflues, perquè deuen voler els diners per anar a Mart, i perquè l’Estat els destini a les seves empreses.
Ells, que controlen l'algoritme, les nostres vides digitals i la dificultat de trobar informació veraç, marcaran el futur. Però Snyder planteja que podem ser imprevisibles, coneixent gent que no pensi com nosaltres i comprant o agafant llibres de la biblioteca. Mirant de combatre la idea de Simone Weil que som cada vegada més estúpids, cada vegada més ignorants.