Ens les prometíem molt felices. El sorprenent bon ritme de vacunació ens havia fet imaginar un estiu gairebé prepandèmic i molts van voler cremar per Sant Joan aquella preocupació latent pel virus. L'idil·li no ha durat ni una setmana. Els contagis s'han disparat
de manera inesperada fins i tot pels experts i se n'ha culpat els joves.
Alguns ja anomenen aquesta cinquena onada com l'onada juvenil. Ara bé, al capdavall són joves i s'han de divertir, només estan fent el que se'ls deixa fer. Han obert les discoteques, s'han omplert i hi ha hagut brots. ¿Algú esperava que això no passés quan la dinàmica en aquests locals és totalment oposada a les mesures de protecció? ¿Per què fins ara el Govern no ha plantejat que s'hi fessin testos d'antígens a l'entrada?
I una altra qüestió: ¿com es pot responsabilitzar de contagiar-se aquells a qui no s'ha permès vacunar? Si es preveia un augment de la socialització entre els més joves, s'hauria pogut avançar la vacunació dels majors de 16 anys o retardar el relaxament de les mesures.
Els investigadors es fan tips de dir-nos que la situació és preocupant, que la taxa de propagació és insostenible, però tenim els més vulnerables protegits, i les morts i l'ocupació a les UCI, estancades a la baixa. La mare dels ous és saber si aquest repunt de contagis acabarà col·lapsant els hospitals o no quan aquest sempre ha estat el criteri per justificar les restriccions.
Per tant, a hores d'ara el dubte és si estem sobrereaccionant perquè ens neguem a conviure amb el virus. És possible que la inèrcia d'estar cada dia pendents de les dades ens faci menys tolerants als obstacles, que ens obsessionem a voler que tots els indicadors tendeixin a zero quan amb altres malalties o en altres àmbits acceptem riscos més grans.
L'altra hipòtesi és que, efectivament, el ritme d'infeccions es descontroli fins al punt que no el puguin frenar les vacunes i acabi tensionant els hospitals. Si aquest és un escenari probable, ¿per què encara no s'ha fet marxa enrere en les restriccions? Però si realment la situació no és tan crítica, ¿per què es torna a posar la por al cos dels ciutadans amb cants apocalíptics i se'ns diu que sense vacunació hauríem d'estar tots tancats a casa? L'estiu –i no és poc– depèn d'aquesta dicotomia.
de manera inesperada fins i tot pels experts i se n'ha culpat els joves.
Alguns ja anomenen aquesta cinquena onada com l'onada juvenil. Ara bé, al capdavall són joves i s'han de divertir, només estan fent el que se'ls deixa fer. Han obert les discoteques, s'han omplert i hi ha hagut brots. ¿Algú esperava que això no passés quan la dinàmica en aquests locals és totalment oposada a les mesures de protecció? ¿Per què fins ara el Govern no ha plantejat que s'hi fessin testos d'antígens a l'entrada?
I una altra qüestió: ¿com es pot responsabilitzar de contagiar-se aquells a qui no s'ha permès vacunar? Si es preveia un augment de la socialització entre els més joves, s'hauria pogut avançar la vacunació dels majors de 16 anys o retardar el relaxament de les mesures.
Els investigadors es fan tips de dir-nos que la situació és preocupant, que la taxa de propagació és insostenible, però tenim els més vulnerables protegits, i les morts i l'ocupació a les UCI, estancades a la baixa. La mare dels ous és saber si aquest repunt de contagis acabarà col·lapsant els hospitals o no quan aquest sempre ha estat el criteri per justificar les restriccions.
Per tant, a hores d'ara el dubte és si estem sobrereaccionant perquè ens neguem a conviure amb el virus. És possible que la inèrcia d'estar cada dia pendents de les dades ens faci menys tolerants als obstacles, que ens obsessionem a voler que tots els indicadors tendeixin a zero quan amb altres malalties o en altres àmbits acceptem riscos més grans.
L'altra hipòtesi és que, efectivament, el ritme d'infeccions es descontroli fins al punt que no el puguin frenar les vacunes i acabi tensionant els hospitals. Si aquest és un escenari probable, ¿per què encara no s'ha fet marxa enrere en les restriccions? Però si realment la situació no és tan crítica, ¿per què es torna a posar la por al cos dels ciutadans amb cants apocalíptics i se'ns diu que sense vacunació hauríem d'estar tots tancats a casa? L'estiu –i no és poc– depèn d'aquesta dicotomia.