Mentre celebrem que fins i tot aquesta consulta que s’havia tret del barret Carlos Mazón amb l’objectiu d’eliminar l’ensenyament del català a les comarques valencianoparlants del País Valencià, li ha sortit al revés del que esperava. La vitalitat de la llengua i les ganes de respondre a l’intent d’aparcar l’ensenyament del valencià ha tingut la rèplica assenyada de la gent.
El patir constant per la precarització de l’ensenyament, que coneixem bé arreu, ja sigui al País Valencià, a les Illes, o a la Catalunya Nord amb La Bressola contra les cordes. Avui el Govern d'Illa ha anunciat l'increment fins als 800.000 euros a l'entitat per mantenir-ne la viabilitat.
La intenció última és la deriva cap a la llatinització, una llengua estudiada i morta. Esperem que la mateixa reacció valenciana la tinguem arreu, perquè el nombre de la gent que sap català hauria de tenir una traducció també en l’ús. Abans això no sigui un desert.
Parlant de deserts, de reacció als deserts informatius és de remarcar l'efemèride dels 25 anys del Som Garrigues que s’ha esdevingut aquest 3 de març, tot i que la festa es va avançar un parell de dies.
Vaig ser a les Borges Blanques dissabte passat on l’Emili Farré, que presideix el Grup, recordava els esforços i constància que han fet que ara editin quatre capçaleres. Som Garrigues, Som Canalla, Som Rurals i Som Esports, a banda d’un pòdcast, i d’una edició digital de la publicació. Una demostració d’adaptació als canvis que, sense necessitat d’atrapar totes les novetats del Mobile, s’han anat produint en aquest quart de segle.
Fa unes setmanes vaig poder dinar amb altres periodistes amb l’historiador nord-americà Timothy Snyder, un dels grans coneixedors de la guerra d’Ucraïna, i alertador del perill dels totalitarismes, i d’aquesta pulsió que constatem en Donald Trump, de resultes de la presentació del seu llibre editat a Galaxia Gutembreg: Sobre la libertad. El vaig poder entrevistar a La selva de TV3, des del CCCB on venia a fer una xerrada. Al seu llibre ens alerta sobre els Deserts informatius.
Dels deserts informatius i dels diaris fantasma. Els deserts informatius serien els llocs allà on han desaparegut els mitjans locals i que han acabat substituïts per les xarxes socials, i els diaris fantasma són aquells que se segueixen editant, però de manera tan devaluada que ja no fan allò que podríem esperar d’un mitjà de comunicació com ara la fiscalització del poder o la investigació periodística.
Snyder es pregunta com podrem comprovar que els càrrecs locals menteixen, o com va la despesa dels diners? O les empreses que contaminen, qui en farà un seguiment? Ell parla per la ferida perquè a la majoria dels comtats dels EUA els periodistes han deixat de fer la tasca local: "La major part dels EUA és un desert de notícies i un desert de notícies no és una terra de gent lliure".
Paradoxalment, acostuma a ser més fàcil que en aquest desert informatiu que també arriba al nostre país sigui més fàcil estar al cas del que passa als EUA o el que digui el seu president, que no pas el que passa al costat de casa.
Snyder proposa que les empreses propietàries de les grans xarxes socials, aquests que veiem fent la gara-gara a Trump, paguin un impost, i que aquests diners serveixin per consolidar un sistema de mitjans de comunicació locals que mantinguin viu el periodisme. I encara afegia que, segons el seu punt de vista, l’obligació dels individus que vulguin ser lliures és la de subscriure's mitjans de comunicació on les informacions estiguin elaborades per éssers humans.
Toca prendre nota. Si més no és el que ha passat amb el Som Garrigues, que referma aquest fet de la premsa local i comarcal, de proximitat, i també el grup de Nació ho té molt present, que fa que a Catalunya tingui caràcter de fenomen. Lluitem per fer que no hi hagi deserts, ni comunicatius, ni lingüístics!