Trencar per whatsapp és fred i distant, i transmet poc compromís. El diagnòstic serveix per descriure un final de relació afectiva i, ara, també per constatar la conclusió d'una convivència política, encara que sigui de manera momentània. Jaume Collboni va decidir que n'hi havia suficient amb un missatge de whatsapp per comunicar a Ada Colau que abandonava les responsabilitats com a primer tinent d'alcaldia de Barcelona i número dos del govern municipal. Un missatge enviat 15 minuts abans que la notícia transcendís a la premsa. L'alcaldessa de Barcelona va revelar aquest dimarts -als micròfons de Ser Catalunya- el que li va respondre a Collboni: que li semblava "poc seriós" el moviment. Colau es va contrariar també pel com, perquè hauria preferit una comunicació menys atropellada i més formal, després de quatre anys de convivència als despatxos de l'Ajuntament. No sembla una petició forassenyada.   
 
La líder dels comuns, però, no ha estripat les cartes amb el PSC, perquè li convé no fer-ho. S'ha contingut en la valoració de la sortida de Collboni -ha expressat "perplexitat"- i ha avançat que pretén arribar fins al final del mandat amb el soci del govern, sense cobrir la vacant de la primera tinença d'alcaldia. És la torna mínima, entenen els comuns, per la plantada amb regust electoralista de l'alcaldable socialista. Si els fets no s'enverinen, el govern compartit no s'esquerdarà.

Que Colau calculi com verbalitza el malestar amb Collboni indica fins a quin punt l'estratègia de campanya de Barcelona en Comú passa per prioritzar la polarització amb Xavier Trias. Convertir les eleccions en un plebiscit sobre el seu model de ciutat amb un candidat antagònic, preservar la centralitat de l'alcaldessa i desdibuixar altres aspirants -com Ernest Maragall-, aquesta és l'orientació. Competint amb el cap de cartell "convergent" -és Trias qui més està interessat està a interpel·lar l'antic votant de CiU-, a l'alcaldessa li va anar molt bé el 2015. Trias també està disposat a jugar-hi, com demostrava la fotografia del dinar que van compartir, calculadament preparat i difós per les dues parts. L'alcaldable de Junts també es va reunir amb Ernest Maragall, però no tenia els mateixos incentius per fer públic el contacte.

És en aquest tauler de joc que Collboni pren una decisió personal i arriscada, perquè no té una explicació senzilla per a l'elector format, que sap que el socialista és partícip de la gestió municipal del darrer mandat, ja que ha ocupat una posició preferent al costat de l'alcaldessa. Abandonar un govern quan falten quatre mesos per a les eleccions pensant en evitar el desgast sempre és temerari, però ho pot ser més per a un candidat que pretén capitalitzar el vot d'ordre. Collboni busca un darrer impuls per guanyar un cos de marge en la foto finish de Barcelona, i pensa que allunyant-se de Colau ho aconseguirà.

Per justificar l'operació, el candidat socialista defensa que les decisions més importants del mandat ja s'han pres, perquè el que no pot dir és que necessita evitar que Trias monopolitzi el vot antiColau i arrossegar el màxim nombre de suports que el 2019 van anar al sac de Manuel Valls. L'ombra de l'ex-primer ministre francès és allargada: es va presentar a les eleccions com a alternativa a l'alcaldessa i va acabar convertit en col·laborador necessari per concedir als comuns un segon mandat. Collboni també aspira a derrotar l'alcaldessa; però, si li passa com Valls i no pot superar-la a les urnes, s'afanyarà a acostar-se a Colau per tornar a ser el seu primer tinent d'alcaldia. Per whatsapp, si cal.